El Tribunal Suprem, per sobre de la majoria absoluta independentista

Les decisions judicials sobre els presos polítics, el setge als consellers exiliats i la pressió de Madrid per impedir la normalització del país marcaran un gener clau al Parlament

Gener de vertigen al Parlament de Catalunya, on l'activitat estarà totalment condicionada per les decisions judicials que es prenguin al Tribunal Suprem respecte a la situació de presó provisional dels quatre presos polítics –tres dels quals són diputats-, i també per l'estratègia que segueixin els consellers Comín, Ponsatí, Puig i Serret, i el president Puigdemont, ara a l'exili i amb una ordre de detenció si trepitgen territori espanyol. La XII legislatura, imposada per l'article 155 de la Constitució espanyola, arrencarà marcada per la judicialització de la vida política i social de Catalunya i les amenaces de presó i de repressió per part de l'Estat, amb una causa general contra l'independentisme que pretén castigar dirigents de partits, alcaldes, ciutadans integrats als CDR, mestres, mossos i bombers, entre altres col·lectius. Tot plegat, amb un PP totalment residual a Catalunya i un bloc unionista que no ha pogut demostrar ser una majoria silenciada. Malgrat tenir un Estat de cara i els seus adversaris empresonats o a l'exili, ha aconseguit 57 escons. Molt lluny de la majoria absoluta dels independentistes amb 70 escons, i encara més, dels 78 si se sumen els diputats de Catalunya en Comú Podem, contraris als presos polítics, el 155 i la repressió judicial que defensa el bloc Cs-PSC-PP. Però ni Madrid ni els jutges del Suprem no semblen disposats a respectar el veredicte de les urnes i pretenen condicionar l'estratègia del bloc independentista, que en condicions normals, no hauria de tenir cap impediment per investir president i formar Govern de forma immediata, més enllà, això sí, de les pugnes de poder internes entre ERC i JxCAT, i del paper que pugui jugar la CUP, disposada a restablir el Govern legítim si aquest presenta una agenda republicana. 

El carrer Marina, ple de mar a muntanya per l'alliberament dels presos polítics
El carrer Marina, ple de mar a muntanya per l'alliberament dels presos polítics el 8 de novembre  | Jordi Borràs

 

 

De fet, la constitució del nou Parlament de Catalunya està totalment condicionada per les decisions que prengui el Tribunal Suprem sobre la presó provisional dels presos polítics. En aquest sentit, la primera data clau en el calendari de l'independentisme és aquest dijous. 

 

4 de gener: El Suprem decideix sobre el líder d'ERC

 

El vicepresident legítim del Govern, ara també diputat electe i líder d'ERC, Oriol Junqueras, declara aquest dijous davant del jutge del Suprem Pablo Llarena, que, després de 63 dies en presó preventiva acusat d'un delicte de rebel·lió, ha de determinar si deixa el conseller en llibertat o el manté a Estremera, on encara hi ha el conseller Joaquim Forn, després que els consellers i conselleres Turull, Rull, Romeva, Mundó, Borràs i Bassa quedessin en llibertat, a l'espera de judici, el passat 4 de desembre, el dia que arrencava la campanya electoral del 21D. La decisió que prengui el Suprem aquest dijous condicionarà els pactes de l'independentisme. Si Junqueras queda en llibertat, ERC podrà defensar de forma més clara que és la millor opció per ser president de la Generalitat, perquè Carles Puigdemont, guanyador del bloc independentista i legítim president, serà a Brussel·les i si trepitja territori espanyol serà detingut. A més, ERC no veu clara l'opció d'investir Puigdemont telemàticament i que aquest pugui tornar un cop hagi estat investit, assumint el risc de quedar detingut, i creu que una solució passaria per tenir "un Govern legítim" a l'exili i un altre Govern a Catalunya liderat per Junqueras. De fet, aquesta és una opció que no desagrada la caverna mediàtica i el mateix Estat, i que diversos diaris promocionen, intentant condicionar la decisió del Suprem. Creuen que Junqueras fora de la presó i Puigdmeont a l'exili o a la presó desactivaria l'independentisme perquè la pugna interna faria implosionar el moviment. Ara bé, JxCAT defensa que Junqueras surti de la presó i sigui vicepresident del Govern, i que Puigdemont sigui investit president, si és necessari, telemàticament

