“La poca gent que quedem de Sant Cugat, vull dir que hem crescut aquí i que ja tenim una edat, hem vist com el bar Catalunya ha estat sempre un lloc icònic de la ciutat, ens ha acompanyat durant molts anys i és trist veure com ha tancat”, explica en Manel, un veí de 82 anys. És el primer estiu sense el Catalunya al poble on va créixer el Manel, ara convertit en ciutat.
Els anys passen i els espais canvien, es transformen i s’adapten a les noves tendències i realitats. Tots els espais menys alguns petits oasis, llocs que mantenen una essència que cada cop costa més de trobar. El bar Catalunya, situat a la plaça Lluís Millet de Sant Cugat, davant l’estació de ferrocarrils, s’ha mantingut al llarg de la seva història com un portal a una època passada. Ha estat, fins el seu tancament, el bar més antic de Sant Cugat.
Inaugurat l’any 1936, aquest cafè ha mantingut el seu aspecte original i s’ha erigit com un local característic de la ciutat de Sant Cugat. El passat mes de març, el mític bar Catalunya va abaixar la persiana de forma definitiva. Així acabava la història d’un espai que ha acompanyat la ciutat en un procés de canvi i evolució que ha agafat un ritme vertiginós en els darrers anys.
“Quan entraves al Catalunya era com tornar a una altra època, l’arquitectura interior, la barra del bar, les taules i el terra, tot el conjunt et feia sentir en un altre temps”, diu el Josep, un veí de Sant Cugat de 77 anys que ha estat client del bar Catalunya des que la memòria li permet recordar.
“Quan era més jove hi anava amb els amics, era el bar on quedàvem sempre, hi hem viscut mil històries i anècdotes en aquestes taules, era gairebé un espai que tenia vida pròpia”, explica el Josep.
La vila de Sant Cugat va ser fins a finals del segle passat un petit poble situat al peu de Collserola, una vila pagesa que mai hauria imaginat que s’acabaria convertint en una ciutat dormitori amb una de les rendes més altes de Catalunya, amb 100.000 habitants i un dels hubs empresarials més importants del país. El Catalunya era un bar de poble, senzill i fins i tot auster, i això l’ha fet especial al llarg dels anys.
“He vingut aquí des que era jove, amb amics, amb xicotes i amb els meus fills, fins i tot els meus nets hi han anat. És un bar que ha vist passar generacions i generacions, mai hauria pensat que un local així podria haver aguantat tant temps en una ciutat com Sant Cugat”, explica en Manel. Ell ha vist com pel bar Catalunya hi han passat centenars de persones, que s’han assegut al seu costat en alguna de les taules que omplien la plaça Lluís Millet fins fa poc més de quatre mesos.
La fi del bar Catalunya ha estat una dura batalla entre la propietat i els llogaters del local, que han hagut d’abandonar l’espai per ordre judicial després d’anys de litigis amb la propietat. Segons ha explicat la propietat, la seva voluntat és mantenir el local i la façana del bar Catalunya, però construir nous habitatges a les plantes superiors. A banda de ser un bar històric per als santcugatencs, l’arquitectura interior del bar Catalunya també l’ha portat a ser escenari de múltiples anuncis, un de Coca-Cola entre ells.
El ple municipal de Sant Cugat s’ha compromès a preservar el valor arquitectònic i patrimonial del bar, després de rebre una sol·licitud d’enderroc i construcció de nous pisos. Per això, s’ha aprovat una modificació urbanística per impedir l’enderrocament del local i mantenir el conjunt arquitectònic actual, d’un “valor molt elevat” per a la ciutat, segons explica a El Món el tinent d’alcaldia d’habitatge, Francesc Duch.
La idea del consistori és posar totes les facilitats possibles perquè els propietaris recuperin l’activitat al local, tot i que això no està a les mans de l’ens públic. “Nosaltres el que volem és preservar l’edifici, no només la façana, sinó també l’interior del local, que és on realment s’aprecia l’arquitectura característica d’aquest espai”, explica Duch.
“Des de l’Ajuntament estem a favor del fet que es construeixin habitatges a una part de la parcel·la, creiem que és el més normal que la propietat vulgui treure’n rendibilitat, i per això posarem facilitats perquè es pugui fer. A canvi, ens agradaria que es recuperés l’activitat del local, no sé si sota el mateix nom o com es podria fer, però seria important per a la ciutat”, finalitza Duch.
Pel Catalunya hi han passat fins i tot soldats franquistes i nazis, que després de la victòria del bàndol nacional a la Guerra Civil Espanyola estaven instal·lats a Sant Cugat. Aquests soldats també han estat clients del Catalunya, allargant la llarga llista que durant gairebé un segle ha omplert aquest local que mai més tornarà a apujar la persiana tal com era.
Seran molts els qui trobaran a faltar sortir de l’estació de ferrocarrils i veure les taules del Catalunya a la plaça, plenes de gent jove que deixa passar les hores entre canyes un divendres a la tarda. “El Catalunya donava ambient a la plaça, els últims anys hi havia un Viena, ara una oficina de ‘la Caixa’ i locals moderns i comercials, però el Catalunya era un espai característic que fins i tot la gent de fora de Sant Cugat reconeixia”, finalitza el Josep.
