Un tsunami d’infeccions de transmissió sexual (ITS). Això és el que viuen en el seu dia a dia els principals hospitals catalans, que alerten que els casos continuen pujant de forma “preocupant”. Segons un estudi de l’observatori Bloom, entre el 2012 i el 2019 les ITS es van incrementar més d’un 1.000 % a l’estat espanyol, és a dir, es va passar de 1.390 casos a 16.304, 9.000 dels quals es van notificar a Catalunya. Durant el 2020 es va experimentar una aturada, però després de la pandèmia l’onada s’ha tornat a fer forta, cosa que preocupa les autoritats sanitàries.
Tanta és la preocupació que La Marató de TV3 d’aquest any es dedica aquest diumenge a la salut sexual i reproductiva, un àmbit en què les ITS estan cada cop més presents. La intenció és fer una tasca de conscienciació i alhora finançar la recerca per trobar nous tractaments per combatre aquestes infeccions. A més, les dades reals d’ITS podrien ser pitjors que les que té registrades el Ministeri de Sanitat, donat que únicament es comptabilitzen set tipus d’infeccions, aquelles que es consideren de declaració obligatòria (gonorrea, clamídia, sífilis, hepatitis b i c, VIH i limfogranuloma veneri).
D’una cirurgia cada dos mesos s’ha passat a una cada setmana
La metgessa adjunta de ginecologia de l’Hospital del Mar Sílvia Agramunt assegura que les estadístiques, que abasten només fins al 2021, confirmen el que fa anys que veu al centre on treballa. “Atenem una població sexualment activa, a diferència d’altres hospitals amb una població més envellida, cosa que fa que tinguem una taxa molt alta d’ITS”, explica la metgessa, preocupada per l’augment “exponencial” d’infeccions després de la pandèmia. “Ens trobem cada cop més ITS i joves amb malalties de transmissió sexual avançades que ja tenen conseqüències”, afegeix.
Aquestes conseqüències de què parla la doctora poden ser molt greus. Algunes infeccions de transmissió sexual no presenten símptomes o si en tenen són poc cridaners, cosa que fa que vagin avançant sense impediments fins a provocar la malaltia pelviana inflamatòria, que en molts casos requereix l’extirpació de les trompes de Fal·lopi. “Abans fèiem una cirurgia cada dos mesos i ara en fem una cada setmana. És un augment molt significatiu, i això és només un exemple. És la punta de l’iceberg”, adverteix Agramunt.
Les infeccions de transmissió sexual, a més, tenen un impacte en la reproducció. “A les dones que tenen criteri de quiròfan perquè no es curarien d’una altra manera se’ls treuen les trompes, perquè si no podrien morir de sèpsia. Això té impacte en la fertilitat tot i que ara hi ha tècniques de reproducció assistida”, explica la doctora. Afegeix que els casos menys greus, els que no requereixen quiròfan, també provoquen un impacte en la fertilitat, encara que sigui més lleu.
La pèrdua de la por al VIH
Agramunt creu que hi ha diversos factors que expliquen aquest augment d’ITS, entre els quals hi ha la pèrdua de la por a contraure el VIH. “Quan hi va haver el boom del VIH tota una generació es va educar sexualment amb pànic a agafar la sida. Es feia servir el preservatiu i es va transmetre la importància de fer-ho durant anys. Ara s’ha perdut la por”, explica.
A més, el comportament social molt més liberal també és un factor a tenir en compte. “Les dones cada cop inicien les relacions més aviat i tenen diverses parelles. El perfil més habitual és la monogàmia selectiva: estan només amb una parella, però les van encadenant”, apunta. També hi ha contribuït el fet que ara hi ha altres models de parelles obertes o poliamor i que el sexe ja no es veu com un tema tabú. Agramunt insisteix que “no s’ha de jutjar el comportament de ningú”, sinó “emfatitzar que el sexe ha de ser segur”. “S’ha de conscienciar i La Marató és una bona manera de fer-ho”, conclou.
