L’Oficina Antifrau investiga un contracte milionari que l’Institut Català de la Salut (ICS) va adjudicar a una empresa sense experiència per comprar mascaretes, equips de protecció i altre material sanitari durant la primera onada. El contracte, valorat inicialment en 60,6 milions d’euros, es va encarregar a Basic Devices, una empresa sense treballadors a càrrec, que “no es trobava inscrita en el sistema de la Seguretat Social” i no constava al Registre Públic de Contractes de la Generalitat, per la qual cosa “no hi havia referències prèvies” sobre la seva solvència, denuncia Antifrau.
Segons l’agència, el passat 9 de febrer ja va enviar el resultats preliminars de l’examen del contracte al conseller d’Hisenda, Jaume Giró, i a la directora gerent de l’ICS, Yolanda Lejardi, perquè en el termini d’un mes “informin sobre les mesures adoptades en relació amb les irregularitats que s’hi exposen“. En funció de la resposta que rebi, Antifrau pot optar tancar l’actuació i passar-la a la fase de seguiment o reclamar més aclariments. Sigui quin sigui el resultat, Antifrau considera el contracte, signat mentre Alba Vergés era consellera de Salut, com un “acte de temeritat”, ja que la Generalitat va pagar 35 milions per avançat sense garanties de rebre el material.
Contracte milionari
El contracte amb Basic Devices es va formalitzar d’emergència el 19 de març del 2020 per l’aprovisionament de material sanitari per un import inicial de 60,6 milions. L’acord incloïa la compra de dos milions de mascaretes FFP2 per 7,1 milions, dos milions de mascaretes quirúrgiques per 2,4 milions o dos milions d’equips de protecció per 48,4 milions. L’endemà, el departament d’Economia i Hisenda va fer el pagament anticipat de 35 milions d’euros.
Poques hores després, el mateix departament va presentar una denúncia als Mossos d’Esquadra per presumpta estafa després que les entitats financeres implicades aturessin el pagament perquè sospitaven de la seva falta d’activitat econòmica prèvia. El 23 de març, la Generalitat va retirar la demanda després que l’empresa aportés proves que podria proveir el material encarregat i a principis de maig l’ICS va rebaixar el contracte als 35 milions que s’havien pagat per avançat.
Més dubtes que certeses
En el seu escrit, Anifrau denuncia que a la documentació aportada fins ara per la Generalitat “no queda acreditat quin és l’origen dels contactes preliminars dels representants de l’empresa Basic Devices, SL amb l’ICS” ni tampoc quins temes es van tractar o quines garanties hi havia per rebre el material adquirit. L’oficina concloure que les consultes “no han estat ni aclaridores ni transparents”.
També alerta que el pagament anticipat es va fer “sense empara legal” perquè el primer decret d’urgència no ho contemplava. Antifrau retreu a l’ICS que a l’expedient del cas no hi ha “cap justificació documentada sobre la necessitat inajornable i inevitable de fer-ho” i que fes un pagament sense que “s’acredités cap garantia, ni que fos bàsica o precària, per part de l’empresa contractista”.
