És un bon negoci (electoral) presentar una moció de censura?, es pregunta un article del portal Municipals.cat de la Xarxa de Televisions Locals (XAL). Pedro Sánchez segur que creu que sí però mirant els resultats del 26-M es pot concloure que, com en tot, cada municipi és un món. I, com en el futbol, a vegades es guanya, altres es perd… o s’empata.
Querol és un petit municipi de l’Alt Camp marcat per un escàndol urbanístic que va acabar als jutjats. El PSC va expulsar de les seves files l’alcalde Miquel Uroz però el 2015 va poder mantenir el càrrec presentant-se amb la Federació d’Independents de Catalunya (FIC). Un any després, va ser precisament l’única regidora del PSC la que es va aliar amb l’oposició per fer-lo fora.
La moció de censura va fer alcalde Jordi Pijoan –amb uns independents vinculats a ICV- i ara revalidarà l’alcaldia amb majoria absoluta, però vinculat a ERC. Uroz, per cert, ha acabat absolt. Sense sortir de la comarca, a Cabra del Camp, el guanyador de la moció de censura –Salvador Pérez (Caminem Tots Junts-JxCat) ha guanyat les eleccions al convuls poble de Mazinger Z però no té l’alcaldia assegurada.
A Corbera de Llobregat, presentar una moció de censura també ha estat bon negoci. La republicana Montserrat Febreró va necessitar els vots de CUP, el PDECat i ICV-Movem per desallotjar la socialista Rosa Boladeras. Ara, i després de passar de 4 a 7 regidors, en tindrà prou amb un pacte amb els cupaires per passar pàgina a un mandat molt convuls. De fet, l’exacaldessa socialista, abans de perdre el càrrec, havia començat amb un pacte amb ERC, després del 155 va fer-ho amb CiU i, posteriorment, amb els independents del Moviment pel Canvi (MpC) i el Grup Independent d’Urbanitzacions (GIU).
A Arenys de Mar, per la seva banda, ERC retindrà l’alcaldia que va aconseguir el març del 2016 gràcies a una moció de censura malgrat que el 26-M no va ser la força més votada. Junts per Arenys va tornar a guanyar els comicis però els republicans, la CUP i Arenys en Comú han repetit el front comú per mantenir Annabel Moreno a l’alcaldia. Fa tres anys, per cert, CiU –que no donava suport a Junts per Arenys- i el PSC, van ajudar a tombar l’alcalde Estanis Fors.
A Sant Vicenç de Montalt, en canvi, tot està molt obert. El socialista Javier Sandoval es va convertir en alcalde el setembre de 2018 gràcies a una moció de censura contra el convergent Miquel Àngel Martínez. Abans, ja havia hagut de dimitir com a president del Consell Comarcal del Maresme. L’acusació d’haver fet obres a casa seva amb recursos municipals va unir els seus companys de govern amb la resta de partits (9SV, ERC, Cs, PSC i PP). Ara, Martínez ha estat el més votat (4 regidors), però han entrat set grups municipals més, sis dels quals amb un sol regidor. Algú es juga un pèsol que hi haurà una altra moció de censura?
Sense marxar del Maresme, Malgrat de Mar és l’exemple d’alcalde que reneix de les cendres. Un quatripartit format per Junts per Malgrat, PDECat, ERC i la CUP va fer caure el socialista Joan Mercader i va fer alcaldessa l’independent Carmen Ponsa. El 26-M, el PSC va passar de 6 a 8 regidors i Mercader recuperarà la vara de la mà de Malgrat ens Mou, la marca local de JxCat.
Badalona, finalment, és l’exemple on dos alcaldes implicats en una moció de censura poden perdre. El socialista Álex Pastor va pispar la vara a Maria Dolors Sabater (Guanyem Badalona). Ara, la manca d’entesa entre les dues formacions d’esquerra poden permetre a Xavier García Albiol recuperar l’alcaldia quatre anys després. De primer de teoria de jocs.
