L’alt preu de les garrofes, un fruit de fàcil collita i que no caduca, hauria de ser una bona notícia pels pagesos que les treballen, però en realitat s’ha convertit en un malson per molts pagesos catalans. Amb l’augment del valor d’aquest fruit també han incrementat, de retruc, els furts. Tan gran és el malestar i la frustració de la pagesia que representants d’Interior i Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat han consensuat noves mesures per aturar els robatoris. Els pagesos, però, s’ho miren sense massa esperança perquè el robatori de garrofes és, per a molts, un sobresou massa sucós per renunciar-hi.
“Amb aquests preus és complicat que els lladres parin, perquè realment tenen poc a perdre”, explica Francesc Pujol, pagès de Mont-roig del Camp, a Tarragona. Segons Pujol, hi ha diferents perfils de lladre de garrofes, el que complica identificar-los i aturar-los. Per una banda, hi ha grups organitzats, que amb una furgoneta “van a fer el que ja és la seva feina”. Els majoritaris, però, són persones “amb Seat Ibiza” que en veure l’arbre a prop baixen i arrepleguen “quatre saquets”. “Si s’enduen dos-cents quilos, que caben perfectament en un cotxe i no costen gens d’arreplegar, guanyen dos-cents euros”, lamenta Pujol, que considera complicat aturar els furts donat l’elevat benefici de robar garrofes.
Fonts dels Mossos consultades per El Món corroboren la versió d’aquest pagès i admeten que la major part dels furts els fan particulars “a l’atur”. Els Agents Rurals coincideixen que els lladres són “gent que es troba a l’atur i es dedica a endur-se tot el que troba”. “Ara que comença la temporada aprofiten per fer un extra amb aquests furts”, afegeixen.
El Govern, a la desesperada per aturar els furts
Aquesta problemàtica, que genera frustració entre la pagesia, ha portat el Departament d’Acció Climàtica a incrementar les actuacions durant l’hivern per tal que, en arribar el moment de començar la temporada de garrofes a l’agost, la situació estigui més controlada. “Les actuacions estan orientades a la identificació i legalització dels magatzems compradors de garrofes“, detalla un comunicat del Departament que afegeix que es farà “un seguiment específic” per evitar la venda en punts no autoritzats. Per fer-ho, el Govern ha incrementat les mesures de traçabilitat, per la qual cosa a banda del nom i la quantitat de garrofa aportada, el pagès haurà de fer constar el seu codi de titular de la parcel·la de procedència de les garrofes.
El mateix comunicat subratlla que es faran inspeccions constants per assegurar el compliment d’aquestes mesures. Cándido Rincón, membre del cos d’Agents Rurals, explica que les mesures intenten “regular l’entrada de garrofes a les cooperatives o compradors” a més de “fomentar la cooperació entra pagesia, Mossos i Agents Rurals”. Rincón considera important saber quin és l’origen de les garrofes per poder aturar els furts, i assenyala que “molts pagesos han celebrat les mesures perquè dificulten que la gent que roba garrofes les pugui vendre”.
En canvi, Pujol considera que tot i que “cada mesura ajuda”, si no s’acompanya de més vigilància al camp és complicat aturar aquesta problemàtica. “Hauria d’haver-hi més patrulles que vagin donant tombs i demanin papers als vehicles sospitosos“, exigeix el pagès, que creu que les mesures proposades pel Govern no són “la solució definitiva”. “Feta la llei feta la trampa. Uns les recolliran i les faran passar amb el nom d’un altre que sí que tingui una finca”, explica després de recordar que no només s’enduen garrofes, sinó “tot el que veuen al camp i creuen que els donarà diners”.
De vint cèntims a un euro
Fa un parell d’anys que el preu de les garrofes no fa més que pujar. “Anys enrere anaven a vint cèntims el quilo, ara ja van a euro”, explica Pujol, que lamenta que els casos de furts s’han multiplicat. “La garrofa sempre ha sigut un fruit propens al robatori, perquè és fàcil d’agafar i no es fa malbé. Es pot guardar a casa i després portar-la a vendre”, assegura. Els lladres de garrofa troben en aquest fruit un sobresou que pot anar dels dos-cents euros a quantitats molt més elevades segons la capacitat del vehicle on les carreguen, el que complica poder aturar els robatoris.
“Al camp tot desapareix”
Pujol lamenta que al camp “qualsevol cosa que els agradi desapareix” i recorda una època en què la moda era robar aspersors de llautó. Per això, el pagès demana més vigilància als camps. Aquesta és una de les qüestions on el Departament vol posar el focus a partir d’ara. “Mossos d’Esquadra i Agents Rurals dedicaran efectius específics per a evitar furts als camps”, assegura el comunicat, que defensa el compromís del Govern amb la vigilància i el control de la traçabilitat als magatzems.
