La trama andorrana de l’operació Catalunya també va tapar la corrupció del PP

Dotze de març del 2020. La funcional sala de vistes de l’Audiència Nacional al carrer Génova de Madrid celebra la darrera sessió del judici de part de la trama Gürtel de corrupció del PP, abans del confinament per la pandèmia del coronavirus. El president de la sala segona, el magistrat José Antonio Mora Alarón, es dirigeix al banc dels acusats. Hi seu  Juan Cotino, un històric dirigent del PP amb més de 40 anys cotitzats com a càrrec públic, entre els quals s’hi compta el del director general de la policia espanyola, amb Jaime Mayor Oreja de ministre de l’Interior. El jutge li comunica que li permetrà excusar-se de la vista fins al darrer dia. “Doncs si el coronavirus ens deixa, aquí serem”, s’acomiada el polític. El dia 22 del mateix mes, Cotino és ingressat i el 13 d’abril mor a l’hospital a causa de la Covid. 

Amb la mort del que va ser president de les Corts Valencianes durant molts anys s’afegia un altra defunció a la dotzena de registrades entre els membres de l’organització corrupta dels populars.  Una història que ve lligada amb la trama andorrana de l’operació Catalunya i la intervenció de la Banca Privada d’Andorra (BPA). Cotino i la seva família blanquejaven diners dels seus negocis a través del banc que l’Estat va pressionar per obtenir comptes dels líders independentistes i que va acabar abaixant la persiana. La noticia va quedar amagada tot i l’amistat que l’unia amb un altre nom clàssic del deep-state, el comissari jubilat José Manuel Villarejo

Juan Cotino, a l’entrada d’un jutjat/EP

Juan Cotino, que tenia tres causes més pendents amb la justícia, va ser enterrat al cementiri de Xirivella, el 14 d’abril, sense poder ser condemnat ni absolt. La sentència d’aquella part de la Gürtel –la de la visita del Papa a València– va arribar el 25 de novembre, amb penes de fins a 16 anys de presó per als principals implicats. De fet, Cotino també hauria rebut perquè el testimoni de càrrec dels condemnats, l’inspector en cap de la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) del Cos Nacional de Policia, Manuel Morocho, apuntava que l’aleshores president de les corts valencianes “dirigia” el grup de treball de la visita del Papa el 2006 a València i les seves “adjudicacions irregulars”. La fiscalia li reclamava 11 anys de presó per pagar 7 milions d’euros als membres de la Gürtel per instal·lar pantalles de televisió. Cotino, a més, tenia dues causes pendents més amb la justícia. Un altre sumari obert a l’Audiència Nacional per contractacions en l’organització de la gran trobada de la Fundació V Encuentro Mundial de las Familias, aprofitant la visita del Papa. I, en tercer lloc, estava processat en el famós cas Erial del País Valencià, per suborns a canvi d’adjudicacions de les ITV i el Pla Eòlic Valencià. Tot un currículum. 

De fet, Cotino apareixia als “papers de Bárcenas” com un dels portadors d’efectiu, en bosses, a la caixa de la seu del PP. Una dada que es desgranava en la famosa prova documental que va fer esclatar la trama de l’operació Kitchen. Un escàndol investigat per l’Audiència Nacional que ha fet processar l’exministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, tota la seva cúpula  i l’equip Villarejo per un dispositiu parapolicial finançat amb fons reservats amb l’objectiu d’aturar les delacions sobre el finançament irregular del PP de l’extresorer el partit, Luis Bárcenas, i trobar-ne la prova documental.  Cotino, segons consta en el sumari de la trama, va ser qui va organitzar la trobada de l’exsecretari d’Estat per a la Seguretat Francisco Martínez amb el comissari Villarejo. Segons va explicar el mateix Martínez en seu judicial, seguint instruccions del ministre Fernández Díaz, es va reunir amb el comissari en un hotel   “un diumenge de març o abril del 2012 “. La trobada la va organitzar, segons Martínez, el mateix Cotino. L’exdirector general de la policia va propiciar el que seria el principi d’una certa amistat. El mateix Martínez va reconèixer un sopar en un hotel d’Estepona (Málaga) amb Villarejo i les seves parelles l’agost del 2013. Van aprofitar que estaven “de vacances a prop”. Cotino havia fet la feina. 

