Un altre punt fosc de la instrucció del 17A comença a treure el cap en el judici dels atemptats. A mida que avança la vista oral s’obren interpretacions i apareixen més dubtes raonables. Si ara ja hi ha més parts que comencen a tenir seriosos dubtes que l’imam de Ripoll, Abdelbaky Es Satti, sigui mort, ara la tesi d’una quarta persona a la casa d’Alcanar comença a agafar cos. D’aquí, l’esperada declaració dels propietaris d’una botiga de productes químics de Tortosa que es van negar a vendre precursors d’explosius a un home perquè no tenia els papers en regla, just el dia abans que Youssez Alla i Mohamed Hichami compressin la mateixa quantitat de producte.
En concret, cal buscar la referència en l’atestat dels Mossos del 4 de gener del 2018, elaborat per la comissaria general d’Informació de la policia amb número 680566/17CGINF. És un atestat que signa l’inspector encarregat del cas per part de l’Àrea Central d’Informació Exterior i que reconstrueix la fabricació dels explosius que suposadament van esclatar a la casa d’Alcanar. En aquest informe, els Mossos intenten reconstruir el camí dels terroristes i com van aconseguir “proveir-se” de tot el material explosiu necessari per portar a terme els seus objectius criminals.
Els Mossos fan un treball de camp resseguint els camí del terroristes a través de les factures i del mapa de geolocalització dels mòbils, així com les compres que porten a terme. Els investigadors centren la pilota en el període que va entre el 8 de juliol i 15 d’agost de 2017. També inclouen en aquestes perquisicions el material electrònic necessari per iniciar l’explosiu i altres tipus de material. En l’atestat hi consten compres d’aigua oxigenada al Mercadona així com també adquisicions a través de Wallapop, com ara part de les 104 bombones de butà recuperades a Alcanar. Ara bé, la policia concentra molt els esforços en les compres que els terroristes van fer a l’empresa de Tortosa La industrial sabonera, dedicada a la fabricació de sabons, detergents i agents netejadors.
Els dos propietaris de l’empresa A.B i X.B van recordar a la policia que van poder realitzar fins a tres vendes a les persones investigades tot i que una va ser frustrada. Precisament va ser aquesta la que més sospites va aixecar als Mossos i els va fer parar més l’orella, però dissortadament no s’ha pogut ressoldre. Un punt fosquíssim que la defensa de Driss Aukabir i la defensa de Javier Martínez volen aclarir en la vista oral. És un serrell pendent que alimenta amb força la tesi que hi podia haver una altra persona implicada en l’atemptat i que s’estaria a Alcanar. Els propietaris de la drogueria narren que “cap a les sis de la tarda de l’11 de juliol, un home d’ètnia magrebí es va presentar al seu establiment interessant-se per la compra de peròxid d’hidrogen, manifestant que en concret necessitava 100 quilos d’aquest producte”. Tot i trobar-se en un nivell 4 sobre 5 d’alerta terrorista.
Segons recullen els Mossos en l’informe, “un cop realitzades les comprovacions per part dels declarants per poder omplir la carta de transport del producte, les dades que els havia facilitat [el comprador] eren incompletes”. Una circumstància que va impedir la venda. Segons la declaració dels amos del magatzem, “l’home va decidir marxar a peu, després de dir que tornaria ell mateix o una altra persona amb la documentació necessària”. En el primer dels tres fulls de la carta de transport el frustrat comprador va escriure un número de DNI i una adreça de Tarragona. Cap de les dues dades existia. El DNI corresponia a una dona domiciliada a Tenerife, Canàries, i el carrer Múrcia que havia consignat tampoc existeix a la capital tarragonina. “Les dades són inventades i, per tant, falses”, conclouen els Mossos.
L’endemà mateix, cap a dos quarts de set del vespre, un –en aquest cas– “noi jove” magrebí va demanar el mateix producte i la mateixa quantitat que l’home del dia anterior. El noi va assegurar als amos de l’establiment, en aquest cas a en Carles, que no hi tenia cap mena de relació. Els declarants indiquen a la policia que van fer les comprovacions de la documentació fins al punt de sortir al carrer a constatar les dades de la furgoneta. La venda es va fer a Said Ben Azza, ara processat, a nom del qual anava la furgoneta Ford Transit on van carregar 100 quilos de peròxid d’hidrogen després de pagar 120,71 euros en efectiu. Un detall és que el telefon de contacte que va donar no funcionava. Els venedors van fotografiar la furgoneta.
La tercera venda, i segona consumada, es va realitzar el 27 de juliol. En aquesta ocasió, es va presentar qui s’havia fet passar per Said Ben Azza –tot i signar diferent– i un altre noi magrebí de “parla catalana”. Volien 300 litres del mateix producte, però a la botiga només n’hi havia els 240 que es van emportar. Van pagar en efectiu, 276,42 euros. Se’ls van emportar amb una furgoneta llogada el 25 de juliol per Mohamed Hichamy, on portaven tres neveres. Elements indispensables, segons la policia, per transportar el triperóxit de triacetona (TATP), l’explosiu que haurien volgut fabricar.
En el reconeixement fotogràfic, els Mossos afirmen que els dos venedors van reconèixer sense dubtes Youssef Alla, a qui identificaven com a Said Ben Azza, –que ha reconegut que els va deixar la documentació i la furgoneta– i Mohamed Hichamy com el noi que el va acompanyar. Ara bé, cap dels dos venedors ha pogut reconèixer ni donar cap pista del primer home magrebí que el dia abans va voler comprar el mateix material que els joves de Ripoll. Els Mossos tampoc n’han pogut trobar la pista. Era el quart home que alguns veïns haurien identificat? En les properes sessions les defenses volen trobar respostes.
Part de l’atestat dels Mossos on apareix el quart home suposat d’Alcanar Quico Sallés
1 
