Tot just un quart d’hora. Aquest va ser el temps que la bandera espanyola va ser arriada del pal del Palau de la Generalitat el passat divendres dia 3 de gener. Una acció registrada durant la concentració en protesta de la decisió de la Junta Electoral Central d’inhabilitar el president Quim Torra i mantenir la inhabilitació d’Oriol Junqueras com eurodiputat. Ara bé, tot i la brevetat de l’acció els Mossos estan investigant els fets amb un doble objectiu: identificar-ne els autors i revisar els protocols de seguretat de l’edifici institucional. Alhora, Ciutadans també ha reclamat a la Paeria de Lleida que investigui l’arriada de l’edifici consistorial el mateix dia. La Fiscalia catalana espera l’atestat per iniciar accions judicials.
Segons informen fonts de Palau i dels Mossos, la policia catalana està enllestint un informe per reunir indicis, imatges i testimonis a fi i efecte d’aclari qui i de quina manera va accedir al sostre del Palau. Una situació inèdita i més, durant una concentració convocada per l’ANC que gairebé va omplir la Plaça Sant Jaume. La falla en seguretat va ser clara. Fins i tot, reconeguda pel mateix president de la Generalitat, que dissabte a la nit en declaracions al FAQS va admetre que “algú per alguna confusió va entrar a Palau”. “S’està investigant perquè això no pot passar”, va subratllar. En qualsevol cas, ningú -ni Presidència ni Mossos- concreta quin pressumpte delicte s’hauria comès. Això sí, la Fiscalia ha informat aquest dimecres que esopera l’atestat per obrir les diligències policials que pertoquin.
Acció ràpida
Els fets van passar de manera ràpida i amb sorpresa. De fet, el sistema de protecció de Palau estava format per tanques i dues furgonetes de l’Àrea de Recursos Operatius (ARRO) i el cos de guàrdia habitual de la Generalitat. Les unitats de la Brigada Mòbil estaven distribuïdes per plaça Urquinaona i Via Laietana. Tot va començar quan el president Torra, va sortir del Palau de la Generalitat i va lliurar la pancarta de ‘Llibertat presos polítics i exiliats’, excusa de la inhabilitació, a la presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie. Una imatge que va esperonar als manifestants a cridar repetidament “al balcó”, amb la intenció que la pancarta es tornés a penjar en el lloc on fins ara hi havia la consigna ‘Llibertat d’expressió i opinió’.
A continuació, i davant el garbuix generat dins les instal·lacions de Palau amb la gent que hi havia entrat, algunes persones es van enfilar fins al sostre de l’edifici. En una acció ràpida, i camuflada, es va arriar la bandera espanyola seguint els crits que se sentien des de la Plaça Sant Jaume que reclamaven fer-la “fora”. L’acció va ser molt visible però no es va poder identificar a priori qui ho va portar a terme. En les imatges només s’identifica alguna persona amb caputxa que amb la foscor i contra llum no permet definir.
Els Mossos, però, van retenir i intentar identificar algunes persones que es trobaven per dins a Palau però que en cap cas podien relacionar directament amb els que haurien arriat la bandera. Fins i tot, algun dels identificats explicaven que havien entrat amb el president a mostrar-li el seu “suport” i que tampoc van poder ser identificats perquè no portaven ni el DNI a sobre. Al capdavall, s’estaven pel pati dels carruatges quan els Mossos es van adonar de la baixada de bandera. Finalment, es va tornar a hissar i Presidència va assegurar que no es va donar “cap ordre per retirar la bandera de l’Estat”.
A Lleida, també
La investigació, que són diligències policials de les que encara no s’apunta quin presumpte delicte s’hauria comès, no és l’única d’aquestes característiques. El grup municipal de Ciutadans a l’Ajuntament de Lleida ha presentat aquest dimarts un escrit a la fiscalia en què demana investigar com i qui va despenjar les banderes espanyoles de la segona planta i de la terrassa de la quarta planta de la Paeria, el 3 i el 4 de gener. Consideren “molt greu” que “tres encaputxats” entressin a l’Ajuntament i “campessin al seu aire”, durant la protesta per la decisió de la JEC. De fet, la portaveu dels unionistes a La Paeria, Ángeles Ribes, que la “invasió” de l’ajuntament suposa un perill pels béns i per la seguretat dels treballadors. Els taronges de Ponent creuen que els activistes tindrien certa permissivitat de l’alcalde Miquel Pueyo.
foto 3591483