La partida de 200.000 euros en efectiu l’11 de març de 2004/QS

Anys més tard comença la investigació de la trama Gürtel i tres anys després d’aquelles trobades organitzades per Cotino esclata el cas BPA i la liquidació de la seva franquícia a Espanya, Banco de Madrid. Un element clau de l’operació Catalunya. La maniobra per part de funcionaris de l’Estat per obtenir dades de suposats comptes en paradisos fiscals dels líders del Procés o de la família Pujol Ferrusola provoca una nota contra la BPA del departament del Tresor dels EUA, després d’amenaces i pressions de funcionaris policials als amos i executius de l’entitat financera. Un episodi fosc que inclou una intervenció del Servei de Prevenció del Blanqueig de Capitals del Banc d’Espanya, el Sepblac, al Banco de Madrid de manera extraordinàriament accelerada i vistosa

Curiosament, aquest informe inclou un detall al qual en el seu dia ningú va donar cap rellevància. De fet, el protagonisme, com no, se’l va endur el Cas Petrov, és a dir, els negocis que feia  amb el banc un empresari rus establert a Lloret de Mar. Petrov va ser acusat en l’operació Clotilde que va suposar, molt posteriorment, la condemna de l’alcalde de Lloret de l’extingida CiU, Xavier Crespo. El passat 17 d’agost, el mateix Sepblac va sentenciar que no hi havia irregularitats que forcessin cap intervenció. Però entre les operacions investigades per la policia financera del Banc d’Espanya destaca una que va passar ben desapercebuda i només amb inicials. El cas Alquería Dolores, societat limitada. Una empresa que actualment continua operativa. Segons l’informe del Sepblac “el principal accionista” era en aquells moments, amb una participació del 60%, J.G.C.F., de qui l’últim càrrec públic és el de president de les Corts Valencianes”. És a dir, es refereix a Juan Gabriel Cotino Ferrer. Una empresa on la resta de socis i apoderats eren el seu germà Vicente i més membres de la família, com José Cotino i Francisco Cotino. 

Part de l’informe del Sepblac on explica el cas Alqueria Dolores/Quico Sallés

L’expedient que en el seu dia va fer Banco de Madrid sobre Alquería Dolores inclou el fet que l’Audiència Nacional investigava els seus propietaris per la implicació en la trama Gürtel i un afer sobre el cas Bankia. De tota manera, el Banco de Madrid va admetre el client “malgrat l’elevat risc reputacional per risc de blanqueig de diners”. L’informe bancari argumentava que “tenia un bon coneixement del client” i, sobretot, “que l’origen dels fons serien altres entitats espanyoles”. Els experts bancaris recomanaven que no es deixessin fer “ingressos en efectiu, ingressos de xecs al portador i atorgar operacions en actiu”. Finalment, Alquería Dolores va obrir un compte el 20 de febrer del 2014 i el 27 de febrer hi va ingressar un milió d’euros procedents del Banc Sabadell. “Una primera aportació de fons del client”, recull la resolució final del Sepblac, que destaca que “l’anàlisi d’admissió del client no ofereix cap explicació sobre l’origen dels fons ni de la situació financera de l’empresa”. El Banc d’Espanya es limita a retreure que aquesta “absència d’informació, especialment rellevant en tractar-se d’una persona amb responsabilitat pública i a la vista de les informacions ressenyades, determina la necessitat de realitzar un examen especial”. Ara bé, res sobre l’origen del milió d’euros. 

Però aquest no és l’únic cas que passa desapercebut. El mateix expedient del Sepblac inclou el cas C.L.A.B, Carlos Luis Aguilera Borjas, un antic capità de l’exèrcit de Veneçuela, antic escorta d’Hugo Chávez i exdirector dels Serveis d’Intel·ligència i Prevenció (DISIP) del país llatinoamericà reconvertit en consultor i empresari de dues empreses batejades com Servicios para Metros –encarregada de la construcció del metro de Caracas– i Tecnotren de Veneçuela, una assessoria de Constructora Hispánica, S.A. De fet, l’informe recull un contracte de prestació de serveis, amb data de 30 de juny del 2008, amb Constructora Hispánica, en què es fixa una comissió del 4,8% de les quantitats que l’empresa cobri de les obres al metro de Caracas. De fet, el 3 d’octubre del 2008 el govern veneçolà va adjudicar el contracte de rehabilitació del metro de la seva capital per 1.850 milions de dòlars al consorci espanyol liderat per Construcciones y Auxiliar de Ferrocarriles, en què participaven Dimetronic, Cobra i Constructora Hispánica. Aquestes tres empreses també van acordar pagar a C.L.A.B el 4,8% de comissió. Constructora Hispánica és una de les empreses investigades en el cas Gürtel. Curiosament, la recomanació del Banc d’Espanya és que aquestes operacions havien de ser objecte “d’un examen especial”.  Ara bé, ni la BPA ni Banco de Madrid, continuen vius. L’operació Catalunya també va funcionar per tapar corrupteles del PP. 

Comentaris

    Ricard Novembre 07, 2021 | 19:54
    Un cop més: i el govern andorrà, davant de la intervenció injustificada i purament política nacionalista castellana d'un banc andorrà, no diu ni piu???
    Quico, molta lletra pe4 no dir res que no sabiam Novembre 07, 2021 | 20:15
    Els corruptgents, són tant corruptes com la dreta muy y musho ehpaÑola
      Josep M. Sala Novembre 07, 2021 | 21:49
      Tu no te n'assabentes de res.
      Anònim Novembre 08, 2021 | 00:00
      Aprèn a llegir, imbècil, i de passada a escriure
    ciutadà Novembre 08, 2021 | 07:54
    La política és, aquí i arreu, essencialment corrupta.

Nou comentari