“N’hem après també”. Així resumeixen càrrecs de la Comissaria General de Mobilitat (CGM) l’efecte de les protestes en forma de talls de carreteres que van convocar el Tsunami Democràtic durant la tardor de l’any passat, així com les accions de diversos CDR en vies principals de Catalunya. Fonts d’aquesta comissaria, encarregada de la seguretat en la circulació viària, asseguren a El Món que arran dels talls a l’AP7 i a la Jonquera, així com l’acció sorpresa a l’aeroport del Prat, també a mans d’aquesta àrea dels Mossos, es van canviar els protocols i es van intensificar tant la feina d’informació com el patrullatge i el control dels punts febles.
Uns canvis que van arribar per quedar-se. “Efectivament, durant la etapa del Tsunami el que es va fer va ser incrementar el patrullatge en aquests punts i ara ja és realitza sempre que hi ha possibilitat d’accions en aquestes zones”, apunten fonts de la policia catalana. Durant les protestes del Tsunami estava a mans del comissari Joan Carles Molinero, que provenia de la Prefectura, i amb la restitució del major Josep Lluís Trapero va ser assumida pel comissari Joan Portals, després d’un nou ascens de Molinero, que ha tornat a la Prefectura.
Els canvis obligats per l’acció de Tsunami passen per incrementar els “fluxes i fonts d’informació” i aplicar “estratègies policials” per evitar sorpreses i danys en la mobilitat i les infraestructures. Tot en un canvi de paradigma de les formes i els continguts en les convocatòries de les manifestacions que impliquen fins i tot “rapidesa en la mobilitat de la protesta”. Així, ara “s’ha incrementat la recollida, el tractament i l’anàlisi de la informació per articular plans operatius de lluita contra els il·lícits administratius i penals que afecten la seguretat en el transport i en la circulació viària”. En aquest sentit, quan els Mossos tenen algun input o algun avís que prové de la Comissaria General d’Informació o d’indicis de protestes en vies d’asfalt o ferroviàries “intensifiquen els controls”.
Fins i tot, el mateix conseller d’Interior, Miquel Sàmper, ha exposat en una resposta parlamentària a la portaveu del ram del PP al Parlament, Esperança Garcia, com s’articula per part de la policia “l’adopció de mesures especials de protecció de carreteres davant possibles sabotatges”. Per a Interior, l’objectiu de la CGM és “garantir que a la xarxa viària els ciutadans tinguin el màxim nivell de protecció, procurant també que les infraestructures no pateixin danys”. Tsunami va deixar al descobert les mancances de seguretat, vigilància i informació dels Mossos davant les noves formes de protesta, fins i tot, amb dificultats per arribar als punts principals de les mobilitzacions, fins al punt d’haver de reclamar suport a les Unitats d’Intervenció Policial del Cos Nacional de Policia i de la Grup de Reserva i Seguretat de la Guàrdia Civil.
“La vigilància i protecció de les carreteres es fa de forma ordinària al llarg de tot l’any i s’intensifica sempre que es disposa de notícies i indicis suficients que indiquin probabilitat d’aldarulls, accions reivindicatives o sabotatges a les carreteres”, assenyalen des d’Interior. “En aquesta situació”, afegeixen, “s’intensifica la vigilància preventiva específica per garantir la seguretat de les persones i dels béns susceptibles de ser danyats, com poden ser els radars, les cabines de peatge o les tanques de seguretat” així com les “barricades amb ferros clavats a l’asfalt per impedir físicament la circul·lació, o la tala d’arbres dels vorals o els senyals verticals de trànsit”.
Però la CGM, a més de les unitats d’informació, té l’ajuda de les concessionàries d’autopistes i les vies que “també efectuen tasques de vigilància mitjançant els seus equips de manteniment de carreteres, que contribueixen a la neteja d’objectes susceptibles de ser utilitzats per impedir la circulació de vehicles”. De fet, arran de les protestes del novembre de l’any passat a la Jonquera i Salt, ACESA, la concessionària, ha presentat una reclamació contra els gairebé 200 investigats de mig milió d’euros pels danys causats.
