L’OTAN analitzarà aquest dimecres en la reunió del seu Consell de l’Atlàntic Nord mesures concretes per a reforçar les capacitats de l’organització militar davant una segona onada de la pandèmia de coronavirus. Segons ha assenyalat el secretari general, Jens Stoltenberg, els ministres de Defensa aliats tindran sobre la taula el nou pla d’operacions, per tenir-lo llest davant un rebrot, la creació d’una reserva estratègica sanitària i d’un fons per sufragar la compra de subministraments crítics durant la pandèmia.
Durant la propagació del coronavirus, l’OTAN ha jugat un paper clau per ajudar els esforços civils enfront de la pandèmia, ha destacat. “Ara estem preparats per a una segona onada, amb el pla de preparació esperem reforçar la coordinació i els esforços i comptar amb una millor cooperació per a la següent crisi”, ha assenyalat. Stoltenberg ha posat en valor l’esforç de les forces aliades amb vols de transport que han permès portar centenars de tones de material sanitari als llocs més afectats. També ha assenyalat el transport de pacients, la construcció d’hospitals de campanya, la desinfecció de centres mèdics i la tasca logística i de control de fronteres. “Tot això ha ajudat a salvar vides. Ara l’organització està llista per a qualsevol crisi futura”, ha subratllat.
La reunió també tractarà la situació de les missions de l’OTAN a l’exterior. En el cas de l’Afganistan, l’organització seguirà ajustant la seva presència a l’acordat en el procés de pau, segons ha dit Stoltenberg, en al·lusió a la reducció de la seva presència. “Perquè s’aconsegueixi la pau, els talibans han de fixar-se als seus compromisos, reduir la violència, trencar els llaços amb Al-Qaeda i involucrar-se en el procés amb Kabul”, ha explicat.
Sobre la missió l’Iraq, on l’OTAN es va comprometre a assumir part de les tasques d’entrenament que desenvolupava la coalició internacional, ha indicat que es reforçarà aquesta missió “quan ho permetin les condicions”. Aquestes missions d’ensinistrament de les forces locals iraquianes estan en suspens des de principis d’any, quan la mort del general iranià Qasem Soleimani en una operació nord-americana a l’Iraq va desencadenar inestabilitat i atacs creuats a la regió.
