“Una de les funcions de l’Assemblea és denunciar la repressió d’un estat que cada vegada és més dur i ataca més les llibertats”. Amb aquesta reivindicació ha començat l’acte que ha organitzat l’Assemblea Nacional Catalana per denunciar que el TSJC ha tombat els seus recursos contra les resolucions dictades per la Junta Electoral Provincial de Barcelona que va prohibir quinze concentracions durant la campanya electoral del 14-F.
De les 15 mobilitzacions prohibides per la Junta Electoral Provincial de Barcelona, 12 ho van ser per ser considerades actes electorals i tres perquè suposadament no s’havien comunicat a la Conselleria d’Interior amb els deu dies preceptius d’antelació que preveu la llei. En set casos, el TSJC ha donat la raó a l’ANC, tot i que amb el vot particular del president del tribunal sentenciador. En els altres vuit casos, cinc han tingut vots particulars a favor de l’ANC, però tres han estat per unanimitat. Per sentenciar en contra, el tribunal fa constar que la llei del dret de reunió del 1976 preveu certs requisits no complerts per l’ANC. Però aquesta llei va ser derogada el 1983.
L’entitat considera que la sentència del TSJC “realitza una interpretació completament restrictiva del dret de reunió” i aplica “una llei franquista expressament derogada l’any 1983”. Per aquest motiu, l’ANC vol “denunciar aquesta deriva restrictiva dels drets fonamentals i de la llibertat d’expressió“, que considera “un fet molt greu”. Segons els lletrats, alguns magistrats del TSJC han mostrat la seva “animadversió política” prohibint les mobilitzacions amb arguments ja no vigents.
Per tot això, l’Assemblea es planteja ara presentar un recurs al Tribunal Constitucional, el “pas previ” a acudir al Tribunal Europeu dels Drets Humans. “Apropen el sistema judicial de l’estat espanyol al de Turquia. Estem a un límit de l’estat de dret que no respecta els drets fonamentals”, assegura l’entitat.
Pep Cruanyes ha explicat que en aquestes resolucions s’evidencia la disparitat d’interpretaccions sobre el dret a reunió en el si del TSJC. “Mai es pot privar de fer una manifestació o un acte de reunió”, ha recordat, assegurant que la mateixa Junta Electoral permet els actes sempre que no siguin purament electorals. “En aquest cas, però, la Junta es basa en hipòtesis que diuen que indirectament eren actes de caràcter electoral”, ha denunciat.
