Els pressupostos de la Generalitat per al 2020 han superat aquest dimecres el debat a la totalitat al Parlament i continuaran tramitant-se a la cambra. Cs, el PSC-Units, la CUP i el PPC havien presentat esmenes a la totalitat als comptes públics, però els vots de JxCat i ERC, gràcies a l’abstenció dels comuns, han facilitat que segueixin endavant. Ara, els pressupostos continuaran els tràmits parlamentaris habituals fins a tornar de nou al ple –no abans del 18 de març– per ser aprovats definitivament. Els comptes del 2020 contemplen un increment de 3.070 milions d’euros de la despesa i 4.174 milions d’ingressos més que els del 2017, amb una xifra global de 42.179,2 milions.
El diputat de Cs José Maria Cano ha iniciat la intervenció restant credibilitat als pressupostos en creure que el Govern no hi creu per no assumir la “responsabilitat de gestionar-los”. Cano ha emplaçat el vicepresident del Govern, Pere Aragonès, a negociar una millora del sistema de finançament per “corregir” i “millorar” la distribució. Des de la formació liberal han lamentat que ni JxCat, ERC ni CatECP s’hagin plantejat reduir l’administració catalana, ni apostar per mesures d’anticorrupció o exigir major transparència al Govern. El diputat ha constatat que els pressupostos “perpetuen les desigualtats socials”.
La socialista Alícia Romero ha criticat el pressupost perquè “no satisfà, és decebedor i no està revertint les retallades” i, a més, creu que arriba “tard”. “No fa ni 24 hores que s’ha convalidat el decret de pròrroga pressupostària”, ha recordat la diputada, que també ha acusat Aragonès d’haver impulsat una reforma fiscal “a contracor perquè l’aritmètica parlamentària l’hi obliga”. “Vostè no dialoga, negocia, perquè hi creu, sinó perquè hi està obligat perquè els números no li surten”, ha assegurat, ja que si s’hagués aplicat la reforma de l’IRPF l’any passat ara la Generalitat tindria 500 milions d’euros més, ha afirmat.
La diputada de la CUP Maria Sirvent ha considerat que la via del pragmatisme de l’independentisme ha “fracassat” i que no és el camí per conquerir drets. Així, ha lamentat que s’hagi passat de parlar de l’autodeterminació a la negociació d’un pacte de finançament. Sirvent ha criticat que el Govern aposti per garantir “l’estabilitat de les institucions de tot l’Estat”. La CUP ha dit que els pressupostos s’han fet “a mida” del mercat, de la Constitució i de l’Estatut retallat. “Els demanem que siguin sincers i expliquin que no són els pressupostos de la fi de l’austeritat”, ha assenyalat.
Per part del PPC, Santi Rodríguez, ha asseverat que els pressupostos impulsats pel Govern “gasten més, però continuen gastant malament” i n’ha destacat que compleixen els objectius de dèficit “no amb els criteris de la ministra Montero, sinó amb els del ministre Montoro”. “Mai m’hagués imaginat que uns pressupostos d’ERC amb el suport de Podem fossin tan disciplinats i obedients”, ha afegit.
Durant la rèplica, Aragonès ha dit que els arguments que han plantejat els grups per rebutjar els pressupostos “no són coherents” i no que serveixen per afrontar els objectius de la societat. El vicepresident ha fet de nou una crida als grups perquè retirin les esmenes a la totalitat. De fet els ha dit que hi ha la “oportunitat” per entendre’s i que, més enllà de les diferències polítiques, es pugui treballar per millorar la realitat de la ciutadania. Finalment, ha reconegut que els pressupostos no són “ideals” i ha dit que ho serien els d’una Catalunya independent amb una fiscalitat “adequada”.
La presidenta de CatECP, Jéssica Albiach, ha recordat que el suport del grup als pressupostos no és un “aval a la pèssima gestió del Govern” i ha celebrat que el president Torra hagi acceptat convocar eleccions quan els comptes estiguin aprovats. Ha defensat que cal impulsar polítiques públiques “valentes” per parar els peus a l’economia privada. Albiach ha lamentat que el PSC no se sumi als pressupostos per “electoralisme” i ha recordat que la fórmula ERC-JxCat “està esgotada”. Finalment, ha dit que després d’una època de “bloqueig” ara Catalunya ha de liderar el canvi a l’Estat.
