La Plataforma per la Llengua ha condemnat la decisió de TVE de conduir en castellà el debat dels candidats a les eleccions de Catalunya del 14 de febrer, com també “l’actitud alliçonadora del presentador, que es va dedicar a fer retrets als candidats que van optar per expressar-se en català i va pressionar-los reiteradament perquè es passessin al castellà”. En un comunicat, també ha denunciat que els espectadors del País Valencià, les Illes Balears i la Franja de Ponent no van poder escoltar els polítics catalans en versió original, i que van haver de fer-ho a través de la traducció simultània que va habilitar-se en castellà; fruit segons l’entitat de “l’obsessió habitual que mostra la política espanyola per fragmentar la llengua catalana“.
“La televisió pública estatal va mostrar una actitud que no solament és supremacista sinó que també és contrària a la legislació vigent“, assenyalen, i recorden que “la mateixa Constitució espanyola estableix que els mitjans de comunicació estatals han de respectar ‘el pluralisme de la societat i de les diverses llengües d’Espanya’ i la Llei estatal 17/2006 encomana a la televisió pública la promoció de ‘la diversitat lingüística’ i el foment de la producció de continguts ‘en llengües originàries espanyoles'”. Aquesta obligació pluralista va ser ignorada per TVE, segons l’entitat, ja que va organitzar un debat en el marc de les eleccions catalanes conduït per “un presentador que no sabia català i que va assetjar els polítics que van exercir el dret a expressar-se en la llengua pròpia del seu país“.
En el comunicat, Plataforma per la Llengua diu que “el fet que els habitants dels altres territoris de parla catalana haguessin de sentir el doblatge en castellà de les intervencions que es van fer en català també representa un incompliment de la diversitat lingüística que l’estat espanyol està obligat a promoure”. Asseguren que aquesta política “disgregadora” és “contrària a l’esperit de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries“, ja que aquesta explicita que els estats han de “respectar l’àrea geogràfica de cada llengua regional o minoritària, de manera que assegurin que les divisions administratives ja existents o noves no constitueixen cap obstacle a la promoció d’aquesta llengua regional o minoritària”.