La malaltia d’Alzheimer no apareix d’un dia per l’altre. Comença amb senyals subtils, que familiars i pacients sovint atribueixen a distraccions comunes.
Tanmateix, la pèrdua de memòria a curt termini —com no recordar quelcom que s’ha dit fa pocs minuts— és una de les pistes més primerenques i persistents.
Què és el primer que s’oblida?
Un dels signes més reveladors, segons infermers amb experiència en unitats de geriatria, és l’oblit de converses recents.
“El que més es repeteix a l’inici és que fan una pregunta, reben resposta… i al cap de poc la tornen a fer com si res,” comenta la Núria, auxiliar en un centre de dia a València.
Aquest tipus d’oblit no es relaciona amb fets del passat, sinó amb allò que acaba de passar:
- Què acabo de menjar?
- T’he dit això ja?
- A quina hora era la cita del metge?
També apareix una desorientació lleu: no recordar per què s’ha entrat en una habitació, confondre el dia de la setmana o perdre objectes en llocs insòlits.
La diferència clau amb un simple descuit és la freqüència i l’impacte funcional: comença a alterar la rutina diària.
Per què l’Alzheimer afecta primer la memòria recent?
Des del punt de vista neurològic, l’Alzheimer deteriora progressivament les neurones, començant per l’hipocamp, una regió essencial en la formació de nous records.
Això significa que els records antics, ja consolidats, poden romandre intactes durant molt de temps, mentre que la capacitat per emmagatzemar fets recents es desvaeix ràpidament.
És com si la “bústia d’entrada” del cervell comencés a fallar.
Els fets arriben, però no s’arxiven bé. Per això, encara que la persona sembli seguir el fil d’una conversa, al cap de minuts ja no recorda què s’ha dit.
Això genera repeticions constants, petites contradiccions, oblits quotidians que, en conjunt, es fan evidents.
La veu dels qui cuiden: què veuen els infermers
Infermers i cuidadors són, moltes vegades, els primers a notar que un oblit és més que un descuit.
“T’adones quan la mateixa persona pregunta si ja ha dinat, tres vegades en una hora, i encara es sorprèn amb la resposta,” assenyala en Javier, infermer en una residència de gent gran a Màlaga.
“Aleshores saps que no és estrès ni cansament: hi ha quelcom que no encaixa.”
Més enllà de l’oblit, també observen la frustració de la persona afectada. Molts són conscients que alguna cosa els passa, encara que no sàpiguen posar-hi nom.
Intenten compensar-ho, escriure notes, evitar parlar massa per no equivocar-se.
I sovint es genera una tensió emocional, tant en ells com en les famílies, que retarda encara més el diagnòstic.
Diferències amb altres tipus d’oblits comuns
No tot oblit significa Alzheimer. Tots oblidem noms, ens despistem, tenim lapsus.
Però hi ha diferències clares:
| Oblit normal | Alzheimer inicial |
|---|---|
| Oblides el nom d’un conegut, però el recordes després. | No recordes que has conegut algú. |
| T’oblides d’una cita, però la recuperes més tard. | No recordes que tenies una cita, ni quan era. |
| Perds les claus, però recordes on les havies deixat. | Trobes les claus a la nevera. |
| Repetir una història que vas explicar fa setmanes. | Repetir una història explicada fa deu minuts. |
El patró de repetició immediata, la pèrdua de context i el canvi en el comportament habitual són senyals clau.
I quan aquests oblits afecten la vida quotidiana, és el moment d’actuar.
Què fer si es detecten aquests símptomes
Si una persona propera comença a mostrar aquests signes, el més important és no caure en l’alarmisme, però tampoc ignorar-ho.
Consultar el metge de capçalera permet fer una avaluació inicial i, si cal, derivar a un especialista.
Les proves cognitives senzilles poden detectar deteriorament lleu, i com més aviat es comenci el seguiment, millors seran les estratègies d’adaptació.
Alguns consells pràctics inclouen:
- Portar un diari de memòria amb cites, esdeveniments i frases clau.
- Establir rutines fixes que redueixin la confusió.
- Utilitzar recordatoris visuals a casa.
- Parlar amb naturalitat sobre els oblits, per evitar que la persona s’aïlli.
La detecció precoç també permet accedir a teràpies no farmacològiques, grups de suport i una millor planificació familiar i emocional.
Quan un oblit no és només un oblit
En paraules d’una infermera amb més de 20 anys d’experiència:
“L’Alzheimer no comença quan ja no es reconeixen cares. Comença quan el temps recent s’esborra com si mai hagués existit.”
Reconèixer els primers signes de l’Alzheimer pot marcar la diferència entre una vida desorganitzada i un acompanyament digne i precoç.
Comparteix aquesta informació amb qui cuida d’altres, pares grans o avis.
Un sol detall pot ajudar a anticipar allò que ve.
