El Senat aprova la Llei Celaá

Amb el suport del PSOE, Podem, ERC i PNB i l'abstenció de JxCat

El Senat ha aprovat aquest dimecres definitivament la nova Llei educativa, la LOMLOE o més coneguda com a Llei Celaá, per 142 vots a favor, 112 en contra i 9 abstencions. Ha estat després d’un debat exprés on PSOE, Podem, ERC, PNB i Bildu, entre altres, han tombat els tres vetos plantejats pel PP, Cs i UPN i posteriorment han rebutjat també les prop de 650 esmenes parcials plantejades per les formacions. JxCat s’ha abstingut adduint que la norma no garanteix la immersió lingüística a Catalunya. La Llei neix amb prou suports però també amb l’oposició frontal de les formacions de la dreta, que ja han anunciat que la recorreran al Tribunal Constitucional i que provaran d’impedir que s’apliqui a les comunitats on governen. La Llei ja va superar el tràmit al Congrés el passat 19 de novembre amb només 177 vots, un més dels necessaris, gràcies al suport del PSOE, Podem, ERC, PNB, Més País i Compromís. Aquest dimecres, després de setmanes de mobilitzacions de la dreta i de sectors de l’escola concertada, les Corts han donat el vist i plau definitiu a la norma que prohibeix a les escoles concertades separar alumnes per sexe i elimina la referència del castellà com a llengua vehicular a Catalunya.

Al llarg de la sessió d’aquest dimecres, les forces que donen suport a la reforma han rebutjat primer per 150 vots en contra i 110 a favor i dues abstencions els vetos del PP, Cs i UPN. Després també han caigut les prop de 650 esmenes presentades en una tramitació exprés al Senat que ha durat menys d’un mes. Si se n’hagués acceptat alguna el text hauria d’haver tornat al Congrés, cosa que finalment no es produirà. De fet, PP i Cs han intentat fins a l’últim moment introduir esmenes transaccionals al text per forçar un endarreriment en la seva entrada en vigor. Les dues formacions –com Vox- pretenen presentar un recurs al Tribunal Constitucional i la Comunitat de Madrid va anunciar que elevaria de 6 a 10 anys els concerts educatius per evitar que afecti les escoles concertades del seu territori.

La portaveu del govern espanyol, Isabel Celáa
La portaveu del govern espanyol, Isabel Celáa

Entre altres, la nova Llei educativa estableix que les administracions educatives fixaran la proporció de l’ús de la llengua castellana i de les llengües cooficials com a llengua vehicular, és a dir, les matèries que s’han d’impartir en castellà i en la llengua cooficial. En concret diu literalment que “les administracions educatives garantiran el dret dels alumnes i les alumnes a rebre els ensenyaments en castellà i en la resta de llengües cooficials als seus respectius territoris, amb conformitat amb la Constitució Espanyola, els Estatuts d’Autonomia i la normativa aplicable”. Elimina la part del text que deia que “el castellà i les llengües cooficials tenen la consideració de llengües vehiculars”. També conté l’acord entre PSOE, Podem i ERC durant el tràmit al Congrés que estableix que les escoles concertades no podran separar els alumnes per sexe.

La reforma que substitueix la Llei Wert reforça el caràcter educatiu del cicle infantil de 0-3 anys i estableix tres cicles de dos cursos cadascun a l’educació primària. A més, fa desaparèixer la divisió que feia la LOMCE entre assignatures troncals, específiques i de lliure configuració a Primària i Secundària: tornen les matèries obligatòries i optatives. La LOMLOE també elimina l’obligació de cursar una matèria alternativa a l’assignatura de religió, que ja no tindrà pes a la nota mitjana per a beques i accés a la universitat. Introdueix l’educació en valors cívics i ètics a Primària i Secundària. Les comunitats amb llengua pròpia podran dissenyar el 45% del currículum. A més, la llei fixa que la repetició de curs passa a ser un recurs excepcional, i recupera també les Proves d’Accés a la Universitat (PAU). Introdueix la Filosofia com a matèria obligatòria i elimina les revàlides al final d’etapa.

Nou comentari