En Santi Vidal i en Toni Cortés, l’un montador de vídeo i l’altra periodista, han sortit a treure el cap per Igualada. A constatar com es viu el segon dia de confinament. A la capital de l’Anoia fa sol. Un va a peu, l’altra amb bici per testimoniar com són els controls i la sensació de desert de la capital de l’Anoia. “Està tot tancat a pany i forrellat”, asseguren. Fins i tot, han comprovat si els Mossos vigilaven els accessos a peu fins als municipis confinats.
Un passeig igualadí amb només el sol i un senyor que hi passeja
Tot i que a primera hora hi havia gent pel carrer, poca i amb màscara, la ciutat presenta un aspecte fantasmagòric. No hi corre ningú. Fins i tot, la consellera d’Ocupació, Àngels Chacón, confinada al seu domicili igualadí, ni es belluga. “A tot estirar he anat a la seu de la Unió Empresarial de l’Anoia, i des de casa vaig treballant”, remarca. “De fet, quan vaig deu o dotze dies al Japó per feina també treballo des d’allà i amb la resta de consellers treballem per xat”, assegura en declaracions a El Món.
Un carrer desèrtic a Igualada
Els comerços van tancar. Alguns de menuts, com una bufona carnisseria de cavall del carrer Nou, han acabat el gènero. Els bars són tancats. Fins i tot, els més cèntrics com l’Es Mos. “Això és un drama, sembla la ciutat de paciència”, ironitza en Santi en declaracions a El Món. De moment, la gent s’ho agafa amb filosofia després de la sorpresa del primer dia. I ara ja hi ha cert temor. Com anècdota, els policies municipals que dijous eren a la porta del consistori van haver d’atendre una senyora que, amb una manta sota el braç, demanava explicacions cap on havia d’anar i què havia de fer. Igualada, de moment, pacient.
La xurreria Duna tancada i barrada del centre d’Igualada
