El conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir El Homrani, ha presidit aquest divendres l’acte de commemoració del Dia Mundial de les Persones Refugiades -que se celebra el dissabte-; on ha defensat que el racisme “es basa en una mentida i en prejudicis, però té cura a través de la convivència”. Durant l’acte, que aquest any s’ha celebrat de manera telemàtica, El Homrani ha afirmat que el racisme encara continua apareixent amb força a Europa; i ha afirmat que “és un deure moral i social recordar i celebrar” aquest dia mundial, ha informat la Generalitat en un comunicat. El Homrani ha lamentat que la societat i les administracions sovint no estan “a l’alçada” per garantir els drets d’aquestes persones que han hagut de superar innombrables dificultats per fugir de la guerra i la persecució; i ha recordat que, segons dades d’Acnur, al món hi ha 70 milions de persones en aquesta situació. “Recordem el crit del ‘Volem acollir’, però recordem també que hem de fer molta pedagogia encara del que representa el refugi, la qual cosa representa garantir drets i el que representa la solidaritat”, ha afegit el conseller.
El nombre de places d’acollida a Catalunya ha augmentat exponencialment, des de les 28 places que hi havia el 2015 fins a les 2.849 actuals; però també ho ha fet de manera dràstica el volum de sol·licitants d’asil: el 2019 es van registrar 13.270 sol·licituds, deu vegades més que el 2015. Una de les persones que ha aconseguit estatus de refugiat a Catalunya és el periodista i defensor dels drets humans hondureny Milthon Torres, que al costat de l’activista Jessenia Lagos -migrant del mateix país- ha establert durant l’esdeveniment un diàleg sobre les causes que generen l’èxode de persones que fugen d’Hondures. Així, Torres i Lagos han recordat que Hondures és el país amb major índex de criminalitat de Llatinoamèrica; i han explicat que Espanya és el tercer país del món per sol·licitants d’asil procedents d’aquest país, i que a Catalunya viuen més de 40.000 compatriotes, principalment dones.
De la seva experiència compartida en la conversa ha sorgit una reflexió sobre la “necessitat urgent” d’un procés de regularització administrativa que inclogui les persones en situació d’irregularitat en la plenitud de drets i deures, ha informat el Govern.