 

11 de gener: Forn i els 'Jordis', també al Suprem 

 

El conseller Joaquim Forn i els líders de l'ANC i Òmnium, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, que fa 63 i 80 dies respectivament que són a la presó, també compareixeran davant del jutge del Suprem per demanar l'aixecament de les mesures cautelars. Forn i Sànchez són diputats electes de JxCAT. Què passi el 4 de gener amb el conseller Junqueras marcarà probablement el futur immediat d'aquests tres presos polítics, que també haurien de poder participar de la sessió de constitució del Parlament de la XII legislatura. 

La presidenta del Parlament, Carme Forcadell
La presidenta del Parlament, Carme Forcadell | Jordi Borràs

 

 

17 de gener, constitució del Parlament de Catalunya 

 

La data l'ha triat Mariano Rajoy, en virtut de l'article 155 de la Constitució. Aquest dia posa en marxa el cronòmetre per a la investidura del president de la Generalitat. A dia d'avui hi ha 8 diputats electes que no són a Catalunya, 3 a la presó i 5 a l'exili. Si bé l'acta de diputat es pot recollir designant una altra persona, no es pot delegar el vot per trobar-se a la presó o a l'exili -el reglamenet només contempla casos de baixa per malaltia i s'ha de documentar-, de manera que els vuit diputats (5 de JxCAT i 3 d'ERC) podrien plantejar-se la renúncia al seu escó per fer córrer la llista. Altrament, la majoria independentista de 70 escons passaria a ser de 62. En aquest escenari, l'independentisme podria investir un president en segona volta, on calen més vots a favor que en contra -57 a 62-, però això implicaria l'abstenció dels diputats de Catalunya En Comú Podem, que durant la campanya ha insistit que no facilitarà la investidura d'un president independentista. Per tant, caldria negociar aquesta circusmtància, si és que els 8 diputats no renuncien al seu escó i esperen a resoldre la seva situació judicial. Per altra banda, sembla descartada la petició de Ciutadans de tenir la presidència del Parlament com a força més votada, perquè els independentistes volen restablir el Parlament legítim del 27 d'octubre. En aquest sentit, JxCAT ha deixat clar que vol investir Carme Forcadell (ERC), però Forcadell encara medita si accepta o no el càrrec. Seguint aquest esquema, l'independentisme hauria de conservar els 4 dels 7 llocs a la Mesa del Parlament, i per tant, la majoria absoluta. Per pes a l'hemicicle, a Cs li correspondrien dues cadires, i al PSC, una. 

 

31 de gener i 2 de febrer: La investidura  

 

El primer debat d'investidura serà el 31 de gener i requereix una majoria absoluta de 68 o més escons. I aquí hi ha la gran incògnita: Qui serà el candidat de l'independentisme. JxCAT mantindrà l'aposta de Carles Puigdemont i un debat telemàtic, tornarà a Catalunya i serà detingut abans o després? Serà Junqueras, si surt de la presó? O un altre candidat si cap dels dos no està en disposició? Si no hi ha una majoria absoluta, el 2 de febrer es faria un segon debat, on només caldria una majoria simple, és a dir, més vots a favor que en contra. En aquest escenari, serien necessaris només 58 vots a favor i les abstencions dels comuns. Si els 8 diputats de Domènech votessin en contra, amb el bloc del 155, el candidat independentista no podria ser investit. Si en els següents dos mesos no hi hagués un acord, es dissoldria el Parlament i es convocarien automàticament noves eleccions entre 40 i 60 dies després, és a dir, a finals de maig o durant el mes de juny del 2018, segons estableix l'article 67.3 de l'Estatut de Catalunya.

 

El Govern després de la declaració de la República
El Govern després de la declaració de la República | Jordi Borràs
 

Comentaris