La delegació catalana que interpel·la a Europa

"Sóc una consellera cessada, perseguida i exiliada, però sóc una delegada de govern amb un nomenament legal, vigent i reconegut", afirma Meritxell Serret

 

 

A la Rue de la Loi 227 de Brussel·les es troba l'única delegació del Govern a l'exterior que no va ser tancada amb l'aplicació de l'article 155 de la Constitució. El govern espanyol va permetre que la delegació de la Generalitat davant de la Unió Europea continués funcionant, tot i que va destituir el delegat anterior, Amadeu Altafaj. L'exconsellera Mertixell Serret -també cessada del càrrec pel 155- va agafar les regnes el mes de juny de l'any passat, i en conversa amb 'El Món' des del seu despatx explica que al govern espanyol li era "molt difícil justificar el tancament d'aquesta delegació, quan aquí, davant de les institucions europees hi ha delegacions d'arreu d'Europa i també d'Espanya".

 

 

Tot i això, avisa: "Que no la tanquessin no vol dir que no s'intervingués i que no hi hagués efectes del 155 en el funcionament". Primer, recorda, amb el cessament del delegat i després "amb una acció de control i censura per part de la representació permanent i de l'ambaixada espanyola davant de Bèlgica i de les institucions europees". Unes decisions que van afectar al normal funcionament de l'equip de la delegació -ella defineix la situació com a "traumàtica"-, però també a la participació en les diferents xarxes, des de les reunions amb instàncies europees i també amb direccions generals de la Comissió Europea o l'Eurocambra. "Tot això va suposar una aturada i una pèrdua d'oportunitat de poder participar activament en algun dels debats i de les activitats que s'estaven desenvolupant", lamenta Serret.

 

 

No és fins que es torna a formar un nou govern a Catalunya que es reprèn una certa normalitat a la delegació. Si és que es pot considerar normalitat el fet que Serret sigui la delegada d'un país al qual no pot tornar. Ella mateixa reconeix la paradoxa: "Sóc una consellera cessada, perseguida i exiliada, però sóc una delegada de govern amb un nomenament legal, vigent i reconegut. I a Brussel·les sóc una ciutadana lliure, com qualsevol altre". Això, diu, "permet fer encara més evident l'anomalia que s'està vivint a Catalunya i Espanya, i humanitza molt més el que s'està vivint, sobretot amb la situació dels presos, exiliats i represaliats". "El fet que en sentin a parlar és una cosa, i que t'hagin de mirar a la cara és una altra", assegura, contundent, l'exconsellera d'Agricultura, Ramaderia i Pesca.

 

 

A més, Serret reconeix que la situació política a l'Estat afecta a la seva feina: "La representació permanent d'Espanya davant les institucions europees a mi no em reconeix", i explica que, per exemple, no li arriben alguens cartes oficials. Així, denuncia que "tenim les portes tancades com a govern per poder reunir-nos amb comissaris europeus, estem vetats, tot i que s'hi troben d'altres regions i ajuntaments, però nosaltres no". Això, diu, "és un reflex del conflicte polític entre Catalunya i Espanya". 

Meritxell Serret en el seu despatx de la delegació del Govern davant la UE, a Brussel·les
Meritxell Serret en el seu despatx de la delegació del Govern davant la UE, a Brussel·les | Nerea Rodríguez

 

Acostar Catalunya a Europa, i Europa a Catalunya

 

 

Si al començament la feina de Serret va consistir en tornar a cohesionar l'equip i donar-li confiança, axí com reprendre la dinàmica de treball, refer certs ponts, i intentar tornar a la normalitat de les relacions; ara la seva tasca se centra en dos objectius bàsics. El primer, "donar tot el suport a les iniciatives que poguem per ser sempre algú que contribueix a la construcció europea". I, la segona, la d'explicar què està passant a Catalunya, sobretot ara que fa dos mesos que ha començat el Judici al Procés al Tribunal Suprem. "La nostra funció és explicar què està passant i com s'està vivint, perquè hi ha inquietud i interès", assegura, perquè "l'1-O va ser un abans i un després, i el judici i els empresonaments inquieten". "El que fem és presentar el govern de Catalunya i la societat civil catalana, així com el teixit empresarial català, com un soci proactiu i positiu de cara a la UE i la construcció europea", assenyala. 

