Marchena posa veu als fiscals de Trapero

L’informe de l’acusació s’articula amb la sentència del Suprem i insisteix en la tesi que els Mossos van particpar en “l’alçament tumultuari” com a “policia del poble”

Ni bellugar-se del guió de la sentència del procés. El tinent fiscal de l’Audiència Nacional, Miguel Ángel Carballo, i el fiscal Pedro Rubira han emès aquest matí el seu informe sobre el judici a la cúpula d’Interior. Carballo s’ho ha fet fàcil, amb mandra, arrossegant els peus, però fàcil. Ha agafat la sentència escrita per Manuel Marchena contra els presos polítics i l’ha aplicat com a plantilla. Pel ministeri públic, el Major dels Mossos, Josep Lluís Trapero; la intendent Teresa Laplana, l’exdirector general de la Policia, Pere Soler, i l’exsecretari general d’Interior, Cèsar Puig,  van cometre el delicte de sedició perquè van participar “en l’alçament tumultuari” i no van fer res per impedir el referèndum.

La prova practicada durant 29 dies de judici ha estat inexistent per un fiscal que ni tant sols havia posat el dia el seu escrit de conclusions. Rubira ha estat l’encarregat de bastir l’argumentari jurídic acusant els processats d’autoria dels òrgans de poder de Claus Ruxin. Rubira, gat vell, veient que el tribunal ja descarta la sedició tot i que ho diu el Suprem, ha defensat la desobediència per evitar que les resolucions del Tribunal Constitucional siguin paper mullat. Que sigui pel que sigui, però que els condemnin per alguna cosa. Aquesta ha estat la divisa. 

Carballo, la sedició dura

El relat fàctic de Carballo ha tingut tots els ingredients esperats, tots els tòpics del relat mediàtic dels atestats de la Guàrdia Civil i de les plantilles dels mitjans. Fins i tot, ha sortit l’Albert Donaire, la traducció errònia del “s’ha de celebrar”, la inactivitat de la BRIMO o l’ARRO -que “sí haurien anat si hi havien banderes espanyoles”-  dels Mossos que estaven en xats d’organitzacions locals de referèndum, un cas arxivat dues vegades. Tot plegat per sintetitzar que els Mossos van actuar amb “tebior”. De fet, ha assegurat que hi va haver un “abandonament conscient i voluntari” de les seves obligacions legals.

 

Era evident que no hi havia cap desig real d’evitar el referèndum”, ha emfatitzat. Una expressió que ha acompanyat amb menysteniment del model policial dels Mossos. “Van utilitzar el mantra de la proporcionalitat i la pau social”, ha resumit. Dos elements que ha definit com una “excusa” per no actuar de manera “contundent”. “Van actuar com la policia del poble”, ha reblat.

 

La presidenta del Tribunal, Concepción Espejel, ha hagut de sentir per dues vegades, la relació existent entre l’ascens a Major de Trapero amb la seva complicitat amb el procés. En aquests sentit, de res va servir les explicacions de l’exconseller Jordi Jané o l’exdirector general de la policia, Albert Batlle, desvinculant una cosa de l’altra amb total naturalitat. Segons els fiscals Trapero va interpretar la resolució de la magistrada del TSJC, Mercedes Armas, com un “que” que ell faria el “com”. Un com pensat, a parer de Carballo, per donar una pàtina d’institucionalitat del referèndum fins i tot a ulls de la premsa internacional.

 

Rubira, l’autoria mediata i la desobediència

 

El Fiscal Rubira ha començat la seva intervenció de manera curiosa. Ha pregat al Tribunal que no tingués en compte les contradiccions amb el seu company. Rubira ha reclamat una condemna. Sigui pel que sigui. Si l’argument de la sedició per omissió o per l’autoria mediata de Claus Roxin, com el cas de Segundo Marey, no cola, el Tribunal ha de condemnar per desobediència. És a dir, que Trapero no pot sortir sense càrrecs. En cas contrari, les resolucions judicials serien “paper mullat”. Rubira ha reclamat una condemna argüint que si canvia de 10 anys de sedició a un any i escaig d’inhabilitació és perquè fiscalia sempre defensa la “legalitat”. 

L’exposició de Rubira encara ha estat més caòtica que no pas la de Carballo. De fet, ha contradit al seu company d’estrada, però després s’ha esmenat i un altre cop s’ha corregit. Com el ball de la Ienca. De fet, ha utilitzat arguments viscerals com recordar la mort en acte de servei d’altres fiscals o bé en la lloa a Diego Pérez de los Cobos del que ha definit com un “gran funcionari” i que fa la feina de manera “honesta”. Una actitud que ha contraposat a Trapero que ha tingut, al seu parer, un comportament “deplorable i delictiu”. De Cèsar Puig, n’ha dit que no només era “un comptable” com ha defensat el seu advocat perquè participava de les reunions de la Junta de Seguretat. I, de Pere Soler, que sinó hagués d’acord amb la línia del seu Govern hauria plegat. 

 

 

Nou comentari