L’expresident de la Generalitat Artur Mas ha passat la nit a Madrid. Després que ahir donés suport a Francesc Homs en el primer dia de judici per prevaricació i desobediència en el procés participatiu del 9N, aquesta tarda serà Mas qui entri a la sala del Suprem en qualitat de testimoni de la defensa. De fet, Homs i Mas s’intercanvien els papers, perquè l’exconseller de la Presidència va declarar el 8 de febrer al TSJC com a testimoni de la defensa dels encausats, Mas, Ortega i Rigau, i ara és l’expresident qui donarà testimoni a favor de la innocència d’Homs.
Mas, que està pendent de sentència del TSJC serà el darrer dels onze testimonis que passaran pel Suprem aquesta tarda, després d’una desena més que declaren durant el matí. I si Mas es va declarar “responsable únic del procés participatiu del 9N”, Homs ha incorporat un nou argument a la defensa, i és que el govern espanyol ha incomplert desenes d’ordres del Tribunal Constitucional, a diferència de la Generalitat, que sempre ha complert les indicacions. De fet, tant Mas com Homs han declarat davant de la justícia espanyola que en cap cas no eren conscients d’estar desobeint l’alt tribunal.
Artur Mas compareix en qualitat de testimoni, però a la vegada, per la seva condició d’imputat en el mateix cas, té dret a comparèixer en presència del seu advocat, tal i com va passar amb Homs el 8 de febrer davant del TSJC. Precisament perquè està imputat, l’expresident de la Generalitat té dret a no respondre a les preguntes de la fiscalia.
Per la sala de vistes de la sala II del Tribunal Suprem hi passen avui els testimonis de perfil polític com Miquel Buch, president de l’ACM; Carles Viver i Pi-Sunyer, president del Consell Assessor per a la Transició Nacional; Josep Martí Banch, secretari de Comunicació del Govern de Catalunya; i Albert Lamarca, president de la Comissió Jurídica Assessora del Govern de la Generalitat. També declaren Jordi Vilajoana, exsecretari general de la Presidència, Ignasi Genovès, director general de Difusió; Frederic Udina, director de l’Institut d’Estadística de Catalunya; i Carles Fabró, cap de protocol de la Generalitat.
A les portes del Suprem, Mas va assegurar que “aquest és un judici que atempta contra l’Estat de dret i el cos judídic de l’Estat. Les escletxes de la democràcia espanyola són molt evidents, es fan operacions Catalunya per perseguir idees, es produeixen judicis simplement per posar les urnes”. A parer de l’expresident, no hi ha dubte que “s’influeix descarament sobre la fiscalia, això no és propi d’un Estat democàtic. De fet, només les dictadures veuen com un mal que s’escolti la gent”.
