Unes 300 persones s’han aplegat aquest dissabte a l’Ateneu Barcelonès a la presentació del manifest del moviment Independentistes d’Esquerra que promou una candidatura de país a les properes eleccions al Parlament sota el lideratge de Carles Puigdemont. Al president a l’exili se li demana que sigui el “president de tots” i que es posicioni “per damunt de tots els partits”.
El moviment, que reivindica la “validesa” del referèndum de l’1-O, ha demanat durant l’acte que acabi la “confrontació fratricida entre partits” i ha convocat una assemblea oberta per al proper 29 de març. Entre els seus promotors hi ha l’alcalde de Montblanc i exmilitant d’ERC, Josep Andreu, i el pare del pres polític Raül Romeva, Jordi Romeva, que és també membre del Consell per la República (CxR), que en l’acte ha reclamat que els líders presos passin “el relleu” del moviment a les persones que estan en llibertat.
Els encarregats de presentar l’acte han estat els actors Carme Sansa i Sergi Mateu. Els dos han explicat que el nou moviment inclou “gent que en ple franquisme” van militar a diferents partits i organitzacions socials, sindicals i culturals. “Vam lluitar per la democràcia i les llibertats individuals, col·lectives i nacionals”, ha afegit Sansa.
L’actriu ha recordat que aquesta generació és la que “va promoure la ruptura amb el règim franquista i va votar majoritàriament contra la Constitució, que veia com un fre a les nostres aspiracions”. Al seu costat, Mateu ha afegit que després de 40 anys aquella gent es torna a trobar ara “per acabar de fer el que no es poder fer llavors: la república per aconseguir l’alliberament del conjunt dels Països Catalans”.
El pare de Romeva i el lideratge del procés
Alguns dels presents han pres la paraula per dirigir-se al públic. Jordi Romeva, membre del Consell per la República i pare del pres polític Raül Romeva, ha dit que “el poble català ha de mantenir la lluita contra la repressió en tot els fronts” i ha considerat que l’empresonament dels presos polítics “és una venjança injusta”. Romeva ha reclamat també cedir el lideratge del procés a les persones que estan en llibertat.
L’alcalde de Montblanc i exmilitant d’ERC, Josep Andreu, ha posat en valor l’1-O considerant que l’octubre del 2017 “vam decidir ser independents i crear un estat propi”. Andreu ha denunciat la “brutalitat policial” i el posterior intent d’impedir de fer efectiu el mandat de l’1-O.
De la seva banda, el jurista Ignasi Faura, de Bandera Roja, ha defensat el CxR com “un organisme provisional i el fil conductor de la legalitat anterior a la nova legalitat”. “La situació excepcional que vivim requereix que Puigdemont sigui acceptat com a president de tots i actuï per damunt dels partits”, ha afegit Faura.
A l’acte també hi ha intervingut l’exregidor d’ERC a Sant Joan de Vilatorrada, Jordi Pessarrodona, que ha reclamat “protegir” els partits independentistes de la “il·legalització” i ha demanat centrar esforços en “debilitar el règim del 78” des de les institucions espanyoles i europees.
L’exmilitant del PSAN Ferran Puig ha defensat la candidatura de país perquè acabi “la confrontació fratricida” i que aquesta s’ha de fer “de dalt a baix sense condicions ni quotes”. Aquest procés ha de servir per “crear el nou sistema polític des d’ara mateix”.
Altres membres del moviment han reclamat seguir amb la construcció de la república amb eines com els consells locals, que impulsin iniciatives populars per “conformar el marc legal de la nova república” i que totes aquestes es recullin en el “diari oficial de la república”.
El moviment també ha parlat del diàleg amb l’Estat perquè “cal preparar-lo bé” i s’ha de “treballar fort perquè arribi aviat”. El diàleg ha de servir “per desemmascarar l’oponent i debilitar-lo per fer sorgir les contradiccions internes entre els partits del règim”.
Preparatius per a l’assemblea del 29 de març
De cara a l’assemblea oberta del 29 de març, els moviment ha preparat una web on es podran recollir suports al manifest. En aquesta assemblea es presentaran documents per discutir. Es tractaria de fer un treball semblant al que es va fer abans de la creació de l’Assemblea Nacional Catalana(ANC) amb la Conferència Nacional de l’Estat Propi el 2009. La web, però, ha de permetre el debat de forma telemàtica.
L’espai a internet servirà per recollir suports i penjar el dia 2 de març la proposta de reglament del debat en línia i de l’assemblea oberta, al qual es podran presentar esmenes fins al dia 8. El dia 9 de març es penjarà el document definitiu i altres documents a les 22 hores. S’obrirà un debat en línia que es tancarà el 24 de març a les 22 hores. La comissió de ponències tindrà tres dies per justificar les esmenes acceptades, les transaccionades i les rebutjades. El document resultant se sotmetrà a debat fins al 27 de març i el 29 de març es portarà a l’assemblea oberta. Qui participi en el procés haurà de pagar 10 euros d’inscripció.
