El neuròleg Antoni Callén insisteix que cuidar la salut no és només qüestió d’alimentació, son o exercici físic. El cervell també necessita atenció constant i específica per mantenir-se actiu i flexible al llarg dels anys. En les seves paraules: “Quan parlem d’hàbits saludables, sovint ens oblidem de l’entrenament cognitiu.” L’advertiment posa sobre la taula un tema que sol quedar en segon pla: la importància d’exercitar la ment per prevenir deterioraments i millorar la qualitat de vida.
L’entrenament cognitiu no és una moda passatgera ni un caprici d’especialistes. És, segons Callén, una manera d’estimular les funcions cerebrals amb la mateixa disciplina amb què s’entrena el cos. La clau és incorporar exercicis mentals variats i adaptats a cada persona, amb l’objectiu de mantenir la ment desperta i flexible en el dia a dia.
El cervell, el gran oblidat en la salut integral
Quan es parla de benestar, les converses solen girar al voltant de dietes equilibrades, rutines esportives o tècniques de relaxació. Tanmateix, el cervell —aquest òrgan que regula emocions, memòria i pensament— rarament ocupa un lloc prioritari. Per a Callén, aquesta omissió és un error que convé corregir.
El deteriorament cognitiu no apareix d’un dia per l’altre. Sol gestar-se lentament, i l’estil de vida pot accelerar o frenar-ne l’avanç. Mantenir la ment en forma no garanteix una protecció total contra malalties com l’Alzheimer, però sí que ofereix eines per endarrerir-ne els efectes i reforçar la capacitat d’adaptació.
El missatge és clar: cuidar la salut no és només córrer, menjar sa o dormir vuit hores. També implica donar al cervell el que necessita.
Què significa entrenar la ment
El terme “entrenament cognitiu” pot sonar abstracte, però Callén l’explica de manera senzilla: es tracta d’estimular diferents àrees del cervell amb activitats específiques. No n’hi ha prou amb llegir sempre el mateix tipus de llibres o resoldre els mateixos mots encreuats. La varietat és crucial, perquè cada zona cerebral respon a desafiaments diferents.
L’entrenament cognitiu és un gimnàs per a la ment. La lectura enforteix la comprensió i el vocabulari, els jocs de lògica activen el raonament, i les activitats manuals potencien la coordinació i la memòria. Fins i tot la interacció social és considerada pel neuròleg com una forma d’estimulació valuosa, perquè obliga el cervell a adaptar-se, recordar, conversar i gestionar emocions.
Activitats quotidianes per estimular cada zona
No calen grans inversions ni eines complexes per començar. Callén recomana incorporar pràctiques senzilles i accessibles a la rutina diària. Entre elles, destaca:
- Lectura diversa, que activa la memòria verbal i la imaginació.
- Sudokus, mots encreuats o trencaclosques, ideals per treballar la concentració i la resolució de problemes.
- Exercicis de càlcul mental, útils per reforçar l’agilitat numèrica i la memòria de treball.
- Jocs de taula i dinàmiques socials, que combinen memòria, estratègia i comunicació.
- Activitats manuals, com tocar un instrument o armar un cub de Rubik, que integren coordinació i creativitat.
L’important no és només quina activitat s’escull, sinó com es combina. El cervell agraeix la varietat i respon millor quan se’l desafia en múltiples direccions.
Quant temps dedicar a l’entrenament cognitiu
Un dels obstacles més comuns és la percepció de manca de temps. Moltes persones creuen que entrenar la ment implica llargues hores d’estudi o exercicis complicats. Callén desmunta aquest mite amb una recomanació pràctica: trenta minuts, tres vegades per setmana, són suficients per notar beneficis.
La constància importa més que la intensitat. No es tracta de passar hores davant d’un tauler d’escacs, sinó de generar l’hàbit de posar el cervell en moviment de manera regular. Una passejada conversada, una estona de lectura o un joc amb amics poden ser tan valuosos com una sessió formal d’exercicis mentals.
L’entrenament cognitiu s’adapta a cada persona. En aquells que ja mostren signes de deteriorament, pot servir per alentir l’avanç i mantenir l’autonomia. En qui gaudeix de bona salut, actua com a prevenció i reforç.
El que la ciència confirma (i el que encara no sap)
Callén és clar a l’hora d’assenyalar que l’entrenament cognitiu no és una panacea. L’evidència científica encara no confirma que previngui de manera definitiva malalties neurodegeneratives com l’Alzheimer. El que sí mostren els estudis és que ajuda a retardar símptomes, millora la qualitat de vida i potencia la reserva cognitiva, aquell “coixí” de capacitats que permet afrontar el deteriorament amb més eines.
El repte és distingir entre la promesa real i les expectatives exagerades. Alguns programes digitals ofereixen resultats gairebé miraculosos, però la ciència demana cautela. L’entrenament mental funciona millor quan s’integra amb altres pilars de salut: exercici físic, alimentació equilibrada, descans reparador i control de factors de risc com hipertensió o diabetis.
La ment no pot entrenar-se de manera aïllada. Necessita un entorn saludable i equilibrat per desplegar tot el seu potencial.
Un hàbit que pot transformar la vida diària
Al final, el missatge de Callén es resumeix en una invitació a mirar la salut des d’una perspectiva més àmplia. El cervell també forma part del cos, i descuidar-lo és una contradicció. Igual que es cuida el cor o els músculs, també la ment mereix el seu espai a la rutina.
L’entrenament cognitiu no exigeix disciplina extrema ni canvis radicals. Requereix, més aviat, petits gestos constants: llegir un capítol al dia, jugar en família, aprendre una nova habilitat, conversar amb amics o simplement resoldre un repte mental abans d’anar a dormir.
Callén ho resumeix amb claredat: “La salut no és només física; també és mental. I entrenar la ment és un acte de cura personal.”
I tu? Què faries avui per posar en forma el teu cervell? La resposta pot ser el primer pas per integrar un nou hàbit saludable a la teva vida.
