El full de ruta republicà espera el veredicte de la CUP

El Consell Polític i el GAP podran votar tres opcions: en contra de la investidura i el pacte de Govern per autonomista, a favor amb un sí crític per no allargar el 155, o a favor però continuant les negociacions

Els quatre diputats de la CUP protesten per la suspensió del ple d'investidura
Els quatre diputats de la CUP protesten per la suspensió del ple d'investidura | Jordi Borràs

 

 

La pilota és a la teulada de la CUP. Com el 9 de gener del 2016. Totes les mirades estaran pendents aquest dissabte al matí de la votació del Consell Polític i el GAP de l'esquerra independentista. Si fa poc més de dos anys la formació anticapitalista havia de decidir si Carles Puigdemont seria investit en substitució d'Artur Mas, ara sotmet a votació dels representants de les assemblees territorials i el Grup d'Acció Parlamentària, integrat les organitzacions integrades a la Crida Constituent i els diputats, si hi ha fumata blanca a l'acord sobre el full de ruta independentista per donar pas un Govern a l'exili i a Catalunya, i que inclou el número dos de JxCAT, Jordi Sànchez, com a candidat a la presidència de la Generalitat, bo i sabent que es tracta de posar contra les cordes d'Estat. 

 

 

El document que la direcció de la CUP ha remès als representants territorials i d'organitzacions per decidir el sentit del vot, al qual ha tingut accés El Món, comença remarcant que JxCAT i ERC han plantejat la negociació del nou full de ruta en els termes de la vella política i no pas amb mentalitat unitària: "L'acord, amb qüestions de fons i serrells per acabar d'acordar entre JxCAT i ERC, és el resultat de l'acord entre dues forces en litigi com són JxCAT i ERC en relació a la gestió de l'espai de poder governamental. I per tant, qualsevol modificació nostra ells la contemplen en l'equilibri del seu acord".

 

 

El full de ruta: acceptar-lo, modificar-lo o rebutjar-lo

 

La proposta d'acord que JxCAT i ERC han posat sobre la taula dels cupaires té tres eixos bàsics. El primer, la creació de l'Espai Lliure de Brussel·les, que tindria funcions pròpies i s'expressaria per tres vies. Segons el document que la CUP ha fet arribar a la militància, la primera pota d'aquest Espai Lliure és l'Assemblea de representants de la República, formada per diputats i diputades i representants del món local i la societat civil. Les seves funcions seran "el seguiment del Consell de la República i del seu president, l'elecció d'aquest president un cop es renovin els diputats i diputades al Parlament de Catalunya, definir la metodologia del Procés Constituent i debatre i promoure actuacions necessàries per avançar cap a l'establiment de la República".

 

 
Jordi Sànchez i Carles Puigdemont conversen durant la manifestació de l'11 de setembre de 2017
Jordi Sànchez i Carles Puigdemont conversen durant la manifestació de l'11 de setembre de 2017 | G.A
 

La segona i la tercera són la Presidència del Consell de la República i el Consell per la República. El president seria Carles Puigdemont, a qui se li reserven les facultats de "convocar l'Assemblea de representants de la República i impulsar les polítiques concretes i els consensos necessaris per a materialitzar la República". També pilotarà les tasques de representació internacional i la relació de manera efectiva amb les estructures econòmiques, culturals, socials i cíviques de Catalunya". Al seu torn, el Consell ha de ser nomenat per la presidència en coherència amb la composició de l'Assemblea. Aquesta govern republicà l'han d'integrar, segons el document amb què treballa la CUP, tres membres a proposta de JxCat, tres més proposats per ERC i un de la CUP, que podria ser Anna Gabriel, ara a Suïssa. Les seves tasques passen per "impulsar el debat constituent, assessorar el president i fomentar accions per avançar cap a la República".

