El ‘New York Times’ qüestiona que Borrell sigui adequat per representar Europa al món

El veterà corresponsal Steven Erlanger recorda les principals relliscades de l'exministre espanyol, inclosa la condemna per ús d'informació privilegiada

El diari nord-americà ‘The New York Times’ es pregunta, en un article escrit pel seu corresponsal a Brussel·les, si Josep Borrell compleix els requisits necessaris per ser el representant de la Unió Europea davant la resta del món. El veterà periodista Steven Erlanger, que ha informat dels esdeveniments que han tingut lloc a tot el món des de fa més de 40 anys i des de més d’un centenar de països, signa un article titulat “Un espanyol sincer pot donar una veu a Europa al món?” on repassa alguns dels episodis més polèmics dels darrers anys de la carrera de l’exministre d’Afers Exteriors, a qui considera una de “les tries més sorprenents” d’entre els candidats a comissari europeu per “la seva edat i la seva tendència a dir coses controvertides”.

El corresponsal del ‘NYT’ destaca que en un moment crític per a Europa, que ha de relacionar-se amb els Estats Units de Trump, una Rússia “més agressiva” i una Xina “en ascens”, la política exterior de la Unió Europea podria ser per un home que ha atacat Trump afirmant que és “el primer president nord-americà que es mostra hostil cap a Europa” i que actua “com un cowboy”; ha titllat Rússia de “vell enemic” que ha “tornat com una amenaça”; ha mostrat simpaties cap a l’Iran, que va felicitar pel seu “paper essencial” a la guerra de Síria… Erlanger, a més, també destaca dos episodis negatius més del currículum recent de qui va ser candidat a la secretaria general del PSOE durant els anys noranta: la seva marxa sobtada d’una entrevista a ‘Deutsche Welle’, enfadat per les preguntes sobre el tractament que dóna l’estat espanyol als independentistes catalans, i la sentència judicial que, la tardor passada, el va condemnar a pagar 30.000€ per ús d’informació privilegiada en la venda d’accions de l’empresa Abengoa, de què havia estat membre de la junta directiva.

Les sortides de to de Borrell, doncs, són ben conegudes pel periodista nord-americà, raó per la qual se sorprèn que, per a molts, Borrell sigui “una figura relativament simpàtica i amb una visió típica del centreesquerra europeu” que, per les seves bones relacions amb les altes esferes del poder comunitari, és probable que es converteixi en el seu representant davant de la resta del planeta malgrat la seva tendència a ser “contundent”. El conseller d’Acció Exterior de la Generalitat, Alfred Bosch, s’ha fet ressò de l’article d’Erlanger recordant una altra de les seves posades de pota: quan va afirmar que els Estats Units, per aconseguir la seva independència, només van haver de “matar quatre indis”.

 

 

 

Nou comentari