El judici del BPA esbossa la trama andorrana de l’Operació Catalunya

Els interrogatoris finals al CEO del Banc revel·len detalls de l'ofensiva contra el Procés

La trama andorrana de l’Operació Catalunya comença a prendre protagonisme al ja llarg judici de la Banca Privada d’Andorra. Després de més de dos mesos d’una única declaració de l’ex-conseller delegat del BPA Joan Pau Miquel, aquesta setmana els interrogatoris de les defenses s’han dirigit a trobar l’origen de la intervenció del Banc i de la seva filial espanyola, Banco de Madrid. Miquel, un home que té tot l’entramat del cap i principal acusat, no ha tingut cap mena de problema en explicar en les sessions de dimarts i dimecres la seva experiència amb els representants de l’Estat espanyol i quin va ser el veritable objectiu de l’aniquil·lació de l’entitat, trobar indicis de comptes corrents de líders independentistes catalans i de la família Pujol Ferrusola.

El primer en brandar aquesta tesi en un judici que, en principi, es jutja el cas Gao Ping o Emperador de blanqueig de capitals d’una suposada màfia xinesa, va ser l’advocat Josep Antoni Silvestre. Després de les sessions del ministeri fiscal, Silvestre va centrar la pilota en l’origen de l’aniquilació del banc. Així, la vista va començar amb l’audició d’un enregistrament d’una conversa entre Miquel i Celestino Barroso que es va presentar com Inspector de l’ambaixada d’Espanya a Andorra. De fet, n’era l’agregat del ministeri de l’Interior. És una conversa del 6 de juny de 2014. Una trucada que serveix per demanar-li que “col·laborés” amb Espanya sinó volia patir una “destralada” al banc. La col·laboració va ser les trobades amb un tal “Fèlix Martínez” que va resultar ser Marcelino Martín Blas, aleshores cap de la Divisió d’Afers Interns del Cos Nacional de Policia i número tres de la prefectura espanyola.

El relat que Miquel fa de les trucades és concloent i atorga arguments de la tesi que la “motivació política” del Procés és la base de la liquidació del banc. Tant les primeres trobades a l’Hoetl Villamagna, al trasvàs d’informació exigit a canvi d’evitar “la destralada”. També va donar detalls com ara que la policia espanyola tenia informació de comptes d’altres bancs que sí “havien col·laborat”. “Estem en guerra contra el nacionalisme català”, va assegurar Miquel que li havia dit i posat en un paper el mateix Martín Blas, àlies Fèlix. Tota una declaració d’intencions.

La sala de vistes del judici del BPA/Quico Sallés

Ara bé, el president del Tribunal, Enric Anglada, arribats a aquest punt va intentar aturar els peus al lletrat que centrava l’interrogatori sobre la intenció de les autoritats espanyoles de treure informació amb amenaces. Anglada va recordar que en la fase de qüestions prèvies ja es va denegar la incorporació tot allò referent a aquestes coaccions i la branca de la família Pujol. L’advocat va insistir atès que l’entrevista entre Barroso i Miquel sí que està incorporada i acredita la seva línia de defensa de la motivació política contra l’independentisme per justificar la intervenció d’un Banc que fins i tot el SEPLAC n’ha avalat la gestió. A més, Silvestre va recordar que Barroso no podrà ser interrogat ja que gaudeix d’immunitat diplomàtica com agregat de seguretat a l’ambaixada de Mèxic.

La sessió de dimecres va afegir més teca sobre l’operació Catalunya. Una de les advocades de la defensa va insistir en la motivació política de la intervenció i si Miquel estava convençut que es devia a no respondre l’amenaça de demanar informació sobre líders independentistes. Tot i admetre no tenir una prova clara, va afirmar que la seva “creença  és que era del tot evident”. De fet, va recordar que només en sis dies després de la comissió rogatòria sobre la intervenció l’ambaixada espanyola a Andorra va manllevar totes les dades que l’interessaven del banc. Així, igual que va assenyalar la mateixa justícia espanyola -jutjat penal i audiència provincial de Madrid- en el cas de la liquidació del Banco de Madrid, va emfatitzar que la investigació contra el BPA va ser “prospectiva”. La conclusió per Miquel, i així ho va asseverar davant del tribunal, és que “l’únic objectiu” de la intervenció del banc era aconseguir informació contra els líders del Procés. De moment, el judici no aporta proves concloents, però sí indicis que el tribunal limita. Ara bé, el mateix sumari incorpora detalls que ajuden a transformar aquests indicis en proves.

Marcelino Martín Blas, en una imatge d’arxiu al Parlament /Arxiu

Comentaris

    Anònim 14/10/2021 9:34 pm
    l'estat espanyol són les seves clavegueres. No hi ha res més.
    Diguem prou 14/10/2021 9:36 pm
    L'Estat espanyol té molt clar que representem els catalans per a ells. Per una altra banda, molts de catalans son molt innocents i mesells d'ençà 300 anys. És l'hora d'alliberar-nos per sempre d'Espanya, del jou i de la tutela infantívola espanyola.
    Josep 14/10/2021 9:39 pm
    Calamars españols, trocejats i al foc
    Ricard 15/10/2021 9:12 am
    A què espera el Govern d'Andorra a cridar a consultes l'ambaixador a Madrid, y eventualment a expulsar del país com a mínim part del personal de l'ambaixada castellana? Quina baixada de pantalons és aquesta?

Nou comentari