Un jutge autoritari, meuques, drogues, vídeos i forenses, així comença el judici del 17A

Poc més de tres anys després ha començat el judici pels atemptats gihadistes del 17 d’agost de 2017. Ha estat a la sala gran de l’Audiència Nacional, a la seu que el tribunal té al polígon de San Fernando de Henares. Un edifici funcional comissat per l’Estat en l’operació Rumasa. Als pocs segons d’iniciar-se la vista ja s’ha vist qui manava, el president del tribunal, Félix Alonso Guevara, que ha deixat clar que ell és la llei i que la seva sala no és ‘Hollywood’. Com exemple, ha fet quadrar un advocat rebel que volia abandonar la sala i renunciar a la defensa d’un els tres condemnats. I per si encara fos poc, ha prohibit a les parts fer qüestions prèvies perquè la llei d’aquest procediment no ho preveu. I punt.

 

L’ambient tens s’ha mantingut durant els interrogatoris. Al jutge no li ha tremolat la mà alhora de retirar paraules, empipar-se o tallar interrogatoris per impertinents. “És un testimoni, no un endeví”, li ha etzibat a un advocat que preguntava opinions al inspector 1395 dels Mossos, l’instructor dels atestats que han portat els tres encausats a la banqueta dels acusats: Mohamed Houli, Driss Oukabir i Said ben Iazza. El primer ha reconegut els fets amb penediment, i els altres dos s’han desvinculat però l’inspector els ha posat a tots en l’entramat de l’organització de la cèl·lula de “confidencialitat extraordinària”. L’inspector tenia una ajuda moral dins la sala, el comissari en cap del Cos, Eduard Sallent

 

 

Les declaracions dels acusats han tingut dues vessants. Així el principal acusat, Houli, ha mostrat penediment, ha reconegut els fets. La Fiscalia ha mostrat els vídeos que constaven en el sumari on gravava o se’l veia preparant explosius tot amenaçant els Mossos. L’acusat, ferit a Alcanar, ha recordat que sempre ha volgut col·laborar i que ha declarat voluntàriament, ara bé, no sense el retret de la Fiscalia per les seves contradiccions al llarg de la instrucció. L’acusat només ha contestat la seva defensa.

 

 

 

El segon principal acusat dels atemptats de Barcelona i Cambrils del 2017, Driss Oukabir, s’ha desvinculat dels fets. Ha assegurat que ni és creient i que ni coneixia a l’imam. De fet, ha dit que contravenia molts dels preceptes musulmans, ja que bevia alcohol, prenia drogues com cocaïna, haixix i marihuana, anava de festa i també amb meuques. Sí que ha admès que el seu germà es va acomiadar d’ell abans de l’atemptat. El lloguer de la furgoneta que el seu germà va llogar a nom seu era per fer una “mudança”.

 

 

El tercer acusat Said ben Iazza, ha defensat que desconeixia que els joves marroquins de Ripoll que van cometre els atemptats volien el seu vehicle per transportar precursors d’explosius. En la seva declaració ha emfatitzat que coneixia dos dels joves terroristes com a clients de la carnisseria de Vinaròs on treballava amb els seus tiets. Li van dir que volien comprar productes de neteja en un poble prop de Tortosa i després revendre’ls. D’aquí la necessitat de la furgoneta.

 

la primer jornada tampoc ha servit per aclarir el paper de l’imam, la seva connexió amb els serveis d’intel·ligència o si continua viu. Just al vespre, els advocats d’una de les víctimes han registrat un informe forense on posen en dubte la validesa de l’anàlisi de l’ADN de l’imam de Ripoll o el fiasco de la seva connexió internacional.  Una opinió que abona la tesi que alguns defensen i és que Abdelbaky Es Satti continua viu.

Comentaris

    Josep Novembre 10, 2020 | 22:28
    Tot molt español
    ES QUE AQUEST JUTGE ES "ESPAÑOL" Novembre 11, 2020 | 18:03
    Quin taran-nà nois.

Nou comentari