Les festes nadalenques tenen uns protagonistes per excel·lència: els nens. Preparen les festes a l’escola setmanes abans i els dies assenyalats són qui reben més regals per part de la família: tió, Pare Noel, Reis… En un any com aquest, en què les restriccions sanitàries han capgirat i limitat les tradicions i les trobades familiars s’han de reduir, els més petits han d’aprendre també a encaixar-ho i adaptar-se a les circumstàncies. Asseguren els experts que els més petits tenen capacitat per fer-ho però que això no vol dir que se’ls hagin de proporcionar les eines necessàries.
Roger Ballescà, coordinador del Comitè d’Infància i Adolescència del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya, adverteix que respecte al tracte amb els nens com a societat tendim a escollir entre dues maneres de tractar-los: o enfoquem la infància com un període extremadament fràgil en què els infants han de viure entre cotons o acceptem que tenen una gran capacitat d’adaptació i ens en despreocupem. Davant d’aquestes dues posicions radicalment diferents no deixem espai per un terme intermedi, que Ballescà veu fonamental en moments com l’actual. “Els nens tenen una gran capacitat per adaptar-se a les noves situacions. Tota adaptació implica un cert malestar i incomoditat emocional en els quals els hem d’acompanyar”, sentencia el psicòleg.
Com ens hem de comportar amb ells?
Però, com podem acompanyar els més petits davant dels canvi de les celebracions? Laia Pinilla, pedagoga membre de la Xarxa d’Experts del Col·legi de Pedagogs de Catalunya, recomana començar tenint clar que els nens no pateixen el canvi del Nadal com els adults. “La situació pot generar inquietud en les famílies (com fer, què fer, amb qui…). Com ho viuen els infants dependrà en certa manera de com ho visquem les persones adultes. Hem de ser curosos i esperançadors des de la calma”, exposa Pinilla. Un cop relativitzem el cop que significarà per els nens els canvis en aquestes festes ens serà més fàcil parlar-ne amb els més petits, segons la pedagoga.
L’adaptabilitat dels nens no impedeix que puguin reaccionar amb ira o tristor davant dels canvis. En aquests casos els dos experts recomanen parlar obertament de les emocions tant de l’infant com dels adults. “Sovint els volem protegir tant que ràpidament els diem que no plorin, amb bona intenció, perquè no estiguin tristos. Però aquesta reacció els desconcerta i no els ajuda”, explica Ballescà. El psicòleg aconsella crear un espai on els nens puguin plorar i desfogar-se al costat dels seus pares, per després centrar-se junts en les coses positives que tindran les festes.
Un cop la naturalesa diferent d’aquestes festes ja és una realitat per a tots els membres de la família, els dos especialistes coincideixen a animar a seguir treballant des de l’optimisme. “Hem de remarcar que hi ha moltes coses a fer, podem cercar alternatives telemàtiques que ja formen part de la nostra normalitat”, proposa Roger Ballescà. Laia Pinilla remarca que totes les iniciatives físiques o digitals s’han de fer amb calma i tranquil·litat, i rebutjar o no forçar situacions de risc amb reunions familiars molt extenses només perquè volem que els nostres fills tinguin un Nadal com el de l’any anterior, ja que al final podem provocar un mal major.
Emocions, tecnologia i tradició
Molts pares i tutors ja s’han trobat cara a cara amb el repte de gestionar unes festes diferents no només amb els familiars adults, sinó amb els seus propis fills. És el cas de Gemma Pellicer, mestra i mare de dues nenes de 9 anys. La gestió de les emocions ha estat un element clau per suportar el confinament i les quarantenes que han viscut juntes. “Les emocions s’han de viure totes i no és bo quedar-se-les en cap cas”, assegura Pellicer i afegeix: “En el moment que troben a faltar els avis o es pregunten per què no podem sortir, cal dir-los que comprenem com se senten, que a nosaltres també ens passa i parlar del fet que tot plegat acabarà”. Per a Pellicer, en plantejar-ho així les seves filles porten millor l’esforç col·lectiu actual. Un esforç que, tot i ser pesat en alguns moments, no els ha tret la il·lusió nadalenca.
La resistència aferrissada de la il·lusió és un patró comú entre els nens, com assenyalen els experts i els pares. Sílvia Carballo, muntadora, també veu com els seus fills de 9 i 7 anys tampoc es desil·lusionen per aquest Nadal atípic. Carballo a més vol alimentar aquesta il·lusió buscant alternatives a les activitats que tradicionalment feien per aquestes festes. “Cada any es reunien i tocaven i recitaven junts per a la família. Aquest any, es gravaran i jo editaré el vídeo de manera que evitem riscos”, explica Carballo.
La digitalització no és l’únic punt fort per mantenir viva la màgia d’aquestes festes. Retornar a vells costums és una opció molt romàntica per a uns infants que són natius digitals. Les dues famílies han recuperat l’enviament de cartes per correu, activitat que ha fet que alguns dels seus fills es trobessin per primera vegada davant d’un segell. Ballescà i Pinilla encoratgen a recuperar aquestes velles tradicions que desperten la curiositat i són noves per a moltes criatures.
Les dues mares també coincideixen a apuntar que als seus fills els sap greu que Nadal canviï però l’accepten perquè es troben totalment submergits en la nova normalitat. “Dur mascareta, mantenir la distancia i rentar-se les mans ho han incorporat a la seva rutina com un requisit com qualsevol altre per socialitzar i fer les coses del dia a dia, de manera que no s’ho qüestionen”, conclou Pellicer.
