La tensió que es viu a l’assemblea del PDeCAT es pot tallar amb un ganivet. Fins i tot, els serveis de seguretat estan més a l’aguait que mai dels moviments blindant l’accés per terra, mar i aire als periodistes. Sia com sia, ha estat un matí de reunions, minicimeres entre representants dels crítics, quadres territorials i sectorials, oficialistes i els associats “cridaners” -els desacomplexadament favorables a integrar-se a la Crida Nacional i assegurar el lideratge de Carles Puigdemont. Unes trobades que han servit per conjurar les famílies a fi i efecte de trobar una sortida de consens que eviti el xoc entre sectors i, sobretot, la por d’una escissió si Marta Pascal continua la seva batalla.
La batalla, per ser un congrés d’ànima convergent, s’està portant molt al límit. De fet, l’entorn de Pascal al·leguen que la seva bunkerització és una resposta gairebé “humana” a “l’acarnissament” que sectors del partit i el mateix Carles Puigdemont ha fet sobre la seva figura. El darrer exemple filtrar que Puigdemont no formaria part d’un partit en què Pascal estigués a la direcció.
Mentrestant veterans llauners -“fontaneros”- de la formació estan treient totes les eines de la caixa per intentar reparar la pau habitual del “gen convergent”. La base és “l’acord Lledoners”, batejat així per Josep Rull arran del suposat aval que li donen els presos polítics del partit -Joaquim Forn, Jordi Turull i Rull- i que intenta articular una candidatura inclusiva però que descarta comptar amb Pascal o li permet una sortida digna amb un càrrec a la direcció que no impliqui estar a la primera línia de la formació. I així començar els tràmits per aparellar-se amb la Crida Nacional i ungir Puigdemont com el nou líder indiscutible però al marge de la gestió del dia a dia de la formació.
Per facilitar aquesta candidatura, fonts del partit amb molta cotització al territori, li han apuntat a Pascal que “pel bé de la formació faci un pas al costat” i no s’enroqui més. Li han dit les mateixes veus territorials que tampoc acaben de veure clar l’assalt al poder dels Moment Zero. “És una batalla entre el gen convergent i el gen de la cadira, que si aquest matí guanyava el convergent a primera hora de la tarda guanyaven els de la cadira”, apunta algun gat vell del partit en les converses de carrer per sortir a fumar o respirar. En aquest sentit, alguns li fan veure a Pascal que tindrà problemes per bastir una candidatura si vol arribar fins al final i més sense cap possibilitat efectiva de guanyar. “Només la generositat, o de Pascal plegant, o dels crítics acceptant la seva rehabilitació dins l’executiva podria salvar les coses d’un embat de candidatures”, detallen.
La proposta Lledoners proposa que “l’Assemblea pugui crear una Comissió, encapçalada pels presos polítics i Puigdemont, a la que es delegaria les funcions d’acordar amb els impulsors de la Crida Nacional l’aportació del PDeCAT a la mateixa”. “Una Comissió que treballaria en paral·lel i coordinadament amb la Direcció del partit”. Una possibilitat que ara estan debatent en comissió els associats del PDeCAT.
“El més important en aquesta Assemblea és que els propers mesos, i amb el màxim protagonisme de la Comissió que encapçalarien Joaquim Forn, Lluís Puig, Josep Rull i Jordi Turull, es treballi en el trànsit cap a aquest nou instrument polític”, diu el text. Així proposen una Direcció amb una Presidència, una Vicepresidència i 20 membres: amb David Bonvehí de president, Míriam Nogueras de vicepresidenta, membres de l’actual Direcció i altres persones que puguin gestionar el dia a dia del partit i coordinar-se adequadament amb la Comissió”.
Ara bé, la decisió de Pascal ha entrat en un terreny inescrutable, i aquest és el personal. Manté una fermesa sense pràcticament aliances ni opcions, a la recerca d’una direcció plana i àmplia sense secretaria general.
