Tarradellas (1974): "Els catalans han d'actuar pensant únicament en Catalunya i la República"

El president a l'exili creia que "la fórmula Juan Carlos continuaria essent el franquisme", i defensava una votació sobre monarquia o república tres anys abans de tornar a Catalunya

 

 

La figura del president Josep Tarradellas, que va sostenir legitimitat de les institucions catalanes durant 38 anys a l'exili fugint del franquisme, ha tornat sobtadament a l'actualitat. L'executiu de Pedro Sánchez ha decidit rebatejar l'aeroport de Barcelona-El Prat com a aeroport Josep Tarradellas, una tria gens casual que no sembla respondre a cap voluntat de retre homenatge al polític republicà que va tornar a Catalunya l'any 1977 per restablir la Generalitat, fruit d'un acord pre-constitucional amb el recentment escollit president espanyol, Adolfo Suárez. Al contrari, en els darrers anys, la figura del president Tarradellas ha estat intencionadament manipulada per un sector de l'unionisme més radical, que l'ha erigit com "un president que va estendre la mà a Espanya i va advertir de la gran estafa independentista", l'home que "va defensar el diàleg davant l'enfrontament amb Espanya", o l'home que "incomoda el separatisme victimista". En aquest relat, s'obvia que el president català va bastir la indústria de guerra, va eliminar la propietat privada a través del Drecret de Col·lectivitzacions i Control Obrer d'Indústries i Comerços, que va afectar 70% de les empreses catalanes, i va subordinar el BOE espanyol al Diari Oficial de la Generalitat quan era conseller el 8 d'octubre de 1936: "Només tenen força d'obligar en territori de Catalunya les disposicions legals que siguin publicades al DOGC". 

 

 

Monarquia igual a franquisme 

 

 

Però el Tarradellas més madur, després de 35 anys a l'exili, no era, ni de bon tros, l'home pactista que renunciava a la sobirania de Catalunya pel bé d'Espanya i de la democràcia espanyola, com pretén presentar l'unionisme en contraposició al també exiliat president Puigdemont o el gruix de l'independentisme. En una entrevista que el president Tarradellas va concedir el 4 de desembre de 1974 al diari La Depeche de Tolosa de Llenguadoc, tres anys abans de tornar a Catalunya i pocs mesos abans del a mort del dictador, exposava molt clarament que els catalans no podien sotmetre's de cap manera als interessos d'Espanya, i feia una forta crítica a la voluntat majoritària de situar la monarquia espanyola al capdavant de l'Estat per imposició del dictador sense passar per les urnes. El Butlletí d'Informació i Publicacions de la Generalitat de Catalunya, que ha consultat El Món, recollia aquesta entrevista. Preguntat per les relacions entre Catalunya i Espanya i per la Junta Democràtica, fundada a París per Santiago Carrillo (PCE) i Rafael Calvo Serer, representant una branca dels demòcrates cristians i de l'Opus Dei, Tarradellas responia que "considero que els catalans no s'han de barrejar amb les actuacions de tals o quals partits o homes polítics espanyols. Els catalans només han de comptar amb ells mateixos, pensant únicament en els interessos de Catalunya i de la República. I no han d'acceptar d'esdevenir una sucursal dels partits espanyols".

 

 
Tarradellas considerava que la fórmula monàrquica era continuar amb el franquisme
Tarradellas considerava que la fórmula monàrquica era continuar amb el franquisme | El Món
 

També se li preguntava per una associació creada a Madrid amb l'objectiu de reemplaçar el franquisme: "Insisteixo, Catalunya solament atorgarà la seva confiança a un moviment espanyol disposat a respectar la Generalitat de Catalunya, eixida de la Constitució que va votar lliurement el poble espanyol", responia el president a l'exili, referint-se a la Constitució republicana de 1931.

 

 

Durant la conversa amb el diari francès, el president a l'exili també respon sobre la represa política a Espanya que s'albira després del franquisme (faltaven pocs mesos per la mort del dictador): "S'ha de preveure un període de govern provisional tant a Madrid com a Barcelona, per tal de preparar el país per a unes eleccions lliures i que aquest digui si vol la monarquia, i quina monarquia, o si vol la República, i respectar la voluntat del poble". Aquell 4 de desembre de 1974 ja era molt evident que Joan Carles de Borbó assumiria la funció de cap d'Estat quan el dictador morís, ja que entre el 19 de juliol i el 2 de setembre de 1974 ja havia assumit interinament aquesta funció a petició de Franco a causa de la seva malaltia. És per això que el rotatiu li demana el parer sobre la "fórmula Juan Carlos", i Tarradellas és contundent: "Aquesta fórmula continuaria essent el franquisme".

 

 
Butlletí d'Informació i Publicacions de la Generalitat de Catalunya, 4 de desembre de 1974
Butlletí d'Informació i Publicacions de la Generalitat de Catalunya, 4 de desembre de 1974 | El Món
 

Finalment, Tarradellas és qüestionat sobre la seva suposada soledat, "sense un Govern com ho fan els republicans espanyols a l'exili". "El problema és diferent. Segons la Constitució de la República espanyola, el president nomena un Cap de Govern, el qual designa els ministres que governen amb ell. Però la Llei Constitucional catalana diu que el Parlament elegirà el president de la Generalitat i que aquest tindrà la facultat de delegar les seves funcions en un Conseller Primer que constituirà el Consell. Vaig ésser elegit democràticament pel Parlament de Catalunya per succeir els presidents Macià i Companys, i sóc el guardià de les nostres institucions". En aquest sentit, Tarradellas argumenta que "no considero que sigui el moment de delegar les meves funcions per a la constitució d'un Govern, però puc dir-vos que no estic sol, ben al contrari, car, com ho diré ben aviat en un missatge al poble, hi ha a casa nostra, a l'interior del país, homes que han acceptat de portar a terme, amb mi, la represa pacífica i democràtica de la vida del nostre poble, i que ocuparan els llocs respectius quan el moment arribarà", conclou el president a l'exili.  

 

 
El dictador, amb l'aleshores príncep Joan Carles, que va ser desginat cap d'Estat pel propi Franco
El dictador, amb l'aleshores príncep Joan Carles, que va ser desginat cap d'Estat pel propi Franco | arxiu

 

Comentaris

No hi ha comentaris. T'animes?