Són la flor i nata del cos. Admirats per la resta de membres del Cos dels Mossos d’Esquadra, mitificats per part de l’opinió publicada, discrets en la seva feina i venerats pels comandaments i la prefectura. Però, tot i això, ara tenen força menys feina que no pas fa tres anys. És el Grup Especial d’Intervenció dels Mossos, el GEI, els homes de Harrelson de la policia catalana, l’equivalent dels SWAT. La unitat policial ensinistrada per a les missions més delicades i les accions més arriscades a què s’ha d’enfrontar el cos.
Segons la memòria del Departament d’Interior del 2019, la darrera editada per la conselleria que dirigeix Miquel Sàmper, difosa aquesta setmana, els GEI van portar terme l’any passat un total de 68 intervencions. Una xifra d’operatius un 25,27% inferior a les 91 accions del 2017, l’any del referèndum del Primer d’Octubre i dels atemptats de Barcelona i Cambrils del 17A. L’any 2018, aquesta unitat especial va protagonitzar 83 operatius, que es mantenen com a operacions reservades i d’alt risc.
Les 68 activacions del GEI és una xifra notablement inferior a la dels darrers anys. Una rebaixa de l’activitat arran de diverses variables, perquè aquesta unitat d’elit no s’activa si no s’observa una necessitat clamorosa per part del cap de la Comissaria de Recursos Operatius i la Prefectura. La unitat només compta amb una quarantena de membres, tot i que ara hi ha una convocatòria oberta per incrementar aquesta plantilla, que mai superaria les 60 places. Al capdavall, des de la seva creació hi han passat uns 70 membres. El període d’aprenentatge són tres anys i l’edat d’entrada no passa dels 27 anys.
Un dels moments que van saltar a la palestra va ser durant el judici de la cúpula d’Interior, quan el major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, va explicar que els hauria encarregat la detenció i custòdia del president Carles Puigdemont i del seu Govern en cas que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ho hagués ordenat arran de la declaració d’independència. Però la tradició i el reconeixement dels GEI ve de lluny. De fet, van néixer en assumir la Generalitat la competència en presons, just abans dels Jocs Olímpics de 1992, i hi havia la necessitat de crear una unitat antimotins.
A partir d’aquella idea, els GEI han evolucionat en una força d’intervenció policial de primer nivell comparable a les més reconegudes d’Europa. La primera fornada es va formar amb el S.E.K. (Spezialeinsatzkommando) de Baden Würtemberg Alemanys i ara es troben a l’alçada dels grups d’intervenció més prestigiosos del món com el GIGN francès, amb qui sovint fan maniobres o formacions conjuntes. Com a detall, les seves furgonetes van servir per traslladar els presos polítics entre les presons catalans quan van marxar cap a Madrid i van tornar.
