Marcel Mauri (Badalona, 1977) és el vicepresident d’Òmnium Cultural, una entitat civil i cultural que en aquests moments compta amb més de 163.000 socis. El seu president, Jordi Cuixart, es troba en presó preventiva i està sent jutjat al Tribunal Suprem. Mauri ens rep a la seu d’Òmnium quan fa pràcticament dos mesos que va començar el Judici al Procés, i es mostra convençut que no hi haurà sentències absolutòries. A més, Mauri té clar que “la desobediència civil és un instrument legítim davant del que fa l’Estat” i creu que la possible imputació de votants de l’1-O demostra “la por que té l’Estat a la ciutadania”.
El Judici al Procés fa quasi dos mesos que va començar. Quin balanç en fa del que s’ha vist fins ara?
Hem assolit alguns dels objectius que ens vam plantejar. Volíem demostrar que era un judici polític. I això ho vam veure amb les primeres declaracions dels presos, però també amb les dels polítics espanyols i els guàrdies civils. I, de fet, cada vegada que la Fiscalia o l’Advocacia de l’Estat obren la boca es demostra que és un judici polític. També buscàvem evidenciar que s’estan jutjant els drets fonamentals, la mobilització amb voluntat transformadora i, sobretot, la desobediència civil com a instrument legítim davant de situacions injustes. Alhora, volíem aprofitar el judici per acusar a l’Estat espanyol, i denunciar que l’extrema dreta hi participi. La nostra prioritat no era respondre totes les mentides que es diguessin, sinó centrar el focus sobre el fet que s’estan jutjant els drets fonamentals.
Veu la possibilitat que hi hagi sentències absolutòries?
No. N’estem convençuts que no. Han muntat tot aquest espectacle per poder imposar condemnes. Tot i així, els estem posant molt difícil que facin la sentència com voldrien. No veiem cap absolució perquè tot això forma part d’una operació d’Estat claríssima amb l’objectiu d’infondre por a la ciutadania. Estan veient que no n’hi ha prou amb carregar-se els líders, ara volen posar por a nivells més baixos. L’objectiu és crear un estat de por i d’escarment, perquè ningú s’atreveixi a fer-ho mai més. Però el nostre missatge és el de Jordi Cuixart: ho vam fer, ho tornaríem a fer i ho farem tantes vegades com calgui, perquè el que segur no farem és renunciar als nostres drets.
De fet, ara la Fiscalia ha demanat imputar votants de l’1-O…
Sí, el govern de Pedro Sánchez, a través de l’Advocacia de l’Estat i la Fiscalia, vol perseguir penalment persones que l’1-O van exercir els seus drets fonamentals. Queda clar que a l’hora de carregar-se els drets fonamentals dels catalans és igual PP que PSOE. I el judici també ens ha de servir per demostrar que, l’Estat, per defensar la seva unitat, és capaç de carregar-se drets fonamentals. La imputació de votants demostra la por que té l’Estat a la ciutadania.
Felip VI va sortir a parlar el 3 d’octubre i no ho fa ordinàriament per altres temes que afecten especialment la ciutadania, com els desnonaments o la immigració, per exemple.
Així és. El rei espanyol va sortir després de l’1-O per dir que havien pegat als ciutadans que van sortir a votar, i que a sobre els culpables eren ells. I a partir d’aquí s’ha muntat tot el relat de l’Estat. La petició d’imputació de votants de l’1-O persegueix el mateix: deixar clar que els líders estan a la presó o a l’exili, que els partits polítics els intenten controlar, i que ara aniran per la ciutadania que només ha defensat els seus drets. Per això crec que la desobediència civil és un instrument imprescindible davant d’un Estat que es comporta així.
Òmnium ha tingut bastant protagonisme en el judici, i no només pel fet que Jordi Cuixart sigui un dels acusats. Un guàrdia civil va arribar a descriure la bandera d’Òmnium: “Un tros de tela quadrada que posa Òmnium, de color verd, amb una ratlla i també portava un pal”, va dir.
Sí, i aquesta deixadesa està molt bé pensada, com quan els primers dies veiem interrogatoris per part de la Fiscalia i l’Advocacia de l’Estat que no eren precisos. L’objectiu és la deshumanització i deixar clar que els és igual que diguem perquè ja tenen clara la sentència. Aquest judici no és una farsa, està molt ben pensat per part de l’Estat espanyol. És un judici contra la democràcia i ells se’l prenen molt seriosament. Tenen molt clar què volen fer, són poderosos i utilitzen molt les seves armes. A l’Estat no el podem menystenir perquè està disposat a carregar-se projectes polítics que qüestionen l’status quo.
