Pablo Llarena, el magistrat instructor de la causa especial 20907/2017 del Tribunal Suprem sobre el procés sobiranista no vol més feina. Les darreres interlocutòries del magistrat així ho acrediten a la vista del grapat de proves i testimonis sol·licitats per les defenses dels processats que ha desestimat. Concretament, la interlocutòria del passat 9 de juliol que passa el ribot a les proves sol·licitades per les parts.
Però no només de les parts, sinó també les proves que ell mateix havia demanat. Llarena també ha abdicat de demanar l’informe al Ministeri d’Hisenda espanyol sobre la intervenció general de comptes de la Generalitat. Un document que havia reclamat intensament per tal d’acreditar la malversació de la que acusa als presos i exiliats polítics.
Tanmateix, Llarena també declina els testimonis que en darrera instància va demanar Vox. La formació ultraespanyolista, personada com acusació particular, va demanar els testimonis d’Artur Mas, Neus Lloveras, Josep Lluís Trapero i Josep Maria Jové.
Pel que fa a les proves i testominis reclamats per les defenses dels presos polítics i exiliats, Llarena va per feina. En primer terme, considera “innecessàries per reiteratives”, els testimonis que reclamava Jordi Cuixart. Concretament, l’instructor rebutja la declaració de Joan Ignasi Elena, en qualitat de president portaveu del Pacte Nacional pel Referèndum així com dos voluntàries de l’ANC que estaven presents davant la conselleria d’Economia el propassat 20 de setembre de 2017.
Llarena al·lega que el seu testimoni “no pot modificar en allò essencial el relat fàctic que la interlocutòria de processament extreu de la resta de fonts de prova” com poden ser les declaracions de funcionaris públics, mossos o vídeos. El jutge tampoc considera que pugui modificar res un certificat de socis d’Òmnium d’Ivan Medina, Miquel Rabella i Laura Lòpez, un certificat que havia reclamat Cuixart.
Llarena també tomba la petició de Cuixart, a la que s’afegeixen Meritxell Serret i Toni Comín, de requerir un informe emès el 3 d’octubre de 2017 per un inspector del Cos Nacional de Policia, amb número d’identificació personal 105.384, que es troba al Jutjat d’Instrucció número 7 de Barcelona i que fou validat pel comissari en cap de la Brigada Provincial d’Informació. El magistrat argüeix que l’actuació dels agents durant el dia 1 d’octubre per evitar les votacions, matèria dels atestats demanats, no té capacitat per modificar la qualificació i la responsabilitat per rebel·lió, sedició, malversació o desobediència.
El magistrat utilitza el mateix criteri per barrar el pas als testimonis requerits per Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull que demanaven la declaració del sergent en cap de la Unitat de Serveis Especials i Contravigilància de l’àrea d’escortes dels Mossos així com de Xavier Vidal, membre de l’ANC i de l’aleshores diputat de JxSí per Girona, Lluís Llach.
Així mateix, Llarena rebutja tramitar la petició de Dolors Bassa les ordres sobre serveis mínims que va ordenar abans de l’1 d’octubre. El magistrat entén que malgrat els departaments de la Generalitat treballessin amb normalitat abans del referèndum no significa que “no hi pogués concórrer la determinació seccessionista que reflecteix la investigació”.
El jutge tampoc tramita la petició de repetició de les diligències fins el 26 de març tal i com reclamen Carles Puigdemont, Lluís Puig i Clara Ponsatí, data en la que van ser incorporats a la causa. Llarena s’ho ventila en un simple paràgraf tot i la importància processal de què les proves practicades s’hagin fet sense que els actuals processats hi poguessin dir la seva.
Una de les negatives més estranyes és la petició de Rull, Turull i Sànchez de demanar la declaració dels instructors de diversos atestats policials. En concret, reclamen el testimoni dels agents T43166Q i N29100C, instructors dels atestats de 15 de desembre, 31 de gener i 1 de febrer, veritables autors del relat fàctic que la instrucció judicial fa creure sobre el procés. Llarena tampoc avala que s’identifiqui la gent que va fer malbé el cotxe de la Guàrdia Civil perquè no és la seva feina “depurar la responsabilitat dels autors dels danys perpetrats als vehicles de la Guàrdia Civil” que el 20S estaven davant la conselleria.