El coordinador de la Unitat VIH i ITS de l’Hospital de Bellvitge, Arkaitz Imaz, coincideix amb la seva companya que l’ús del preservatiu està en descens, en part, per aquesta pèrdua de por al VIH, però apunta que hi ha altres factors com els canvis socials en la parella i l’ús de drogues que també hi influeixen. “Les ITS afecten més les persones amb parelles sexuals múltiples i això està relacionat amb els canvis socials que hi ha en els tipus de relacions i la manera com es mantenen. En algun grup, a més, l’ús de drogues vinculat al sexe també influeix”, explica.
La franja més afectada, els adolescents: un 5% de població, un 15% dels casos
“La línia d’infeccions és totalment ascendent, amb increments de fins al 40% d’algunes malalties i un augment de casos de clamídia en les dones que està sent molt important”, apunta l’expert. La franja d’edat en què més augmenten els casos percentualment és la que va entre els 15 anys i els 24, un increment que el doctor destaca que “no és banal”. “S’estima que els adolescents són un 5% de la població i, en canvi, representen el 15% de casos d’ITS. Estan exageradament sobrerepresentats”, alerta.
Entre aquestes infeccions que s’incrementen en tota la població hi ha el VIH, fet que ha posat en alerta els professionals sanitaris. “El VIH, que a partir del 2016 havia experimentat un descens de casos, ara està tornat a agafar força. Això s’ha de vigilar perquè és una infecció crònica sense cura i amb moltes conseqüències per a la salut que molta gent encara desconeix”, explica l’expert. Avisa que moltes persones que tenen VIH “no en són conscients”, el que demostra que “no es diagnostica bé i el virus es propaga cada cop més”.
Un problema de conscienciació?
Imaz considera que el coneixement, l’educació i la divulgació són claus per a la prevenció de les ITS. Creu que s’ha de posar especial èmfasi en el fet que les malalties de transmissió sexual afecten la salut reproductiva, un problema que genera moltes consultes mèdiques i perjudica les relacions sexuals. “Algunes de les infeccions poden tenir seqüeles a llarg termini si no es tracten a temps i molta gent no n’és conscient”, apunta.
En canvi, Josep Mallolas, cap de la Unitat de VIH-SIDA de l’Hospital Clínic, apunta que el problema no és tant la informació com l’acceptació que la població en fa. És a dir, considera que “no falta informació i tothom a qui se li diagnostica era conscient que li podia passar”, però falta educació sexual. “L’educació sexual inclou l’acceptació de la informació que es rep. Una cosa és que expliquem què és la malaltia, com afecta i com es transmet, i l’altra que la gent estigui disposada a canviar els seus hàbits per protegir-se”, apunta. Considera que això “és molt més difícil” per un “aspecte subliminar social”, és a dir, perquè la gent pensa que si s’infecta el tractaran i no hi haurà conseqüències.
“No hi ha la idea que la transmissió d’una malaltia d’aquest tipus té unes conseqüències claríssimes i greus en la salut”, afegeix. Considera que la famosa campanya Póntelo, pónselo, per promoure l’ús del preservatiu, va tenir un “impacte brutal” precisament perquè transmetia el missatge que la sida era una malaltia maligna amb la qual es moria “de la pitjor manera possible”. “Quan parlaves de sida et venia al cap Freddie Mercury, i la gent feia cas i canviava d’hàbits, es posava preservatiu. Afortunadament, la sida ja no és així, però en contrapartida la gent hi ha perdut la por o el respecte”, conclou.
Mallolas no té clar que La Marató d’aquest diumenge tingui un impacte com el d’aquesta campanya. “És important informar la gent, però també cal tenir sistemes que assegurin que aquesta informació educarà i servirà per canviar els hàbits. Sense això l’impacte serà molt petit”, conclou.
