El ple del Congrés dels Diputats ha aprovat aquest dijous per 198 vots a favor, 138 en contra i dues abstencions la Llei orgànica de l’eutanàsia que permet la mort assistida i converteix l’Estat en el sisè país que la legalitza (per darrere d’Holanda, Bèlgica, Luxemburg, Canadà i Colòmbia). La llei ha obtingut els vots del PSOE, Podem, Cs, ERC, JxCat, PDeCAT, PNB, Bildu, Compromís, BNG, forces que han recordat que la llei no obliga ningú sinó que ofereix als pacients en situació irresoluble la possibilitat de morir dignament. Per contra, PP, Vox i UPN han denunciat el que consideren una llei “inoportuna i inconstitucional” que en paraules del diputat d’UPN Carlos García Adanero “empeny” els pacients al suïcidi.
La Llei –que va arribar al Congrés en forma de proposició de llei del PSOE- ha superat el llindar de la majoria absoluta que requereix la seva condició de llei orgànica i ara es debatrà al Senat. Estableix un procediment a través del qual el pacient pot demanar que se li apliqui l’eutanàsia tant en centres hospitalaris com a casa. Ho podran demanar els majors d’edat que pateixin una malaltia greu, crònica, invalidant o incurable en situacions associades a un “patiment físic o psíquic constant i intolerable” i quan, a més, existeixi la “seguretat” o una gran probabilitat que no hi hagi capacitat de cura o millora. Un cop completi la tramitació i entri en vigor, la llei regularà que els qui sol·licitin la eutanàsia ho facin en dues peticions per escrit separades per un mínim de 15 dies. La decisió ha de ser autònoma i sense pressions, i es pot fer palesa a través d’una declaració de voluntats anticipades.
L’avaluació la faran dos facultatius que remetran el seu examen a una comissió de control, que és qui haurà de donar, o no, el seu vist i plau a l’aplicació de l’eutanàsia. En cas de penediment, el pacient se’n podrà desdir en qualsevol moment. Es durà a terme sempre amb la participació de personal sanitari. Si es tracta d’un suïcidi assistit s’aplicarà per part del propi pacient, que serà qui s’administri la substància amb observació mèdica. En cas d’eutanàsia per part dels facultatius. Amb tot la llei contempla que els facultatius s’acullin a la objecció de consciència i ho deixin a mans d’un altre metge. El ministre de Sanitat, Salvador Illa, ha afirmat que el d’avui és un “dia important” perquè l’Estat avança cap a una societat “més humana i més justa”. Illa ha agraït a les entitats de la societat civil que porten anys lluitant pel dret a morir amb dignitat, i ha promès que el seu Ministeri treballarà perquè s’activi efectivament tan bon punt quedi definitivament aprovada un cop superat el tràmit al Senat. La diputada i exministra Maria Luisa Carcedo ha afirmat que aquesta és una llei que té el suport del 84% de la població de l’Estat. “Avui parlem de llibertat”, ha afirmar Carcedo, perquè la llei atorga l’autonomia als pacients per prendre aquesta decisió.
El debat ha pujat de to quan el diputat d’UPN Carlos García Adanero ha acusat les forces progressistes de pretendre “empènyer” els pacient al suïcidi en comptes d’oferir-los cures pal·liatives i psicològiques. La diputada de Vox Lourdes Méndez Monasterio ha criticat els “comunistes, separatistes, hereus del terrorisme, oportunistes i de l’esquerra radical” que han donat suport a una llei “despietada, inhumana i il·legítima” que es traduirà en “sentències de mort per als més dèbils”. Segons Vox, avui es trenca “el dret a la vida” i s’atorga el dret a que “l’Estat mati” els pacients.
