La reunió de la mesa de diàleg social que negocia la llei de plataformes digitals ha acabat amb un consens entre govern espanyol, patronals i sindicats per reconèixer per llei la laboralitat de repartidors a domicili que ara mateix operen com a autònoms a través de les plataformes digitals com Glovo o Deliveroo, segons han confirmat fonts del Ministeri de Treball. Les tres parts de la negociació s’han posat d’acord en respectar la línia que va dictar el Tribunal Suprem aquesta tardor, quan va sentenciar que un treballador de Glovo era un fals autònom. El Ministeri que dirigeix Yolanda Díaz també ha indicat que “es dona per finalitzada” la negociació, que fa mesos que s’allarga. Ara, l’executiu espanyol ha d’elaborar un document de síntesis de les propostes, que s’enviarà a les parts perquè l’avalin. L’equip de Díaz assegura que només hi haurà, si es considera necessari, alguna trobada tècnica per perfeccionar el text.
Després de la reunió, CCOO ha evitat parlar de pacte i reiteren que estan a l’espera de rebre el text de l’executiu espanyol per valorar i decidir. En la mateixa línia, des de la CEOE asseguren que la reunió sobre la llei de plataformes digitals ha acabat sense acord però “amb el compromís del Ministeri de Treball de remetre un nou text” i de “seguir treballant per poder arribar a un acord” com aviat millor. De fet, el govern de Pedro Sánchez ha afegit la ‘llei rider’ a les reformes del mercat laboral que ha enviat a la Comissió Europea.
Al llarg dels últims mesos, a la mesa de diàleg social s’ha debatut si la regulació podia ser extensible a altres treballadors de plataformes digitals i no només als repartidors a domicili. El consens d’aquest dimecres indica que “la norma se circumscriurà als riders”, segons fonts sindicals presents a la reunió que admeten que les pretensions inicials d’incloure més col·lectius s’han rebaixat però remarquen la “no és menor” de deixar escrit per llei que els riders no han d’operar com a autònoms.
Un altre dels elements que fins ara formaven part de l’esborrany del decret és l’accés als algoritmes que organitzen les condicions de treball per part dels representants dels treballadors. En canvi, el registre públic de plataformes que reclamaven els sindicats es va descartar fa mesos.
L’organització en contra del model de “falsos autònoms” que impera en el repartiment a domicili Riders x Derechos ha criticat que aquest consens no vagi més enllà d’una sentència existent i de l’Estatut dels Treballadors. “Ens sembla una presa de pèl que (la llei) es limiti a incloure una sentència del Tribunal Suprem i un fet que ja existeix com la presumpció de laboralitat”, indiquen en una piulada.
La negociació d’aquesta normativa s’ha reprès tres dies després de la mort d’un repartidor a domicili arran d’un accident de trànsit a Madrid, un fet que va generar crítiques del món sindical que denuncia la precarietat que pateix el col·lectiu.
Els restauradors, preocupats
Un total de 943 restaurants que operen a través de plataformes de delivery com Deliveroo, Stuart, Glovo i Uber Eats, han reclamat al Govern una “solució reguladora” que no danyi encara més a un sector que està fortament impactat per la crisi del coronavirus. En concret, els restauradors que han signat el ‘Manifest de restaurants sobre la Llei Rider reclamen una solució a l’actual situació que permeti fixar un marc que “aporti seguretat jurídica” al sector del repartiment de menjar a domicili.
Demanen una solució que permeti “mantenir la flexibilitat”, essencial per a la supervivència de de l’economia a demanda i que “no hauria de ser incompatible que les plataformes puguin oferir millors cobertures i condicions de treball als repartidors”, per la qual cosa insten a treballar per a aconseguir una “solució que beneficiï a tots i no destrueixi un sector incipient amb un gran impacte socioeconòmic”.
El manifest també recull que una laboralització forçosa dels repartidors com l’acordada pel govern espanyol, els sindicats i la patronal, portaria als restaurants, en la seva majoria petits i mitjans comerços, a deixar de percebre una important font d’ingressos addicionals. Segons les estimacions de les plataformes, aquests establiments podrien deixar d’ingressar més de 250 milions d’euros només en els primers 12 mesos.
