L’Avantprojecte de Llei orgànica del Sistema Universitari (LOSU) ha estat aprovat aquest dimarts, 31 d’agost, en Consell de Ministres en primera lectura, la qual cosa constitueix el primer pas del tràmit per a la seva aprovació. La nova Llei posa les bases per a posar fi a la precarietat del professorat en la universitat, entre altres qüestions, i forma part de la reforma integral del sistema universitari que té pensat realitzar el Govern per als pròxims anys, la implantació dels quals pretén que sigui “gradual”.
Aquesta reforma del sistema universitari es marca quatre objectius: promoure l’accés a l’educació superior; adequar l’ordenació dels ensenyaments universitaris; garantir la bona governança de les institucions universitàries i fomentar la recerca, la transferència i la mobilitat del personal docent i investigador; i garantir la qualitat i la bona governança de les institucions universitàries.
L’aprovació de la LOSU aniria encaminada a aconseguir l’objectiu número tres: garantir la bona governança de les institucions universitàries i fomentar la recerca, la transferència i la mobilitat del personal docent i investigador, segons constava en el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència del Govern espanyol enviat a Brussel·les a principis de maig.
Un 55% de funcionaris i temporalitat del 20%
Amb l’objectiu de posar fi a la “situació estructural de precarietat” en les universitats, s’estableixen tres nivells de progressió en la carrera acadèmica (incorporació, consolidació i promoció), es redueix la temporalitat en la contractació del personal docent i investigador de les universitats, passant del 40% en l’antiga Llei (LOU) al 20%, i s’augmenta del 51% al 55% el percentatge mínim de professorat funcionari que han de tenir les universitats públiques.
Així mateix, s’estableix una reserva de plaça de mínim el 15% per a professorat associat amb títol de Doctor i amb una relació contractual prèvia mínima de 5 anys amb la universitat, en els programes de promoció i estabilització en aquelles universitats que tinguin més del 15% de la seva plantilla, comptada en efectius, de professorat associat.
També es crea la figura transitòria del Professorat Contractat No Doctor, destinada a persones que hagin tingut una relació contractual com a docent durant un mínim de 5 cursos acadèmics amb alguna universitat pública mitjançant alguna figura contractual de caràcter temporal, amb l’objectiu que obtingui el títol de Doctor i s’introdueix en tots els concursos l’equiparació entre els mèrits de docència i els de recerca.
La norma impulsa també els doctorats industrials, la formació permanent al llarg de la vida, així com el reconeixement i les passarel·les amb els estudis de Formació Professional Superior per a “ajudar des de les universitats a la nostra societat i economia en la cerca d’una ocupació estable i de qualitat”.
Igualtat i equitat
D’altra banda, la LOSU atorga rellevància a la producció i transferència del coneixement establint que totes les universitats dediquin com a mínim un 5% del seu pressupost a la recerca, assegurant una reserva de plaça del 15% d’entre les places permanents per a investigadors, promocionant el lideratge dels joves investigadors, i impulsant la transferència de coneixement a entitats, institucions i empreses.
Així mateix, amb l’ànim d’augmentar el grau d’internacionalització del sistema universitari espanyol, la LOSU insta a fomentar aliances interuniversitàries per al desenvolupament de títols i programes conjunts amb universitats estrangeres així com doctorats de cotutela internacional, garanteix la mobilitat nacional i internacional del professorat universitari, de l’estudiantat i del personal d’administració i serveis a través del reforç de programes com l’Erasmus+, i modifica la figura actual del professor visitant i introdueix una nova de professorat distingit per a atreure talent a la universitat.
La Llei incorpora també diferents mesures que posen èmfasis en aquesta equitat, tant per raons de gènere com per altres raons. Entre aquestes mesures, es troben la paritat entre dones i homes en els òrgans col·legiats, la incorporació d’unitats d’igualtat i de diversitat en les universitats amb recursos suficients, els plans d’igualtat de política universitària i de recursos humans, els protocols contra l’assetjament sexual i per raó de sexe o un registre salarial que serveixi per a lluitar contra la bretxa de gènere en els salaris.
També inclou accions positives en concursos de selecció, una composició equilibrada de totes les comissions de selecció i avaluació, mesures de conciliació, correcció dels usos del temps, impacte de gènere del pressupost universitari, i impuls de projectes científics amb perspectiva de gènere, així com la paritat en els equips de recerca i l’augment de dones com a investigadores principals en les universitats.
Canvi en el procés d’elecció del rector
La Llei estableix també dos sistemes d’elecció d’un rector. El primer d’ells és l’elecció directa per sufragi universal ponderat per tots els membres de la comunitat universitària (en la forma en què s’estableixi en els Estatuts de la universitat), com ja establia la LOU.
El segon sistema és l’elecció mitjançant un òrgan específic (que podrà determinar la universitat a través dels seus Estatuts), òrgan que estarà format entre 20 i 30 membres dels quals el 50% correspondrà al personal docent i investigador de la universitat, el 10% als estudiants, un altre 10% al personal tècnic, de gestió i d’administració i serveis, i el 30% restant a persones externes a la universitat de reconegut prestigi, segons recull el text, al qual ha tingut accés Europa Press.
Una altra novetat és que ja no farà falta el requisit de ser funcionari en actiu del Cos de Catedràtics d’Universitat per a accedir al càrrec de rector, sinó simplement ser funcionari i reunir els següents requisits: tenir reconeguts tres sexennis de recerca, tres quinquennis de docència i quatre anys d’experiència de gestió universitària en algun càrrec unipersonal.
