La principal font de noves incorporacions al Col·legi Oficial de Metges de Barcelona torna a ser metges estrangers de països extracomunitaris, segons dades recollides pel departament d’estudis de la institució facilitades a El Món. El 2019 un 46,9% de noves altes al col·legi corresponien a metges d’altres països, un 22,4% de la resta de l’estat espanyol i un 30,7% de Catalunya. Tot i que les dades només fan referència a la demarcació de Barcelona, el col·legi recorda que els seus col·legiats són el 80% de Catalunya.
[r:1]
Aquestes xifres indiquen una tendència que torna als índexs registrats fa una dècada, en plena crisi econòmica, quan el 54,2% de noves altes corresponia a metges estrangers, mentre el 27,7% eren catalans i un 18% de la resta de l’estat espanyol. A partir del 2010, l’arribada de metges estrangers va anar decaient fins al 35,9% del 2016, any en què les altes de catalans van ser superiors, situant-se en un 39%. Des del 2016, però, la tendència ha canviat i les altes de metges estrangers tornen a enfilar-se. Mentrestant, les de professionals catalans i de la resta de l’estat segueixen una progressió a la baixa.
Altes col·legials 2019 segons lloc de naixement (COMB)
El president del Col·legi de Metges de Barcelona, Jaume Padrós, ha comentat en declaracions a El Món que aquestes dades mostren que a l’estat espanyol “no hi ha hagut una planificació en recursos humans per al sistema sanitari”. El president dels metges creu que les xifres posen en evidència que el model d’organització “és caduc” i que a més ofereix “uns salaris que no són atractius”.
Es consolida la precarietat
A banda, Padrós també considera que el sistema dels metges interns residents, que aquests dies estan en vaga, “necessita retocs” tenint en compte que les noves incorporacions al col·lectiu són de metges que no s’han format a Catalunya ni a la UE. El president del Col·legi de Metges subratlla a més que el sistema sanitari català està consolidant la precarietat. Segons ell, l’arribada de metges extracomunitaris no es deu a un criteri de qualitat sinó al fet que venen de països on un sou de 1.500 euros al mes resulta atractiu. “Alguns es queden a Catalunya, però alguns utilitzen el seu pas per aquí com a palanca per entrar a la UE”, subratlla Padrós. Catalunya esdevé doncs un lloc de pas per a professionals a la recerca de condicions més bones en altres països europeus.
Padrós reclama canvis en el models d’organització, una tasca fonamental per saber “els metges que necessitarà” un sistema sanitari que té pendent una reforma per afrontar els reptes de futur. El president del Col·legi de Metges explica que en els propers anys se seguiran jubilant metges nascuts durant el ‘baby boom’ i que el col·lectiu necessita integrar al sistema tants metges com jubila. Ara bé, el doctor apunta que “amb models d’organització diferents potser no necessitaríem tants metges” i creu que “hi ha d’haver algú que ho planifiqui”, cosa que a nivell de l’estat espanyol “ningú ha fet”.
Apostar per la formació
Centenars de metges MIR protesten a l’avinguda Maria Cristina de Barcelona (JOAN ANTONI GUERRERO)
Padrós remarca que a banda és necessari que es facin “retocs” en el sistema dels metges interns residents, actualment en vaga, i reitera que les condicions laborals han de millorar, també després del període com a MIR. “Malgrat tot això —diu Padrós—, hi ha un munt de gent que vol estudiar medicina, molts joves no poden fer-ho per un criteri estrictament de nota i acabem important metges de fora que no s’han format aquí”. Aquest context implicaria una aposta per ampliar les possibilitats de formació, per dependre menys de professionals de fora. “Que vinguin els millors no m’importa, però el criteri no és de qualitat, és de necessitat, i no tenim la seguretat que siguin els millors dels que haguessin pogut fer medicina al nostre país”, conclou el president del COMB.
Amb dades actualitzades fins al 31 de desembre del 2019, el COMB compta amb 35.646 col·legiats, dels quals un 60% han nascut a Catalunya, un 18,99% a la resta de l’estat espanyol, i un 21,1% a l’estranger. Dels nascuts a l’estranger, un 16% provenen d’Amèrica Llatina i Carib i un 3% d’Europa.
