L’interès i la conscienciació sobre l’alimentació sostenible ha crescut en els últims temps i ja forma part de l’agenda política. Ara, l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) ha refermat el seu compromís d’apropar a la ciutadania la importància de seguir una dieta equilibrada, saludable i sostenible, a més de fer possible que sigui econòmicament accessible per a tothom. El territori metropolità té totes les característiques, elements i infraestructures necessàries per a una cadena alimentària potent i que permeti disposar d’una alimentació sostenible. Amb tot això, l’AMB ha estat treballant per reforçar les polítiques alimentàries i també es marca l’objectiu de caracteritzar el sistema alimentari i que estigui vinculat a altres vectors que fan funcionar la ciutat metropolitana, com la mobilitat, l’abastiment d’energia o la gestió de l’aigua i els residus. Actualment, l’AMB analitza i treballa el sistema alimentari de la metròpolis mitjançant el pla d’acció per a l’alimentació sostenible 2020-2023.
El director de les àrees de Planificació Estratègica i Presidència de l’AMB, Salvador Milà, ha destacat aquest augment de la conscienciació sobre la relació que una bona alimentació té amb la salut de les persones i amb la “necessitat bàsica” que cada vegada hi ha més gent que s’interessa per saber d’on ve el que consumim. Per això, ha assegurat que cada vegada hi ha més administracions que posen l’alimentació a la seva agenda política. Per part de l’AMB, ha assenyalat la seva implicació com a “coordinadors de diferents actuacions municipals” i de la feina per fer un pla director urbanístic “per preservar espais agraris”. A més, ha afirmat que també tenen la responsabilitat “d’ajudar circuits curts de proveïments”, així com “aproximar els productors als consumidors sense intermediaris”.
Fomentar la dieta mediterrània
El territori metropolità ens posa a l’abast la dieta mediterrània, que utilitza aliments locals i estacionals. Aquest tipus de dieta es basa en el consum d’aliments d’origen vegetal, frescos i que no estan gaire processats. També inclou, tot i que en menor quantitat i freqüència, làctics, preferentment fermentats, i peix, seguits de carn, principalment blanca i magra, i ous.
Set eixos de treball i 32 accions
La vicepresidenta de l’Àrea de Desenvolupament Social i Econòmic de l’AMB, Montserrat Ballarín, ha recordat que “les ciutats sempre han estat preocupades per com alimentar la població”, però ha reconegut que en els últims anys “ha augmentat la sensibilitat sobre les externalitats negatives” que provoca el procés alimentari. Des de la producció fins al consum, “tot té un impacte en el medi ambient”.
El Pla d’Acció per a l’Alimentació Sostenible 2020-2023 ha donat forma al compromís de l’organisme supramunicipal per treballar per una alimentació responsable i, a la vegada, saludable. Aquesta guia per analitzar i tractar el sistema alimentari està dividida en set eixos que agrupen 32 accions que es realitzen o es realitzaran des de les diverses àrees i departaments de l’AMB.
- Governança transversal i multiescala de les polítiques públiques alimentàries: una de les prioritats de l’AMB és la coordinació interna i amb els ajuntaments. En aquest punt es recullen algunes accions com l’adhesió de l’AMB a la Carta Alimentària de la Regió Metropolitana (CARM) o establir els interlocutors polítics i tècnics dels municipis encarregats dels temes vinculats a l’alimentació sostenible.
- Coneixement, comunicació i estratègies a mitjà i llarg termini per a l’alimentació sostenible: inclou la creació i el manteniment de la web destinada a polítiques alimentàries dins de la pàgina de l’AMB i l’elaboració d’estudis per territorialitzar el sistema alimentari metropolità.
- Ordenació territorial, planejament urbanístic i infraestructures alineades amb la rellevància del sistema alimentari: aquest eix ja està implementat i s’han realitzat accions relacionades amb les infraestructures del cicle de l’aigua i de la gestió de residus.
- Incentivació de la producció alimentària sostenible: algunes accions destacades d’aquest punt consisteixen a impulsar i donar suport al Parc Agrari del Baix Llobregat, a la producció agrària del Parc de Collserola i promocionar experiències agrícoles i de pesca diverses dins l’àrea metropolitana.
- Facilitació de la distribució i comercialització d’aliments de proximitat, ecològics i/o de circuit curt; així com limitació del malbaratament i les pèrdues: aquest eix aposta per donar impuls al comerç de proximitat i també s’ha plantejat la prova pilot de Restaurants Sostenibles, que fomenta l’economia circular.
- Promoció de dietes saludables i sostenibles, accessibles per a tota la ciutadania: l’AMB aposta per sumar-se al pla d’alimentació agroecològica i de proximitat a les escoles del territori metropolità, entre altres accions.
