Les dones són només el 10% dels maquinistes a Rodalies

"Com vols que sigui maquinista?", va dir una conductora que ara admet estar "encantada"

El nombre de dones maquinistes a Rodalies ha seguit una tendència a l’alça en els darrers anys, tot i que només representen una de cada deu dels 748 treballadors que formen la plantilla de conductors. Si en el 2018 suposaven el 6,4% del total, el 2019 eren el 8,6% i l’any passat el 10%. Una de les darreres incorporacions és Laia Bachero, de 27 anys, recent titulada i que va deixar la feina en l’àmbit dels recursos humans per ser maquinista. Per la seva banda, l’alumna Silvia Llano, de 35 anys, va canviar una feina de responsabilitat a una empresa del grup Inditex a Valladolid per formar-se a l’escola que Renfe té a l’Hospitalet de Llobregat. “Com vols que sigui maquinista?”, va exclamar el primer cop que un conegut li va proposar.

Segons explica el coordinador de l’Escola Tècnica Professional de Conducció i Operacions de l’Hospitalet de Llobregat, Francesc Xavier Ruiz, per arribar a conduir un tren cal seguir un curs d’un any acadèmic –uns sis mesos de teoria i uns tres mesos i mig de pràctiques- i aprovar l’examen de l’Agència Estatal de Seguretat Ferroviària, que depèn del Ministeri de Transports.

En cas d’èxit, l’aspirant ja té la llicència de maquinista, tot i que encara no podrà conduir trens de Rodalies. Després, és necessari tenir un certificat complementari: cal ser contractat per una empresa ferroviària –en aquest cas Renfe- i seguir un curs per cada línia on treballarà i per cada un dels models de tren de Rodalies, que a Catalunya són el 447, 450 i 465.

Els maquinistes amb anys d’experiència a l’empresa també han de passar cada dos anys un curs de reciclatge o si canvien de vehicle treure’s un carnet específic per portar-lo. De fet, aquest procés caldrà repetir-lo amb tota la plantilla quan d’aquí pocs anys s’incorporin els nous models de tren que Renfe just va adjudicar fa unes setmanes (molts d’ells seran fabricats a la planta d’Alstom a Santa Perpètua de la Mogoda).

“Això no és com el cotxe, cada tren necessita el seu carnet específic”, afegeix el cap de maquinistes i formador de la prefectura de conducció de Rodalies de Catalunya, Daniel Fernández, des del centre de l’Hospitalet. És un dels professors de l’escola de maquinistes i atén l’ACN després de supervisar un exercici de la seva alumna Silvia Llano en un simulador. En aquest aparell, s’hi reflecteixen el que els responsables de l’escola anomenen “situacions degradades”, és a dir, incidències en els sistemes de seguretat, en les comunicacions entre estacions o inclemències meteorològiques, entre d’altres.

Llano, natural de Vitòria però que fins fa uns mesos treballava a Valladolid en una empresa del grup Inditex, ja feia temps que anhelava un canvi de feina. Mentre es debatia si reprenia els estudis o canviava de sector, un amic de la família li va suggerir que estudiés per ser maquinista. “Vaig dir que no! Com vols que sigui maquinista?”, li va respondre aleshores. Dies després, va conèixer un altre conductor de Renfe en actiu que també li va proposar aquesta possibilitat i va ser quan es va començar a informar de debò “sense saber fins a quin punt m’agradaria”, segons relata a l’ACN.

Llano, de 35 anys, explica com de cop es va trobar estudiant mecànica i reglamentació, matèries que eren un “món totalment desconegut” per a ella. “És dur, has d’estudiar i prendre-t’ho molt seriosament perquè el curs és complicat”, adverteix. Va ser a les pràctiques quan es va endur “una sorpresa molt gran”. “M’encantava, hi anava cada dia súper feliç”, recorda la futura maquinista, que ja té llicència i actualment es troba estudiant el carnet per fer-se càrrec dels diferents vehicles de Rodalies al centre de l’Hospitalet.

Qui ja es troba plenament actiu des de fa poques setmanes és Laia Barchero, de 27 anys i que va deixar la seva feina en l’àmbit dels recursos humans per ser maquinista. Atén l’ACN entre Sants i Castelldefels, al comandament d’un tren de Rodalies de l’R2 sud. Durant aquesta jornada, li tocarà cobrir dos cops el trajecte d’anada i tornada entre Barcelona i Vilanova i la Geltrú mentre que altres dies opera en altres línies, com en l’R3. Tant ella com Llano destaquen l’estabilitat laboral i les bones condicions a nivell d’horaris i la bona planificació anual en comparació a les seves feines anteriors.

En cada curs acadèmic, l’escola de maquinistes de l’Hospitalet aporta una mitjana de 45 nous conductors a Renfe, que poc a poc ajuden a rejovenir una plantilla que en els darrers mesos es va veure minvada per la pandèmia. La jubilació d’alguns dels seus membres no es va veure equilibrada per l’entrada de nous maquinistes, ja que la formació es va haver d’interrompre. Això va provocar que la plantilla denunciés la manca d’efectius a principis d’any i que es traduís en una vaga de zel –segons l’empresa- per part dels maquinistes, que alertaven sobre la manca de manteniment de les unitats i l’augment del vandalisme.

Nou comentari