El Procés no és l’únic afer que divideix els sacerdots de la Constitució espanyola. El Tribunal Constitucional (TC) ha tornat a decidir dividit sobre una qüestió fonamental de l’estat de dret, la presó permanent revisable. Tot i que els magistrats han avalat per majoria la constitucionalitat de la mesura, tres magistrats han emès un vot particular discrepant amb la resolució perquè consideren que s’afebleix el sistema de drets i que es redueix l’objectiu de reinserció i reeducació d’un condemnat. Un principi bàsic del sistema de drets i llibertats garantista i democràtic.
La ponència de la sentència, la vicepresidenta Encarnación Roca, ha convençut la majoria de magistrats que la presó permanent revisable no és desproporcionada i no vulnera el dret a la llibertat personal de l’art. 17.1 de la Constitució, ni el dret a la legalitat penal de l’art. 25.1 de la Constitució. El seu argument és que el compliment en un centre penitenciari d’un mínim de 25 anys –i de 28, 30 i 35 anys en casos especials de pluralitat de condemnes, terrorisme i organització criminal– constitueix una resposta penal que no excedeix de manera manifesta la prevista en altres supòsits de delinqüència greu.
La resolució també rebutja que aquesta pena vulneri els principis consagrats de reeducació i reinserció social proclamats com a principis orientadors de l’execució de les penes de presó. Ho sustenta en el fet que el “compliment de la pena es verificarà d’acord amb els paràmetres de la llei orgànica general penitenciària i la seva normativa de desenvolupament, que estableixen un sistema individualitzat en què el tractament i el règim penitenciaris que s’apliquen al condemnat s’adapten a tota hora a les circumstàncies personals i a la seva evolució”. Un protocol que, segons els magistrats, compleix els estàndards europeus en penes de llarga durada.
En aquest sentit, entenen que la possibilitat de revisió després de 25 anys de condemna, amb possible obtenció de la llibertat condicional, no vulnera l’article 15 que prohibeix el tracte denigrant o inhumà de càstig a la presó. Ara bé, sí que els magistrats demanen interpretar d’una determinada manera el supòsit de la llibertat condicional en una condemna d’aquestes característiques. En aquest sentit, el Tribunal remarca que, un cop concedida la llibertat, només es podrà revocar si infringeix les prohibicions o el reu torna a delinquir. I, per altra banda, adverteixen que la revocació de la llibertat condicional no pot impedir que el condemnat pugui tenir una nova revisió de la condemna. “Denegar-li definitivament tota expectativa de llibertat seria incompatible amb la Constitució”, sentencien.
El vot particular, amb tres signatures
Ara bé, aquesta unitat de pensament s’esberla per un vot particular que signen tres magistrats: Juan Antonio Xiol Ríos i Cándido Conde-Pumpido Tourón –el més especialista en dret penal del plenari– i Maria Luisa Balaguer Callejón. Tots tres coincideixen que aquest tipus de condemna hauria de ser declarat inconstitucional. Bàsicament per tres raons. En primer lloc, perquè entenen que ataca una “essència” de la Constitució com és la protecció dels drets humans. En segon lloc, perquè la presó permanent topa frontalment amb el mandat de reinserció social (art. 25.2), del qual se’n deriva la prohibició de penes potencialment a perpetuïtat. I, en tercer lloc, remarquen els drets a la llibertat i la legalitat sancionadora en relació amb el principi de seguretat jurídica (art. 9.3 CE), dels qual es deriva la prohibició de penes temporalment indeterminades.
El recurs d’inconstitucionalitat ara resolt va ser interposat per més de 50 diputats, dels grups parlamentaris socialista, Convergència i Unió, IU, ICV-EUiA, Esquerra Plural, Unión Progreso y Democracia, EAJ-PNB) i el grup Mixt contra diversos apartats de l’article únic de la llei orgànica 1/2015, del 30 de març, de modificació del Codi Penal, que va introduir la pena de presó permanent revisable.