- Desenvolupament d’un programa d’activitats vinculat a la capitalitat mundial de l’alimentació sostenible: consisteix en la proposta de l’Any i Setmana Metropolitana de l’Alimentació Sostenible a la Metròpolis de Barcelona.
Segons les dades de l’AMB, de les 32 accions que es recullen en aquests punts, 22 ja s’han materialitzat, cosa que suposa que un 69% del pla està implementat. Les 10 restants es troben en procés de realització.
Fomentar la implicació municipal amb subvencions
La feina i la iniciativa de l’AMB és imprescindible per assolir un sistema alimentari sostenible i saludable, però també volen fomentar la implicació des dels diferents municipis. Per això, el setembre de 2022, el Consell Metropolità de l’AMB va aprovar les Bases generals reguladors per a subvencionar projectes sobre alimentació sostenible dels municipis metropolitans. En aquest sentit, Ballarín ha destacat que treballen “per reforçar el paper que tenen tots els governs locals en el sistema alimentari”.
Els objectius d’aquestes subvencions són impulsar o consolidar projectes des de la perspectiva econòmica, social i ambiental; afavorir les polítiques de desenvolupament local que incideixin en la cadena de l’alimentació sostenible i, per últim, promoure la venda directa, els circuits curts de comercialització, la creació de noves infraestructures o iniciatives que afavoreixin aquest sector.
La convocatòria perquè els municipis puguin presentar les seves propostes està oberta des del desembre de 2022. Per a la convocatòria de 2022, l’AMB va destinar una dotació de 150.000 euros, mentre que la del 2023 és de 200.000.
Participació en el projecte europeu FOODCLIC
Un altre dels reptes que l’AMB té sobre la taula és com afrontar el futur des de la planificació estratègica. Per això, des del setembre de 2022, l’organisme supramunicipal participa en el projecte europeu FOODCLIC en què es treballa conjuntament amb altres regions per tal de desenvolupar estratègies per millorar les xarxes d’actors que puguin afavorir les polítiques alimentàries locals i regionals.
Així, en aquest projecte, que té una durada de 5 anys, es crearà una cooperació entre agents públics, científics i del sector privat per trobar la millor manera d’intervenir i apuntar polítiques i mesures per avançar en tots els aspectes de sostenibilitat. En resum, FOODCLIC permet intercanviar i compartir coneixements, reptes i solucions entre les 8 regions i àrees metropolitanes que hi participen: Barcelona, Berlín, Lisboa, Amsterdam, Budapest, Brasov (Romania), Aarhus (Dinamarca) i la Plana de Lucca (Itàlia).
El consorci del projecte també incorpora un altre partner espanyol, el centre de recerca privat -IRSI-Caixa.
Tal com ha detallat la tècnica de l’Àrea de Planificació Estratègia de l’AMB Laura Bosch, la idea del projecte europeu és fer un mapeig d’actors i actuacions relacionades amb les polítiques alimentàries i identificar necessitats i mancances que hi ha en les relacions entre els actors. Tot plegat, es vol fer a través de LivingLabs, laboratoris en un entorn real de funcionament i poder veure entre els participants quines estratègies es poden desenvolupar per definir i articular. Aquest intercanvi d’idees i bones pràctiques permetrà saber com cal actuar en cada territori.
El FOODCLIC finalitzarà el 2027 i està finançat íntegrament per la Unió Europea (UE) per un cost total d’11.182.035 euros, dels quals 739.125 corresponen a l’AMB.
El sòl agrícola de l’AMB
L’Àrea Metropolitana de Barcelona disposa de dos elements essencials per a l’organització alimentària perquè disposen de sòl agrícola. Es tracta del Parc Natural de la Serra de Collserola i el Parc Agrari del Baix Llobregat, que a més compta amb el pas del riu Llobregat i infraestructures per captar aigua i abastir els conreus.
El Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola (PEPNat) indica quines són les àrees prioritàries a Collserola per a l’agricultura i la ramaderia, sigui perquè són espais conreables o fàcilment recuperables. El Consorci del Parc de Collserola destina 200.000 euros l’any per impulsar projectes per dinamitzar, assessorar, subvencionar i facilitar als pagesos i ramaders la feina. Algunes de les iniciatives que estan en marxa actualment són l’adquisició de maquinària compartida, el servei de silvopastura per al manteniment de les franges de prevenció d’incendis i el contracte agrari de Collserola (CAC).
Paral·lelament, el Parc Agrari del Baix Llobregat és una peça clau de la política alimentària metropolitana perquè fa possible l’abastiment d’aliments a les ciutats del seu entorn, amb productes de proximitat i que permet reduir la petjada ecològica. A més, aquest parc és un dels sòls agronòmicament més fèrtils que hi ha a Catalunya i permet produir una gran varietat de conreus d’horta i fruiters.
