Els psicòlegs recorden a Aragonès que falten efectius per atendre infants i joves

Exigeixen "canvis profunds" davant l'aposta del Govern de posar el focus sobre la salut mental

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, s’ha estrenat aquesta setmana posant al centre la salut mental, especialment la d’infants i joves. En una intervenció des de l’Hospital Parc Taulí, que va visitar dimarts, el president va dir que aquest àmbit seria el primer encàrrec que traslladaria al nou conseller de Salut, el doctor Josep Maria Argimon. Els professionals de la psicologia han rebut amb satisfacció l’anunci, però esperen veure ara en què es concreta. Aragonès va dir que s’estudiaria quina inversió caldria fer, però des del Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya adverteixen que el que cal són canvis “estructurals”.

Roger Ballescà, coordinador del Comitè d’infància i adolescència d’aquest col·legi, explica en declaracions a EL MÓN que en l’àmbit de la salut pública abans de la pandèmia, ja existia “una saturació endèmica del sistema”. La darrera dècada, però, admet que s’havia fet una inversió, amb l’augment dels equips d’atenció de la infància i l’adolescència. Tot i això, ara els recursos han quedat desfasats i són “insuficients”. La saturació del sistema de salut amb la pandèmia posa també en tensió els serveis de salut mental per l’efecte de les mesures restrictives. “Les mesures de distanciament, les dificultats econòmiques, els aspectes secundaris al virus”, diu Ballescà, han generat un polvorí que fa molt més difícil que el sistema pugui absorbir el que abans ja tenia dificultats per assumir.

L’explosió de la demanda s’explica perquè amb la pandèmia es produeixen situacions excepcionals. “Nens que en situacions normals no haurien necessitat consultar perquè estaven en un equilibri adequat, en situació de tensió han generat necessitats d’atenció”. A això se li suma que els que ja tenien problemes de salut mental els han vist “incrementats en la seva complexitat” a causa de la pandèmia. Múltiples causes condueixen ara infants i adolescents a les consultes: pèrdues de familiars, restriccions, dificultats econòmiques. A més, com indica Ballescà, “els serveis de salut han vist modificada l’atenció a la ciutadania, sobretot durant el confinament”. Això va implicar una reducció d’un 40% de primeres visites. “Bona part de l’atenció ha estat telemàtica i tot i que hem après alguna cosa, en realitat és una mancança”, lamenta Ballescà.

Un cop superats els confinaments, la demanda acumulada s’ha disparat en els serveis públics, tenint en compte, diu Ballescà, que no tothom té accés a un servei privat i “no entren en la previsió de mútues mèdiques llevat d’algunes, però que ofereixen serveis molt limitats”. A les consultes dels psicòlegs arriben ara tot tipus de patologies: autisme, psicosi, trastorns mentals greus i adaptatius, problemes relacionals i dificultats diverses. Un dels problemes que troben els psicòlegs en atendre els usuaris és “la freqüentació de visites, la quantitat d’atenció que pots prestar i realitzar el tractament”. Tot i que Ballescà combat el “mite” que el tractament psicològic ha de ser “llarg”, assegura que s’ha millorat en eficiència, tot i que admet que “sí que necessites un mínim de temps que sovint no es pot complir en tots els casos”. Segons dades de Salut del 2017, hi havia una freqüència de visita de 6,3 a l’any per cada pacient, que suposa una visita cada dos mesos, comptat psicologia i psiquiatria.

Des del Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya es considera una bona notícia que la salut mental es posi en el centre, però Ballescà, expressa la seva preocupació perquè “els canvis que es realitzin no siguin en profunditat, sinó superficials”. El que precisa el sistema, insisteix, són “canvis profunds” perquè s’arrossega “una mancança severa d’especialistes en psicologia clínica, que són els únics que poden atendre en els serveis públics de salut mental”. La creació de places d’aquesta especialitat des del 1998 ha estat “molt escassa”. “Si el Govern vol augmentar el nombre de places de psicòlegs necessàriament haurà de buscar fer canvis en profunditat, si no hi ha especialistes, no es poden augmentar les places”. Un canvi profund seria la creació de l’especialitat de psicologia clínica infantil i juvenil. Aquesta és una exigència del Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya: “Exigim que es reconegui aquesta especialitat, és la millor manera de prestar servei i nodrir el sistema d’especialistes, no és només una qüestió de pressupost, és un canvi a mitjà i llarg termini”.

Comentaris

    Doctor Strangelove, el bo. 31/05/2021 11:10 am
    Doctor Strangelove II, qui s'ha de fer mirar la salut mental ets tu, pallasso. Et copio el que et deia ahir, vull creure que ho vas llegir, però la teva "tolerància" et fa "insuperable", "meapilas". Copio d'ahir: Doctor Strangelove II, continues amb els mateixos tics i les mateixes paraules que quan escrivies signant com a Phil Philipps. "Quoniàm, Ql. talossos, batxillers, etc. Igual de poca solta, de pedant, de... ruc! Torno a dir-te, pallasso, que puc enviar-te, per aquest mitja, alguns dels teus lladrucs que emeties fa uns anys, "meapilas" Deixa de fer-te el mil homes, mai seràs una persona i menys "normal". Dedicat a la cria del canari i no molestis a la gent que intenta contrastar opinions, que no és el teu cas. Doc.
    Doctor Strangelove 31/05/2021 8:49 am
    Voleu dir que primer no s'hauria de mirar la salut mental de tots aquells que voten a aquests estadistes indepes? Doc

Nou comentari