“¡A por ellos!” forma part de la història tràgica del referèndum del Primer d’Octubre. Una frase pronunciada per membres de forces i cossos de seguretat de l’Estat quan es dirigien cap a Catalunya per intentar aturar l’1-O. Ara, la divisa ha arribat al Tribunal Constitucional de la mà d’un grup d’advocats de Vic que han presentat un recurs d’empara per entendre que tant els jutjats de Vic com l’Audiència de Barcelona van arxivar precipitadament les diligències sense prou argumentació jurídica i sense practicar cap mena de prova en considerar que l’expressió configurava un delicte d’odi.
El recurs, al que ha tingut accès El Món, consta de 33 pàgines, està signat per un grup de 17 advocats del Col·legi de Vic, i es fonamenta en la falta de tutel·la judicial efectiva reconeguda a l’article 24.1 de la Constitució. El recurs, registrat el passat 19 de juliol, entèn que tant el Jutjat d’Instrucció número 5 de Vic com l’Audiència de Barcelona van vulnerar un procés amb les degudes garanties i al dret a tenir una resolució motiva i a la pràctica de prova proposta i pertinent.
Els lletrats consideren que la motivació, en especial de la interlocutòria del 3 de maig de l’Audiència de Barcelona, és “inacceptable jurídicament” perquè no dóna cap raó de pes ni argumentació jurídica per descartar la instrucció d’un delicte d’odi perpertrat per aquells que proferien l’expressió “a por ellos”. De fet, recorden que els magistrats de l’Audiència van rebaixar l’expressió a un “cant esportiu”.
Els advocats entenen que es compleixen tots els requisits d’un delicte d’odi perquè fou una expressió “realitzada en un context social i per i davant de membres de la policia, cossos degudament armats, i amb conseqüent capacitat real i físicament de donar compliment a la finalitat que perseguien les expressions denunciades”. Concretament consideren que els destinataris de les expressions denunciafes era un “grup de persones i a més plenament identificat, tant per la seva ideologia com per la seva ubicació territorial”. Unes expressions “aplaudides i amb el suport dels propis cossos de seguretat de l’estat i pels propos responsables polítics del govern”.
El recurs retreu a la justícia ordinària que titlli l’expressió de cant esportiu atès el context amb què es va pronunciar. “No és el mateix dir que algú va agafar un ganivet mentre estava agafant una altra ersona amenaçant-la de mort, que dir que algú va agafar un ganivet per tallar una barra de pa”, descriu el recurs. “El fet d’agafar el gavinet és el mateix. Això és evident. Però també ho és que jurídicament el fet no es considerarà igual en un o altre cas, sembla també més que evident”, conclouen.
Així mateix remarquen el “context especialíssim que es va viure a Catalunya” i lamenten que no s’hagi practicat cap mena de prova i s’hagi vulnerat així el dret a la tutel·la judicial efectiva. A més, lamenten que les interlocutòries d’arxivament no han fet cap mena “d’anàl·lisi substantiu” i sí “degradació de la importància de l’expressió” sense més valoració que la personal.