Ara es comença a parlar que potser les condemnes no seran tan elevades com es deia fa uns mesos…
Des del dia que van tancar els Jordis a la presó van començar a fer circular globus sonda entre sectors polítics i periodístics i portem 18 mesos sentint coses d’aquest tipus. Van filtrant coses i no s’ha complert res. Ells només fan que llançar mentides. Sí que ens arriba el rumor que les condemnes poden ser més baixes, però com si 18 mesos en presó preventiva fos una condemna baixa! No n’hi ha, de condemnes baixes. L’única possibilitat seria l’absolució i que sortís el rei i tots els estaments de l’Estat a demanar perdó per tot el que han fet. I tot i així mai compensarien els 18 mesos que porten a la presó. Tot el que no sigui una absolució, continuarà aprofundint en la injustícia que està practicant l’Estat.
Després del que diu, i d’escoltar la declaració de Cuixart al Suprem, és evident que el president d’Òmnium no acceptaria un indult.
No el contemplem, perquè implica el reconeixement d’un delicte i, evidentment, no reconeixem cap delicte. Vam fer tot el que estava a les nostres mans perquè molta gent anés a votar l’1-O, i ho tornaríem a fer, perquè creiem en la democràcia i en el dret a l’autodeterminació.
Si les sentències són condemnatòries, s’ha concretat ja quina serà la resposta?
No, perquè a més és una qüestió que no concerneix només a Òmnium. La repressió afecta a molta gent del nostre país. La resposta ha de ser meditada amb tots els actors, i ha d’estar a l’alçada d’aquest atac tan greu que estem vivint. És el judici més important que s’ha fet en la història de Catalunya i de l’Estat espanyol en democràcia. Ha de ser una resposta que aglutini el 80% de la societat que està en contra que hi hagi presos polítics.
Quants socis ha guanyat Òmnium des de l’inici del judici?
Uns 20.000. La nostra entitat sempre ha tingut un creixement sostingut en el temps, i és veritat que en moments puntuals creixen els socis. El que ha passat des del 2010 ha fet que el creixement hagi estat més important. Però és cert que amb tota la persecució política s’ha produït un gran augment de socis.
I a què ho atribueixen concretament?
Al lideratge del Jordi, que és una persona molt estimada, pel sobiranisme i més enllà. Però també a la trajectòria de l’entitat, i a la coherència. Nosaltres participem de la vida política, però no fem política de part. No ens fiquem en qüestions del dia a dia de la política i creiem que això també ens dona credibilitat i un cert respecte.
Ara Òmnium ha començat una gran campanya internacional. Què esperen d’Europa?
Ja hem rebut moltes coses. Benoît Hamon ha estat aquesta setmana a Madrid, 41 senadors francesos van fer un posicionament molt important, i també ens han rebut en molts parlaments d’Europa. El que volem fer ara és impactar sobre la ciutadania europea, en concret sobre 20 milions d’europeus, a través de les xarxes socials bàsicament. L’objectiu és donar a conèixer què està passant a Catalunya, i que els ciutadans instin els seus representants polítics a que es posicionin sobre el que està passant aquí.
Després de fer una DUI, que hi hagi presos polítics i exiliats, el judici al Suprem… I encara no hi ha una estratègia política independentista unitària.
La repressió ja busca això. És l’origen de la divisió política. Els líders polítics del nostre país no poden asseure’s a una taula a discutir-se, si cal amb voluntat d’arribar a acords, perquè un està a l’exili, l’altre a la presó,… I fins i tot alguns números 2! És molt important que recordem que la repressió és l’origen de la manca de capacitat de donar resposta als reptes que tenim davant.
Però els partits polítics també tindran algun tipus de responsabilitat…
Sí, i han de posar-hi solucions. Malgrat la repressió, és una irresponsabilitat que no hi hagi una estratègia unitària. I nosaltres no defallirem en seguir treballant per aquesta unitat. Entenem que la voluntat per part dels partits polítics hi és, i si veiem que un dia no tenen aquest objectiu ho denunciarem. Encara no ho hem fet, perquè confiem que hi ha la voluntat que es configuri, per exemple, una resposta unitària davant les sentències del judici. Però si veiem que això perilla, que ningú tingui cap dubte que nosaltres serem els primers en denunciar-ho públicament.