La CUP també haurà de decidir aquest dissabte sobre el seu suprt a un executiu que estarà determinat "pel mantra legalitat autonòmica, obediència republicana", i que tindria com a objectius "la restauració democràtica, un front comú contra la repressió, polítiques de prosperitat -per ara no concretades, apunta el document-, i un pla de Govern i polítiques per contrarestar l'intent de fractura social". El text que la CUP remet a la seva militància fa una observació al respecte, i és que el pla de JxCAT i ERC "no fa més concrecions, sinó que només ens trasllada aquestes línies generals": Cohesió i progrés per a un contracte social, prosperitat i un nou model productiu, amb polítiques redistributives, l'enfortiment democràtic: drets i llibertats, Catalunya al món i finalment, governança compartida: espais de sobirania. 

 

 

 

 

I si Puigdemont lidera el Govern a l'exili, a Catalunya, l'acord d'investidura que té sobre la taula la CUP per part de JxCAT i ERC especifica el nom de Jordi Sànchez i no cap altre. En aquest sentit, els cupaires ja han avançat que la votació de dissabte serà en relació al candidat Jordi Sànchez i no sobre altres noms, com per exemple, el que posa ara ERC sobre la taula, i que no ha plantejat en cap altra negociació, el del vicepresident Junqueras, també empresonat. El document recull que "el projecte d'acord entre JxCAT i ERC proposaria Jordi Sànchez com a candidat a president de la Generalitat". 

 

 

L'anunci de l'acord JxCAT-ERC-CUP pot trigar dies 

 

 

Per altra banda, la CUP deixa constància en el document que se sotmetrà a votació al Consell Polític GAP que "el calendari -d'investidura- no pot ser rígid, la prioritat per a nosaltres és respectar els temps de deliberació de l'organització, així com una gestió sensata i responsable de les expectatives que es generin en l'opinió pública". Tant és així que la CUP avisa que "atès que les negociacions estan obertes, el Secretariat Nacional i el grup parlamentari no descarten la necessitat de celebrar un altre CP GAP extraordinari". 

 
El Parlament constituït, a punt de començar a treballar
El Parlament constituït, a punt de començar a treballar | Jordi Borràs

 

Els tres escenaris que votarà el Consell Polític 

 

 

Com sempre, la CUP posa sobre la taula múltiples opcions de vot. En aquest cas, l'opció A implica que el partit "es posicionarà a favor de la proposta conjunta de JxCAT i ERC en la seva totalitat, sense entrar a negociar acords programàtics, donada la conjuntura política actual. Perquè es valoren com a inexistents o insuficients les mesures de materialització de la República, però es facilita un Govern de JxCAT i ERC atenent principalment a la raó de no allargar el 155". Aquesta opció A es traduiria a l'hemicicle de dues maneres possibles: "4 vots a favor", que garantirien la majoria absoluta en primera volta, o "2 abstencions i 2 vots a favor o cedits, tenint en compte que Carles Puigdemont i Antoni Comín no podran votar com a conseqüència de la repressió de l'Estat". En aquest cas, seria una mena de sí crític, a contracor i en segona votació, però assumint que cal posar punt i final al control de les institucions catalanes per part de Madrid. 

 

 

L'opció B: "La CUP es posiciona a favor de la proposta conjunta de JxCAT i ERC en la seva totalitat en relació als acords programàtics als que pugui arribar per materialitzar la República. Caldrà especificar quins són aquests acords. Perquè es valora que durant la negociació s'han assolit o es poden assolir elements de materialització de la República". En aquest cas, la posició de la CUP seria la més conciladora amb ERC i JxCAT, i deixa la porta oberta a incorporar nous elements de negociació els propers dies per millorar la proposta final. Pel que fa al sentit del vot dels 4 diputats, podrien votar tots a favor de Jordi Sànchez o bé 2 abstencions i 2 vots a favor, de manera que fos investit en segona volta. 

 

 

L'opció C és el rebuig a l'acord. "La CUP es posicionarà en contra de la proposta en la seva totalitat donat el caràcter autonomista de la proposta". En aquest escenari, la CUP podria fer 4 vots en contra, de manera que el bloc independentista en tindria 64 -2 vots dels diputats a l'exili no es produiran- i l'unionisme la CUP en sumarien 69, o 4 abstencions, de manera que la primera volta estaria perduda i la segona també, perquè hi hauria 64 vots a favor, 65 en contra i 4 abstencions. Per tant, la investidura seria fallida. 

 

Comentaris