La sala contenciosa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha avalat la petició d’autorització de la Generalitat a tres grups de mesures que afecten a drets fonamentals per afrontar la segona onada de la pandèmia de la COVID. La Sala autoritza aquestes mesures. Ara bé, la resolució compta amb un vot particular, en el qual es discrepa d’una de les autoritzacions.
La decisió del Tribunal deixa clar que el procediment establert per dirimir la legalitat o no de la mesura no és del tot correcte, perquè no està subjecte a un procés contenciós administratiu normalitzat, i per tant, només respon a allò estrictament “prohibit” pel decret de la Generalitat. En cap cas, el TSJC entra a valorar la validesa o permetre les “recomanacions”.
El TSJC referma en la interlocutòria que els drets fonamentals “no tenen un contingut essencial i absolut i poden ser modulats o poden cedir davant d’altres drets amb una òptica de proporcionalitat”. I més en un temps de “pandèmia internacional” que els magistrats qualifiquen de “colossal i d’extraordinària rellevància”.
A les 29 planes de la interlocutòria, el Tribunal referma que la pandèmia “genera un risc extraordinari pels drets dels ciutadans, començant pel més preuat, el dret a la vida”. Per això, considera ajustats a la realitat social i al dret, les limitacions del dret a reunió a sis persones, la prohibició dels actes de culte i les classes telemàtiques a la universitat.
Vot particular
La magistrada Isabel Hernández Pascual emet un vot particular que es mostra a favor d’avalar les mesures. Ara bé, discrepa en l’argumentació de la prohibició al dret de reunió. En aquest sentit, la magistrada raona que la limitació a sis persones no ataca el contingut essencial del dret perquè no és per discriminar un grup de persones per raó de raça, sexe o ideologia, sinó per evitar el col·lapse sanitari i protegir la resta de drets fonamentals de tots els ciutadans.
