És còmplice del 155, còmplice de la repressió policial de l’1-O, ferm defensor del fals delicte de rebel·lió contra els polítics independentistes i lluitador contra el dret a decidir dels pobles. Nega l’existència de presos polítics i exiliats i ha titllat el president Quim Torra de racista i xenòfob. A més, atorga total legitimitat a la monarquia espanyola. El ‘sí’ d’ERC i el PDeCAT a la moció de censura de Pedro Sánchez contra Mariano Rajoy no és fàcil de digerir. No ho és ni per a JxCAT ni per a ERC a Catalunya, ni tampoc per als independentistes a peu de carrer, que amb tots aquests arguments, el més sensat és que estiguin convençuts que un president del PSOE i un del PP, pel que fa a les aspiracions nacionals catalanes, només es diferencien per les sigles del partit. Ras i curt, i parlant de monarquia espanyola: “Tanto monta, monta tanto, Isabel como Fernando”. El mateix Pedro Sánchez ha confessat que és conscient que el vot dels independentistes “no és un sí al PSOE i al seu projecte polític, sinó un no a Rajoy”, i és ben bé així, segons expliquen els independentistes.
L’excepcionalitat repressiva a Catalunya feia impossible aplicar arguments en clau estrictament de governabilitat d’Espanya. De fet, votar en contra de la moció de censura, i per tant, defensar la continuïtat de Rajoy i del seu executiu després de la sentència del cas Gürtel, tenia molts costos, mentre que votar a favor del PSOE a hores d’ara no té beneficis tangibles però té molts menys costos que sostenir el màxim responsable de la repressió al poder. Però el ‘sí’ desgasta tant ERC com el PDeCAT entre part dels seus electors, perquè com a mínim de forma oficial, el PSOE no ha negociat contrapartides al seu suport. Finalment, els pros han pesat més que els contres a la balança. I tenen arguments.
Hi ha canvi possible a Espanya?
Tant ERC com el PDeCAT han denunciat a l’hemicicle el pòsit franquista que roman a Espanya i que impregna el règim del 78 i les potes que el sostenen, com la monarquia i una justícia ideològica. Fonts dels dos partits consultades per aquest diari confirmen que el ‘sí’ al PSOE és com una prova de foc per comprovar si Espanya és capaç d’emprendre un canvi que la condueixi a la democràcia plena i al trencament definitiu amb el seu passat franquista. Consideren que si el PSOE “falla”, serà l’evidència que l’Espanya federal que defensen alguns socialistes i també Podemos és inviable. Si Sánchez no obre un període real de diàleg –en els propers anys, els efectes no arribarien de forma immediata- en què Catalunya pugui satisfer les seves aspiracions nacionals, els arguments de l’esquerra espanyola que promet una Espanya republicana i democràtica quedarien desmuntats i això podria arrossegar a l’independentisme milers de ciutadans que encara confien en aquesta Espanya.
Un govern espanyol més dèbil
El PSOE estarà en minoria en tot moment al Congrés, i al Senat el PP tindrà la majoria absoluta. Per tant, Pedro Sánchez estarà en una posició de debilitat que pot fer més fàcil la negociació i el diàleg, ara del tot impossible. Algunes fonts assenyalen que Sánchez podria arribar a estar disposat a fer algun gest de distensió amb l’independentisme, com podria ser l’acostament dels presos polítics, una decisió que pot prendre el ministeri d’Interior sense necessitat de passar pel Congrés. Per altra banda, la seva debilitat política també podria permetre als independentistes afluixar el control sobre les finances de la Generalitat, i també abaixar la pressió i persecució política contra els consellers i càrrecs del Govern.
Ciudadanos, menys poder a Espanya, menys poder a Catalunya
Un altre aspecte important per a l’indepenentisme és que Ciutadans, que va investir Rajoy, li ha votat els pressupostos i ha estat el seu soci preferent tot i tenir només 32 diputats, pot quedar tocat després d’aquesta moció de censura. La influència que li dóna ara, tant políticament com mediàticament, ser el soci preferent del partit del govern, començarà a erosionar-se. A això cal sumar-hi la pugna per liderar la dreta més radical de cara a les properes eleccions espanyoles. I a Catalunya, si Cs és més dèbil a Madrid també tindria un efecte positiu en política catalana, ara en una situació molt tensa perquè l’estratègia del partit d’Albert Rivera passa per Ulsteritzar el país i crear un conflicte civil que fracturi la convivència. Si Cs és forta a Catalunya és, en bona mesura, per la força del seu líder a Espanya.
La majoria de catalans no volen Rajoy
Aquest argument l’han fet servir tant ERC com el PDeCAT. Si a Catalunya el PP només té 4 diputats i és la força menys votada al país, el missatge dels catalans és clar, assenyalen. De fet, fer fora Rajoy és un clàssic entre els líders independentistes al marge de la sentència del cas Gürtel. A més, ERC posa especial èmfasi en el fet que el canvi significa també passar d’un govern conservador a un govern progressista. Curiosament, Pedro Sánchez s’ha referit en diverses ocasions a una aliança de l’esquerra espanyola, un eix que fins fa poques hores havia quedat mort a Espanya, dividida entre el bloc dels nacionalistes radicals del 155 i el bloc de l’independentisme, el nacionalisme basc i Podemos i les seves confluències. Ara bé, l’anunci de Sánchez de mantenir els pressupostos aprovats pel PP, un gest que li ha permès aconseguir els 5 vots del PNB, farà difícil que pugui tenir massa marge per canviar radicalment les polítiques de l’executiu temporal que encapçali.
El bloc del 155, dinamitat
Aquesta és una petita victòria de l’independentisme. Per primera vegada, hi ha una esquerda al bloc del 155, una esquerda que pot ser irreparable. Si fins fa poques hores la repressió contra Catalunya i els drets polítics i civils dels independentistes era la prioritat del PP, CS i el PSOE i no hi havia fissures ni discrepàncies en l’acció del govern del PP en aquest sentit, abruptament, la trama Gürtel ha estat capaç de crear mala maror en aquest bloc. Pedro Sánchez, si a darrera hora Mariano Rajoy no dimiteix i la moció decau, arribarà a la Moncloa amb el 155 aixecat, i havent promès una certa distensió amb Catalunya, per començar, reconeixent el president Quim Torra com un interlocutor vàlid. Ciutadans i el PP estaran enfrontats competint per liderar el bloc del nacionalisme ultra, mentre que el PSOE haurà ressuscitat de les seves cendres i tindrà alguna possibilitat d’obtenir un bon resultat a les properes eleccions.
El missatge a la comunitat internacional
Si els independentistes voten en contra de la moció de censura o s’abstenen, i per tant, no prospera, la denúncia de la repressió de l’Estat contra Catalunya, els presos polítics i exiliats, quedaria coixa. Certament, s’estaria denunciant un govern i alhora permetent que es mantingués al poder. Una pota important de l’estratègia del republicanisme català passa per l’exili i la denúncia del règim davant de la comunitat internacional, tenint en compte que la Generalitat tindrà moltes dificultats per marcar el relat polític perquè estarà contínuament monitoritzada per la justícia espanyola i el mateix govern espanyol.
