L’exlletrat major del Parlament Antoni Bayona ha plantejat que l’Estat accepti fer un referèndum a Catalunya que plantegi la independència “amb una pregunta indirecta” per conèixer l’opinió de la ciutadania sobre iniciar un procés de reforma constitucional destinat a introduir en la Constitució el dret a decidir. Ho defensa en el llibre ‘Sobreviure al procés. A la recerca de terra ferma’ (Edicions Península), que sortirà a la venda el 24 de març i en el qual Bayona, que va ser lletrat major del Parlament durant 2017, quan el Parlament va declarar la independència i va aprovar les lleis de ‘desconnexió’, fins que va deixar el seu càrrec al juny de 2018 malgrat que ara segueix com a lletrat ras, exposa la seva proposta per superar el conflicte a Catalunya.
Bayona sosté que un referèndum amb una pregunta directa sobre la independència ja s’ha vist que no encaixa en la jurisprudència constitucional vigent, però que “no hauria d’haver-hi cap inconvenient a admetre, almenys, un referèndum amb una pregunta indirecta”. Considera que aquesta fórmula “no aniria contra la doctrina constitucional i permetria expressar d’alguna manera el dret a decidir”, a més de donar consistència a la presentació d’una iniciativa de reforma constitucional, que creu que podria presentar el propi Parlament. Per a ell, la Constitució no conté “una prohibició clara per poder realitzar un referèndum consultiu, tot i que la seva resposta pugui entrar en contradicció amb la pròpia Constitució”, i defensa que el problema per admetre una consulta no està en ella sinó en la interpretació que fa el Tribunal Constitucional (TC).
Així, subratlla que un referèndum consultiu per conèixer l’opinió de la població donaria fonament a l’inici d’un procés de reforma constitucional i considera que d’aquesta manera “s’obriria un nou escenari en el qual el dret a decidir podria tenir una llera d’expressió democràtica que portés a un procés de negociació política i, en últim terme, a obrir un procés de reforma constitucional”. “La mateixa convocatòria del referèndum per l’Estat seria el resultat d’un acord polític sobre la pregunta que realitzar i sobre les condicions o requisits que s’haurien de produir perquè el resultat obtingut impliqués una obligació recíproca de negociar la seva aplicació”, ha afegit.
