El ple del Congrés dels Diputats ha aprovat aquest dimarts amb el suport del PSOE, Podem, PNB, ERC, JxCAT, CUP, Bildu, BNG, Més País i Compromís la presa en consideració d’una iniciativa del PNB per modificar la Llei de Secrets Oficials, que data de 1968. És el primer pas d’una tramitació legislativa per provar de clarificar la normativa sobre el material classificat, perquè ara per ara –segons ha recordat el portaveu del PNB- “no hi ha cap mecanisme de desclassificació”. La iniciativa del PNB pretén que el material secret es desclassifiqui com a màxim als 35 anys (25 anys i 10 anys més si ho decideix el Consell de Ministres), i el reservat en 10 anys.
El PNB ha portat aquesta iniciativa al Congrés en tres ocasions anteriors i finalment ha aconseguit sumar-hi els grups de la majoria progressista. El seu portaveu, Aitor Esteban, ha afirmat que cal que els ciutadans puguin tenir un accés normalitzat als documents desclassificats, perquè actualment fins i tot és secreta la qualificació d’un document com a secret. “Avui ens assabentem de coses per tercers països” ha afirmat Esteban, en referència a la confirmació per part de la CIA que Felipe González va autoritzar la creació dels GAL, quan l’accés als documents hauria de ser automàtic un cop superat el període que s’estableixi. Segons Esteban, l’accés a la informació “és un dret de la ciutadania” que és “major d’edat” i no es pot deixar aquest tipus de decisions al criteri arbitrari dels funcionaris.
La iniciativa –que ara es tramitarà en comissió i a la que es podran presentar esmenes, pretén homologar la legislació espanyola a la dels Estats units, Alemanys, Regne Unit o Suïssa perquè s’estableixi un termini de vigència de la classificació de cada document com a secret. Els materials classificats com a reservats tindrien un límit de 10 anys, la resta 25 anys tret que el Consell de Ministres aprovi una pròrroga “excepcional i motivada” per un nou període de 10 anys.