Es podria dir que Òmnium ha fet o fa de relator per aconseguir aquesta unitat?
El que no fem és de mediadors, perquè no hi ha un conflicte. Hi ha la legítima disputa política electoral, però no en les qüestions importants. Els dos principals partits independentistes estan governant plegats a la Generalitat, la CUP continua fent les seves polítiques, i cadascú fa el paper que li toca. L’única cosa que demanem és que en allò essencial definim quina resposta cal donar a la repressió de l’Estat i de quina forma seguim construint un camí que ens permeti avançar cap a l’alliberament nacional. Nosaltres fem el mateix paper que hem fet sempre que, com deia la Muriel Casals, és el de fer de ‘Super Glue’. No tenim interessos en partits, i amb aquesta legitimitat intentem incidir per tal que hi hagi un treball conjunt. No ens entraria al cap que els partits polítics no responguessin unitàriament a aquest moment tan greu.
Les discrepàncies legítimes de les que vostè parla entre els dos grans partits independentistes, són aplicables a l’ANC i Òmnium?
Som dues entitats molt diferents, evidentment. Sempre hem anat amb molta sintonia, però l’1-O l’ANC va liderar la campanya del ‘Sí’ i Òmnium una que es deia “Democràcia”. Tothom actua amb els seus propis accents, però això no vol dir que no hi hagi unitat. Amb els companys de l’Assemblea hi ha una unitat i un treball estratègic que hi ha estat sempre, i hi ha mot bona sintonia. Més enllà d’això, cadascú posa més l’accent en allò que considera. L’ANC fa fulls de ruta, perquè ja va néixer així, però Òmnium no es pronuncia d’aquesta manera. En l’independentisme hi ha diverses maneres de veure com hem d’avançar, i el que diem a Òmnium és que davant d’un Estat espanyol que actua d’aquesta manera no podem renunciar a cap via, sempre pacífica.
A la unilateral tampoc?
No renunciem a cap via, que sigui legítima i pacífica, per tal d’assolir els nostres objectius. I entenem que la desobediència civil és un instrument legítim davant del que està passant. Però a nosaltres no ens pertoca fer fulls de ruta.
S’apropen les eleccions espanyoles, europees i municipals. I ha estat impossible fer llistes unitàries…
Òmnium mai ha dit com han de ser les llistes electorals. Aquesta és la tasca dels partits polítics. No direm als partits com s’han de presentar davant d’unes eleccions. Però sí que els demanem que el que facin sigui pensant en el conjunt i el bé del país, i que si no hi ha acords també pactin els desacords, perquè el que no pot ser és una situació de batalla campal, que entenem que ara no hi és. Però sobre la forma concreta electoral que han d’adoptar confiem en la responsabilitat dels partits i que intentaran maximitzar els vots.
En relació a les eleccions espanyoles del proper 28 d’abril, creu que hi ha la possibilitat que sorgeixi un govern bo per a Catalunya?
Un govern bo per a Catalunya seria senzill: només caldria que respectés els drets fonamentals, la llibertat i la democràcia. Un govern de PP, Ciutadans i VOX és impossible que respecti res, perquè tampoc respecten els drets civils de les dones, del col·lectiu LGTBI, etc. I un govern del PSOE amb Ciutadans seria tres quarts del mateix, perquè Ciutadans és un partit amb posicionaments extrems en moltes qüestions i que depèn de com bufa el vent va canviant les seves polítiques. I un govern del PSOE amb Podemos… És innegable que el PSOE no és garantia de res.
I, per acabar, com està en Jordi Cuixart?
Continua sent el president d’Òmnium i dirigint aquesta entitat, en aquest cas des de la presó. Està absolutament al cas del que passa en el dia a dia d’aquesta entitat i segueix amb molta força, i molt emocionat pel suport que ha rebut per la seva declaració i amb els socis de l’entitat. Té moltes ganes d’afrontar aquest tram final del judici, per seguir demostrant les falsedats de l’Estat i que en aquest judici a la democràcia no només es posa en dubte el sobiranisme sinó els drets fonamentals. En Jordi, i també Òmnium, volem aprofitar el judici per denunciar la vulneració de drets i, com diu ell, que el seu pas per la presó permeti resoldre aquest conflicte entre Catalunya i Espanya. Que tot això serveix per fer un pas endavant en aquest camí tan llarg, de tants segles, cap a l’alliberament nacional.
