Nou cas d’espionatge de l’Estat contra el moviment independentista. El Ministeri de l’Interior va punxar les comunicacions de més d’una trentena de persones de l’esquerra independentista i dels Comitès de Defensa de la República (CDR), segons publica aquest dilluns La Directa. En concret, són 38 els activistes que van tenir els telèfons mòbils punxats sota la justificació de “lluita antiterrorista”. El mateix mitjà ha tingut accés a més de 2.000 pàgines de documentació policial i judicial que fins ara estava classificada com a “secreta”. La intromissió hauria començat pocs dies després de la vaga del 8 de novembre del 2017 i es van prorrogar, com a mínim, fins al primer trimestre del 2019. Entre els afectats hi hauria militants d’Endavant, d’Alerta Solidària, de la CUP, del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) i de membres dels CDR. En total, s’haurien monitorat una cinquantena de telèfons que pertanyien a 38 persones diferents.
El diari digital especifica que les actuacions de la Guàrdia Civil i de la Policia Nacional “van incloure la geolocalització dels aparells i la intercepció de trucades i SMS, la infestació de terminals mitjançant un programari d’espionatge, el seguiment per part d’agents de paisà, la col·locació de balises de geolocalització a la carrosseria de vehicles particulars i l’accés a comptes de Gmail, Twitter i Facebook”.
La Directa afirma que, entre els investigats, hi ha el regidor de la CUP Hugh Lucchetti i el que era el portaveu d’Alerta Solidària, Xavier Pellicer. L’operació va tenir lloc sota la tutela de l’Audiència Nacional i de la Fiscalia i es va fer a través de SITEL, un sistema d’escoltes telefòniques que utilitzen tant la Policia Nacional com la Guàrdia Civil i que va ser adquirit quan Mariano Rajoy era ministre d’Interior, durant el govern d’Aznar.
Operació “Mambo”
La causa va ser batejada com a operació Mambo i, com avança La Directa, va ser un episodi d’espionatge massiu que es va allargar, com a mínim, durant més d’un any i que ha afectat 38 activistes de l’esquerra independentista i dels CDR. Es van espiar els plens d’investidura que van tenir lloc entre el gener i el maig de 2018 al Parlament sobre el sentit del vot cap als candidats a presidir la Generalitat.
2 
1 
