El magistrat ‘progre’ del TC revisarà el criteri de Marchena amb Cuixart

El magistrat del Tribunal Constitucional signant dels vots particulars a les sentències per les condemnes del Procés, Juan Antonio Xiol, se les veurà de nou amb Manuel Marchena per un recurs del president d’Òmnium, Jordi Cuixart. Segons ha pogut saber el Món, Xiol, que juntament amb la magistrada María Luisa Balaguer van recriminar al Tribunal Suprem la condemna per desproporcionada, serà l’encarregat d’explicar als seus companys de toga el recurs que va interposar Cuixart quan el Suprem va canviar de criteri per anul·lar el seu règim penitenciari.

Serà el primer recurs dels presos polítics que començarà a debatre’s amb la nova configuració del Tribunal Constitucional, on ara es troba també Ramón Sáez Valcárcel, ponent de l’absolució del major dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero. En concret, Xiol explicarà el recurs d’empara 2233/2021 el proper 15 de desembre, en procediment del TC que s’anomena dació de compte, per esbossar a la resta de magistrats les raons del recurs i les línies mestres de l’escrit. A partir d’aquí, el ple decidirà si el recurs s’admet a tràmit o no, per la transcendència constitucional que suposa el cas.

El president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, a l'escala de la seu de l'entitat / Jordi Borràs
El president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, a l’escala de la seu de l’entitat / Jordi Borràs

El recurs, al qual ha tingut accés El Món, se centra en el canvi de criteri del fons i la competència sobre l’aplicació de l’article 100.2 del Reglament Penitenciari, al qual els presos polítics es van acollir i que, finalment, la sala II del Tribunal Suprem va tombar. Va ser el març del 2020 quan les juntes de tractament de les presons van decidir aplicar aquest règim que permetia als presos sortir de la presó cada dia per anar a treballar. Després d’un recurs de la fiscalia i d’un teva meva amb la jurisdicció de vigilància penitenciària, el Suprem es va carregar la decisió.

La direcció lletrada de Cuixart, amb Marina Roig, Benet Salellas i Àlex Solà, va presentar recurs al Constitucional. Entenien que la retirada del règim del 100.2 atacava drets fonamentals clau com el del jutge ordinari predeterminat per la llei, a la tutela judicial efectiva, al procés amb totes les garanties i al dret a un tribunal independent i imparcial establert per la llei en el marc d’un procés just (art. 24.1 i 2 CE , article 10 DUDH, article 6.1 CEDH, article 14.1 PIDCP). És a dir, un recurs amb la vista posada a Europa i amb el pensament que el Suprem aplicava “dret penitenciari de l’enemic”. És a dir, que canviava el criteri per ser qui eren els presos.

Segons el recurs, que ara ha de desgranar Xiol, el que va fer Marchena és un “supòsit de sostracció arbitrària de competència per part del Tribunal Suprem respecte de l’Audiència Provincial de Barcelona d’un recurs d’apel·lació que ja havia estat objecte de deliberació i votació”. Un fet que encara s’agreuja més si es té present que aleshores Cuixart estava engarjolat. De fet, els lletrats consideren que el canvi de competència funcional, arran d’una maniobra de la fiscalia, és un canvi “arbitrari i imprevisible” que no es pot donar en un Estat de dret i en una qüestió tan delicada com els drets penitenciaris.

Ara el mateix magistrat que va cosignar el vot particular i la resta del ple hauran de discernir els arguments per tal d’entrar al debat sobre les maniobres de la fiscalia i el Suprem per carregar-se els drets penitenciaris de Cuixart i, de retruc, de la resta de presos. L’acte de la dació, que té un caràcter tècnic sobretot en el fons de la qüestió plantejada, ha agafat volada pel malestar que ha generat en el magistrat ponent la duresa de la sentència de Marchena. De fet, anul·lar el 100.2 i posteriorment el tercer grau va fonamentar encara més la tesi dels vots particulars de manca de proporcionalitat de la pena. I, a més, ara Xiol té més aliats dins el Tribunal arran de les noves incorporacions, com la de Sáez Valcárcel, i s’estalvia la intervenció en el cas dels dos magistrats recusats per a totes les decisions que afectin la causa del Procés.

El president de la sala II del Tribunal Suprem, Manuel Marchena, en una imatge d'arxiu Gustavo Valiente / Europa Press
El president de la sala II del Tribunal Suprem, Manuel Marchena, en una imatge d’arxiu Gustavo Valiente / Europa Press

Comentaris

    Anònim Desembre 12, 2021 | 20:46
    Si esto no acaba en tercera guerra mundial, esperamos ver algun día sentado en el banquillo por crímenes que no prescriben, es decir por crimenes de lesa humanidad a los tres de las Azores y al de la chaqueta de pana y a todos aquellos que fueron sus cómplices necesarios para asegurar su impunidad. Que esa breva no caerá? Y quien lo sabe?
    TUTI-FRUTI Desembre 13, 2021 | 04:30
    En españa hay que empezar a llevar gente delante de la justicia en europa, empezando por sus presidentes, que no han sido más que unos miserables.

Nou comentari