 

 

Serret es troba al cor d'Europa, treballa en ple barri europeu de Brussel·les, té al costat la Comissió Europea, el Consell Europeu i a pocs minuts el Parlament Europeu. Totes elles institucions que mai han fet un pronunciament contundent sobre la situació de Catalunya i que sempre han tirat pilotes fora apel·lant al fet que es tracta d'un "afer intern d'Espanya". Confia, tot i així, la delegada del Govern en la Unió Europea? "Europa no és una cosa concreta, és un conjunt d'institucions i un projecte que va molt més enllà de qui ocupa certs càrrecs ara mateix. Jo i molts ciutadans esperàvem una reacció d'aquestes institucions, però també és cert que jo he vingut a Europa a buscar justícia", argumenta l'exconsellera.

 

 

Tot i això, reconeix que "confiàvem que a Espanya i també a Europa hi havia unes institucions que havien de preservar i defensar els ciutadans, i que no ho han fet com ho havien de fer" però que precisament per això "toca treballar i continuar insistint i defensant perquè les institucions vetllin per la garantia d'aquests drets i llibertats". "No podem renunciar-hi", afirma. 

 

 

"Hi ha eurodiputats que no em reconeixen"

 

 

Serret explica que un dels seus objectius com a delegada del Govern és "ser molt més actius i fer més funcions de lobby en el bon sentit". "Volem acostar les innovacions i aportacions que com a Govern i societat podem fer a la construcció europea, ja sigui a través de xarxes o a les cuines de la Comissió, i col·laborant i interactuant amb els grups parlamentaris europeus", assenyala. Tot i això, és conscient que alguns eurodiputats no la reconeixen -"és la seva opció", diu-, però té clar que ella està a Brussel·les com a delegada del govern i que cal treballar "preparant iniciatives, que després fem arribar a tots els eurodiputats".

 

 

"Sí, al final el govern és d'un determinat perfil polític perquè hi ha unes eleccions i la democràcia funciona així, però representem a tots els ciutadans i, per tant, traslladem les propostes a tots els grups parlamentaris i ells decideixen lliurement si les defensen o no", reconeix, i assegura que "hi ha eurodiputats amb els que s'ha treballat molt bé i d'altres que lliurament han decidit no col·laborar-hi".

L'entrada de la delegació del Govern davant la Unió Europea, a Brussel·les
L'entrada de la delegació del Govern davant la Unió Europea, a Brussel·les | Nerea Rodríguez

'Performance' unionistes davant de la delegació?

 

 

Fa poc més de dues setmanes, l'alcaldable del PP a Barcelona, Josep Bou, va deixar a la delegació del govern davant la Unió Europea una carta demanant a Serret que tanqui l'oficina i que "s'entregui a la justícia espanyola". Però no va voler parlar amb ella. L'exconsellera assegura que no es troben sovint amb 'performance' d'aquest tipus, però que "si ens les trobéssim no els faríem d'altaveu, perquè no aporten res". Ellá ho té clar: "Jo estic aquí també per defensar i reivindicar el dret a la llibertat d'expressió i el dret a defensar un projecte polític de manera pacífica i democràtica. No perdré mai el respecte als altres projectes polítics, sempre i quan ho facin democràticament i pacíficament. I si realment volen parlar i confrontar el seu projecte amb el meu, fem-ho democràticament i amb seriositat".

 

 

Per a Serret, "qualsevol altre tipus de posada en escena no és seriós i no és fer política. Només és un espectacle o buscar un titular fàcil, però que no contribueix a solucionar el conflicte polític que hi pugui haver, ni a fer res per millorar la situació objectiva dels grans reptes que té la nostra societat i la societat europea".

 

 
 

Comentaris

No hi ha comentaris. T'animes?