Després de la sessió matinal al Suprem, en què Francesc Homs ha respost a les preguntes de la Fiscalia –a diferència de Mas, Ortega i Rigau, que només van atendre les qüestions de la defensa- i de la seva defensa, a la tarda ha estat el torn dels testimonis sol·licitats per l’acusació, el més significatiu dels quals és l’aleshores conseller d’Empresa i Ocupació, Felip Puig, responsable de la resposta a l’empresa de serveis informàtics que va demanar si havia de continuar treballant després de la suspensió ordenada pel Constitucional.
L’exconseller Puig ha començat responent el fiscal amb una breu declaració política quan se li ha preguntat si tenia algun interès en aquest judici: “Interès no, complicitat política”. El fiscal, que ha anat de cara a barraca amb Puig, a diferència de la resta de testimonis, ha preguntat a l’exconseller si va rebre una carta del conseller Francesc Homs en qualitat de president del consell d’administració del CTTI amb instruccions sobre com s’havia de fer la consulta des del punt de vista informàtic: “Com a Govern que actuava de forma col·legiada, vam acordar que qualsevol dubte que sorgís s’havia de traslladar al conseller de presidència, Francesc Homs”, ha dit Puig. Després d’aquesta pregunta, el fiscal ha dit que no tenia més preguntes. I la defensa tampoc no ha fet cap pregunta. Fet i fet, l’exconseller ha declarat durant 3 minuts. Ha estat, amb diferència, el més efímer dels testimonis.
Prèviament a l’exconseller han declarat treballadors de T-Systems, proveïdor informàtic del 9-N. Bernat Rigau, coordinador de T-Systems per al 9-N, ha assegurat a preguntes de la Fiscalia que es va assabentar de la providència del TC que prohibia el procés participatiu “a través de la ràdio” mentre es dirigia a la feina en cotxe, i que aquell dia es va convocar una reunió per determinar si “la resolució del TC ens afectava o no, i sobre el fet que havíem de complir amb el contracte que teníem amb l’administració”. Afirma també que que ell va “intervenir” en la confecció de la carta que es va enviar al CTTI (Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació) per demanar al Govern si la providència del TC els afectava. “Jo havia de complir un contracte, i mai vaig rebre l’ordre del meu director general demanat-me que aturés les tasques”, argumenta.
El director general de T-Systems, José Manuel Desco, ha assegurat que ell mateix va signar la carta enviada al CTTI, amb l’únic objectiu que “se’ls aclarís si podien complir amb el contracte que tenien amb la Generalitat sense vulnerar la llei”. Un cop rebut l’aclariment de la Generalitat, que deia que la providència no els afectava, van continuar amb les tasques: “Jo vaig seguir de forma estricta les recomanacions del nostre servei jurídic, que em van indicar que havíem de continuar amb les feines, segons la resposta de la Generalitat, per complir amb el nostre contracte”, ha assenyalat a preguntes de la fiscalia.
En canvi, el testimoni de Jordi Escalé, aleshores director gerent del CTTI, ha estat més dens. Confirma que després de la providència del TC quedava una tasca pendent de lliurar de les que havien encarregat a T-Systems: l’aplicatiu de resultats. Però ha deixat clar que “no es va encarregar cap tasca nova després de la providència”, i que va rebre les instruccions del Govern. “Es van lliurar 516 ordinadors entre els dies 3 i 4 a les delegacions del Govern, i la resta es van lliurar entre els dies 7 i 9 de novembre i els van recollir els voluntaris fora de l’horari escolar”. I preguntat per la raó per la qual no es va desactivar el web de la Generalitat per a la consulta, Escalé ha conclòs que “la pàgina web de la Generalitat es podria haver tancat en un màxim de 48 hores. Tancar-la hauria estat molt perillós perquè algú es podria haver fet passar per la pàgina oficial”.
