El Món - Notícies i actualitat d'última hora en Català
La Covid treu de l’ostracisme la salut, l'”aneguet lleig” de la política europea
  • CA

La gerent de l’Agència de Salut Pública de Barcelona, Carme Borrell, ha assegurat aquest divendres que l'”avantatge” de la Covid ha estat posar la salut al centre. “Abans ningú ens coneixia, ara tothom sap què fem”, ha dit. Ho ha dit en l’acte ‘Cap a una Unió Europea més sana’ organitzat per Europa Press i el Parlament Europeu que s’ha celebrat aquest divendres a l’hotel NH Collection de Barcelona.

En aquest sentit, Nicolás González Casares, diputat socialista al Parlament Europeu i infermer de professió, ha celebrat que la pandèmia hagi posat la salut al lloc que li pertoca, perquè abans era un “aneguet lleig” i faltaven recursos i protocols de funcionament entre països. Tot i així ha assenyalat que queda molt per fer en qüestió de “transparència”, com es va evidenciar amb la compra de vacunes contra la Covid-19.

Malgrat haver avançat en les polítiques de salut pública, Borrell ha assegurat que encara s’ha de polir “molt” la relació entre les diferents administracions, ja que per exemple durant la Covid convergien els protocols -fins a quaranta- de la Unió Europea, de l’estat espanyol i de Catalunya i la gent acabava “perduda i sense saber què havia de fer”.

L'acte 'El futur està en les teves mans, cap a una UE més sana' organitzat per Europa Press / EP
L’acte ‘El futur està en les teves mans, cap a una UE més sana’ organitzat per Europa Press / EP

One Health podria haver evitat el salt de malalties d’animal a humà

Borrell ha assegurat que engegar el projecte One Health -que vol unir la salut humana, l’animal i els ecosistemes- és una gran notícia en un context de canvi climàtic, però ha assenyalat que serà difícil treballar conjuntament. “Les administracions són molt verticals i treballar conjuntament costa molt”, ha explicat.

L’investigador sénior de ISGlobal, Manoliks Kogevinas, ha assenyalat que no hauríem tingut pandèmies i malalties que passen d’animals a persones si no s’hagués produït la catàstrofe mediambiental. De fet, la Covid-19 i la verola del mico són exemples de malalties emergents que han passat d’animals a humans per la seva proximitat ara que el planeta s’està quedant sense boscos i selves.

La classe social defineix els hàbits saludables

Un altre dels aspectes claus que els experts han tractat en l’acte han estat els hàbits saludables per millorar la salut pública. “Hi ha factors que fan que les persones tinguin més o menys opcions de tenir hàbits saludables. Per exemple, si un refresc és molt més barat que un suc de taronja natural és difícil que la gent opti pel suc. Com això moltes coses més”, ha explicat Borrell, que ha assenyalat que els hàbits saludables van lligats als recursos econòmics i la classe social de la ciutadania.

En aquest sentit, Kogevinas ha instat a enfocar-nos en les causes de la mala salut pública. El doctor ha assegurat que per analitzar la salut pública de la ciutadania s’ha de tenir especialment en compte la contaminació atmosfèrica, que s’ha d’analitzar a l’hora de fer campanyes de prevenció de salut pública perquè representa moltes morts. L’OMS, de fet, acaba de reconèixer la contaminació atmosfèrica com una de les principals causes de malalties respiratòries i morts. “Van trenta anys tard però ja ho han fet”, ha assenyalat l’investigador de l’ISGlobal.

L’estratègia per millorar la salut mental, “desfasada”

González Casares ha assegurat que el Parlament Europeu té una estratègia per millorar la salut mental que està “desfasada” i a la qual se li ha de donar un impuls. “Tenim un problema de salut pública derivat de la salut mental”, ha dit en referència al suïcidi, la “màxima expressió” d’una mala salut mental. González Casares ha recalcat que cal “un debat públic seriós i honest” sobre el suïcidi perquè deixi de ser una qüestió tabú. “Ens ha faltat sensibilitat i és el moment de donar un impuls a aquesta estratègia”, ha assegurat.

Borrell ha explicat que les dones i les persones de pitjor nivell econòmic tenen més possibilitats de patir malalties de salut mental. També ha assenyalat que la gent jove està patint les conseqüències d’haver viscut una pandèmia, com demostren les enquestes que s’han anat elaborant en els darrers dos anys. Borrell també ha lamentat l’estigmatització de les malalties de salut mental i ha denunciat la falta de recursos per tractar aquests problemes.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa